El Temple de Vesta és un temple romà dedicat a Vesta, la dea verge de la llar, que es troba en Tívoli, al Laci, a la península Itàlica. Data del segle I i va ser font d'inspiració en l'època neoclàssica gràcies als gravats que el van difondre (Sebastiano Serlio (1560) i G. B. Piranesi (1748-1774), entre altres) i tema de moltes pintures del Romanticisme.
Història esquerra|miniatura|202x202px|Gravat del 1858 No és clar a qui estava dedicat realment el temple, si a Hèrcules, el déu protector del Tíber, a Albunea, la sibil·la del Tíber, a Tiburnus, l'heroi epònim de la ciutat, o a la mateixa Vesta, que té un altre temple en el Fòrum Romà (Temple de Vesta). També és difícil atribuir el temple rectangular que hi està quasi adossat, en un estat una mica més ruïnós, sovint anomenat Temple de la Sibil·la (Tívoli).
El temple s'alçà en el segle I, al costat del Temple de la Sibil·la, que data del segle anterior. Una inscripció en l'arquitrau indica que la construcció o restauració es deurien a un tal Lucius Gellius. El relatiu bon estat del temple és a causa que, igual que el de la Sibil·la, fou cristianitzat com a església amb el nom de Santa Maria della Rotonda durant l'alta edat mitjana, fins al segle XVI, quan els afegits cristians en van desaparéixer i fins al final del segle XIX, quan se'n retiraren les darreres marques relacionades amb la cristianització de l'edifici.El Panteó de Roma, que s'ha conservat de la mateixa manera, per haver-se cristianitzat, ha rebut el mateix nom.
Descripció esquerra|miniatura|180x180px|Temples de Tívoli, de Carl Jungheim Ansicht, una de les moltes obres romàntiques que reprodueixen l'entorn Les ruïnes del Temple de Vesta es troben en l'acròpoli tiburtina, a pocs metres del Temple de la Sibil·la, amb vista a les cascades de l'Aniene, que ara són part de la Vil·la Gregoriana. És una rotonda períptera de 14,5 m de diàmetre, que envolta la cel·la circular d'una porta i dues finestres, elevada sobre un podi de rajola de 2,4 m d'alçada, recobert de blocs de travertí. El deambulatori que envolta el naos incloïa divuit columnes d'una variant de l'ordre corinti, de les quals només queden deu.
La variant del Tívoli de l'ordre corinti té dues files de fulles d'acant i l'àbac està decorat amb florons sobredimensionats amb forma de flors d'hibiscus amb pistils en espiral. La part superior del fust és plana, i té fistons de fruites que pengen entre bucranis. Hi ha una rosassa damunt de cada fistó. La cornisa no té permòdols.
El 1682 Antoine Desgodetz publica, en Édifices antiques de Rome dessinés et mesurés très exactement par A. D. architecte [Edificis antics de Roma dibuixats i mesurats molt exactament per A. D., arquitecte] (París, 1682), els dibuixos del Temple de Vesta, proporcionant l'alçat i la planta, i parlant dels capitells esculpits i del fris. Al segle següent, el vedutista Giuseppe Vasi i Giovanni Battista Piranesi feren estampes i gravats del Temple de Vesta.
Model de templets esquerra|miniatura|200x200px|El Temple de l'Amistat al Palau Pàvlovsk (1780-1782), obra de Charles Cameron esquerra|miniatura|200x200px|El Temple Leopoldina (1818-1819) al parc del Palau Esterházy Menys degradat que el temple de Roma, va servir, fins i tot més que el segon, com a model per a un gran nombre de temples romàntics construïts a Europa en el segle XIX, per l'atracció que exercia la vila en pintors, poetes i músics europeus per als qui era la imatge bucòlica de Tívoli. Les moltes edificacions elaborades segons el Temple de Vesta van des de la rèplica en jardins paisatgistes a les variants que sols n'empren certs aspectes de la seua representació.
A Anglaterra, es poden citar el Temple de la Virtut antiga de l'arquitecte i paisatgista William Kent a Stowe House i del Temple de la Solitud de l'arquitecte William Chambers al Reial Jardí Botànic de Kew. Els dibuixos dels quals se servia l'arquitecte neoclàssic John Soane com a exemples comparatius en les seues conferències es conserven al Museu Soane de Londres. A Irlanda del Nord, Frederick Hervey, 4t comte de Bristol i bisbe de Derry, feu construir el Temple de Mussenden de Downhill en l'estil del temple de Tivoli. Intentà el 1777 comprar-ne l'original per a portar-lo a Downhill, però el papa Pius VI no hi accedí a la seua petició.
A l'estat francés, Richard Mique s'inspirà en el temple de Tívoli per al temple de l'Amor del seu jardí angloxinés en el Petit Trianon;José Luis de los Llanos, Émilie Beck-Saiello, Jean-Luc Ryaux, Tivoli : variations sur un paysage au , musée Cognacq-Jay, Paris, Paris Musées Éditions, 2010, 173 p., . i Gabriel Davioud per a Temple de la Sibil·la del parc de la família Buttes-Chaumont.
A Rússia, el Temple de l'Amistat del Palau Pàvlovsk, obra de l'escocés Charles Cameron, n'és un exemple ben aconseguit. A Polònia, el Temple de la Sibil·la de Puławy es va erigir segons els plans de l'arquitecte Chrystian Piotr Aigner, per a la princesa Izabela Czartoryska, per a fer de museu.
Al nord de Califòrnia, una versió del temple s'imposà com un tret del paisatge de la tradició anglesa. El 1910, l'arquitecte californià Willis Polk dissenyà el Sunol Water Temple per a la Spring Valley Water Company, per a marcar el lloc, a la vall de Sunol, de Califòrnia, on conflueixen les aigües de San Francisco.
Notes i referències
Categoria:Edificis del Laci Tivoli Vesta