Maria Selvaggia Borghini (Pisa, 7 de febrer de 1656 – id., 22 de febrer de 1731) va ser una poetessa i traductora italiana que, malgrat l'exclusió de què fou objecte com a dona del seu temps, va participar activament en la cultura literària, filosòfica i científica de la Toscana del segle XVII.
Formació Era filla de Piero Antonio Borghini i de Caterina Cosci, que era filla d'un jurista florentí. Educada per Giovanni Farinati Uberti, aleshores director del Collegio Ricci de Pisa, Maria Selvaggia Borghini, que ja escrivia en llatí amb onze anys, va estudiar humanitats amb el professor flamenc d'eloqüència Peter Adrian Van der Broeck, a la Universitat de Pisa.
Més tard també estudià disciplines científiques. Sota la direcció de Monsenyor Giovanni Francesco Maria Poggi va estudiar lògica i teologia. I també matemàtiques amb Alessandro Marchetti, durant sis anys. Sembla que també va estudiar grec.
Escriptora, erudita i acadèmica Traduí al toscà l'obra de Tertul·lià, i mantingué correspondència amb els estudiosos del seu temps com ara el metge i naturalista Francesco Redi, el matemàtic i científic Alessandro Marchetti i el blibliotecari i erudit Antonio Magliabechi. Aviat va ser coneguda en els cercles intel·lectuals i doctes del seu temps, i la van lloar els homes de lletres i ciències més cèlebres de l'època, com Lorenzo Magalotti, Vincenzo da Filicaia, Anton Maria Salvini o Benedetto Menzini.
Escrigué sonets elogiosos adreçats a les autoritats polítiques, com ara Lluís XIV de França, Felip V rei d'Espanya o Leopoldo de Medici. I en especial a la gran duquessa de Toscana i mecenes Victòria della Rovere, de qui era dama de companyia i amb qui havia establert una relació personal, per a qui va escriure una trentena de sonets, alguns dels quals compostos amb motiu de la seva mort, el 1694. Els publicà juntament amb altres sonets, que Francesco Redi va definir com a «nobilissimi e superbissimi». La qualitat de la seva poesia, que està imbuïda d'un cert ressò filosòfic i acusa l'influx de la poesia petrarquista del , especialment de Vittoria Colonna, va fer que Redi, el seu gran valedor, la nomenés simbòlicament la «desena musa».
Maria Selvaggia Borghini va formar part de la Accademia degli Stravaganti di Pisa, i després de l'Acadèmia de l'Arcàdia de Roma –on era la segona dona admesa–, sota el pseudònim de Filotima Innia. Aquesta adscripció anà aparellada a la petició –insòlita en el cas d'una dona– que establís una branca de l'Arcàdia a Pisa, anomenada «Alfea», una oportunitat que ella declinà amablement. També formà part de l'Accademia degli Apatisti de Florència, l'Accademia dei Ricovrati de Pàdua -després anomenada Acadèmia galileana de ciència, lletres i arts-, l'Accademia degli Spensierati de Rossano, l'Accademia dei Pigri de Bari i l'Accademia degli Innominati de Bra. No va poder formar part de l'acadèmia literària més reconeguda de l'època: l'Accademia della Crusca, molt estricta aleshores en la no acceptació de dones.
Reunia els seus coneguts i les figures literàries de l'època al saló de casa seva o a la seva vil·la d'estiu a Capannoli.
No es va casar, precisament per dedicar-se a temps complet a la seva activitat literària, i va criar la filla del seu germà Cosimo, Caterina, que també va ser poetessa. Fervent catòlica, es va interessar també per l'educació religiosa de joves, va ser directora espiritual, i cedí la seva vil·la com a centre de la comunitat religiosa local.
Obra miniatura|Opere di Tertulliano|253x253px
Rimi della Signora Lucrezia Marinella, Veronica Gambara i Isabella della Morra, con giunta di quelle raccolte della Signora Maria Selvaggia Borghini, Nàpols: Bulifon, 1693 Rimi di cinquanta illustri poetesse di nuovo date in luce da Antonio Bulifon, Nàpols: Bulifon, 1695 Componimenti poetici delle più illustri rimatrici raccolti da Luisa Bergalli, Venècia, Mora, 1726 Raccolta del Recanati, Venècia, 1716 Raccolta del Redi Operi di Tertulliano tradotte in Toscano dalla Signora Selvaggia Borghini, Nobile Pisana, Roma, Pagliarini, 1756 Saggio di Poesia, a cura di Domenico Moreni, Florència, Margheri, 1827 Lettera e sonetto di Maria Selvaggia Borghini finora inediti, a cura di Emilio Bianchi, Pisa, Nistri, 1872 Per le nozze del sig. cav. conte Alfredo Agostini Venerosi Della Seta patrizio pisano colla nobile donzella Teresa contessa Marcello patrizia veneta, Pisa, 1882 Il Canzoniere di Maria Selvaggia Borghini, a cura di Agostino Agostini, Alessandro Panajia, Pisa, MTS 2001
Referències
Enllaços externs Borghini, Maria Selvaggia, Poemes diversos, Italian Women Writers, University of Chicago Library.
Categoria:Escriptors italians del segle XVII Categoria:Traductors a l'italià Categoria:Traductors del grec Categoria:Traductors del llatí Categoria:Salonnières Categoria:Acadèmics Categoria:Alumnes de la Universitat de Pisa Categoria:Morts a Pisa Categoria:Morts el 1731 Categoria:Poetes del segle XVII Categoria:Escriptors italians en italià Categoria:Traductors italians Categoria:Empresaris italians Categoria:Poetes italians Categoria:Artistes pisans Categoria:Escriptors toscans en llatí Categoria:Escriptors nascuts al segle XVII Categoria:Escriptors italians morts al segle XVIII Categoria:Poetes morts al segle XVIII Categoria:Nascuts el 1656