Félix Gras, nascut a Malemort-du-Comtat, Provença – Alps – Costa Blava, el 3 de maig de 1844Anthologie du Félibrige provençal, Félix Gras (1844-1901) [archive] i mort a Avinyó, Provença, el 4 de març de 1901, va ser un poeta, magistrat i notari francès.
Escriptor en llengua provençal, va ser una figura destacada del moviment del Felibritge, succeint el seu cunyat, Josèp Romanilha.
Biografia Joventut Fill de Marie-Rose Bouscarle i Jean-Pierre Gras, un pròsper pagès, va començar els seus estudis al seminari menor de Sainte-Garde a Saint-DidierAnthologie du Félibrige provençal, Félix Gras (1844-1901) [archive] i els va completar a Béziers a l'internat dirigit pels Germans de les Escoles Cristianes fins al 1860. Va descobrir la poesia a través d'Homer i Mirèio (Mireille), publicat el 1859. En tornar a la regió de Vaucluse, va presenciar els triomfs de la primera generació de poetes del Felibritge i va decidir seguir les seves passes.Anthologie du Félibrige provençal, Félix Gras (1844-1901) [archive] Aquest camí es va veure facilitat pel matrimoni el 1863 de la seva germana, la poeta del Felibritge, Rose-Anaïs (1841-1920), amb Joseph Roumanille, a qui havia conegut als "Jocs Florals" d'Apt. El seu talent i entusiasme van conquerir immediatament Frédéric Mistral.Anthologie du Félibrige provençal, Félix Gras (1844-1901) [archive]
Poeta i republicà Inicialment oficinista de Jules Giéra, germà de Pau Giera,Anthologie du Félibrige provençal, Félix Gras (1844-1901) [archive] més tard es va establir com a notari a Villeneuve-lès-Avignon. Va ser allà on van arrelar les seves conviccions republicanes. La seva primera obra de teatre, La Carmagnole, va ser prohibida, i el 1871 va acollir Peloux, un dels líders de la Comuna de Marsella que era buscat per la policia. El 1876, va aconseguir publicar el seu primer poema, Li Carbonnié, en què evoca el vi de 1792, fermentant als cors per expulsar els prínceps del poder. El 1878, es va casar amb la neboda de Roumanille, i l'abril de 1879, va ser nomenat jutge de pau a Avinyó.Daniel Pleindoux, Biographie de Félix Gras [archive]
Van seguir altres obres, com ara Toloza el 1881 i Lou Roumencero Provençau el 1887. Mentre coneixia Alphonse Daudet i Bonaparte Wyse, un descendent irlandès de l'emperador i un eminent erudit provençal, va publicar Lou catechisme dou bon félibre, que més tard va aparèixer al diari "L'Aïoli". També va establir una estreta amistat amb Paul Saïn, que va pintar diversos retrats seus.Daniel Pleindoux, Biographie de Félix Gras [archive]
Va aprofitar les celebracions del centenari de la Revolució Francesa per refutar els darrers intents de denigrar-la, fins i tot entre els poetes del Felibritge que donaven suport a la restauració de la monarquia.Daniel Pleindoux, Biographie de Félix Gras [archive] Això va portar a rebre el discurs inaugural del monument que commemora el centenari de l'annexió d'Avinyó a França el 1890, en presència de Sadi Carnot, president de la República. Després, un any més tard, tot just nomenat Capoulié del Felibritge, va pronunciar un fervent discurs republicà a Carpentras. El mateix any 1891, es va publicar la seva col·lecció Li Papalino.Daniel Pleindoux, Biographie de Félix Gras [archive]
El Félibre Vermell Després es va dedicar a la seva obra principal, Li Rouge dóu Miejour (Els vermells del Sud), que li va valer reconeixement nacional i internacional. Publicada per primera vegada com a serial al diari Le Temps, la seva epopeia revolucionària va aparèixer simultàniament a Nova York i Anglaterra, on va ser admirada pel primer ministre Gladstone el 1896.Daniel Pleindoux, Biographie de Félix Gras [archive]
Més tard, traduïda al suec, la seva obra va ser publicada en francès el 1900 per l'editor de Victor Hugo. A més del seu èxit comercial, aquesta edició va provocar la ira de Charles Maurras i les reserves de Frédéric Mistral, que la va denunciar com "un carnaval i un fangar polític extraordinari".Daniel Pleindoux, Biographie de Félix Gras [archive] El poeta va morir el 1901, i a la seva tomba a Malemort, havia sol·licitat que es gravés el següent:
Obres L'obra poètica d'aquest fervent republicà destaca per la seva elecció de temes respecte a altres poetes provençals del seu temps.Marseille 2002, p. 163. Va escriure dues epopeies, Li Carbounié et Tolosa, així com romanços recollits a Lou Roumancero prouncençau.Marseille 2002, p. 163. Les seves dues obres més conegudes són Li Papalino, en què descriu Avinyó durant l'època dels papes a l'estil de Boccaccio, i la seva obra mestra, Li Rouge dóu Miejour. Aquest gran relat èpic relata la marxa del «batalló de Marsella» i els provençals cap a París per defensar la Revolució mentre canten la Marsellesa.Marseille 2002, p. 163. Li Carbounié (Les Charbonniers), 1876 Toloza (Toulouse), 1882 Lou Roumancero prouvençau (Le Romancero provençal), 1887 Li Papalino (Les Papalines), 1891 i Rouge dóu Miejour (Les Rouges du Midi), 1896
Referències
Bibliografia «Gras (Félix)», a Ivan Gaussen (prefaci d'André Chamson), Poètes et prosateurs du Gard en langue d'oc: depuis les troubadours jusqu'à nos jours, París, Les Belles Lettres, col·lecció «Amis de la langue d'oc», 1962 (BNF 33021783), pàg. 76–77.
Jacques Marseille (ed.), Dictionnaire de la Provence et de la Côte d'Azur, París, Éd. Larousse, col·lecció «Pays et Terres de France», 2002, 894 pàg. (ISBN 2035751055).
Categoria:Occitanisme Categoria:Poetes francesos del segle XIX Categoria:Morts a Avinyó (Valclusa) Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Escriptors de Provença-Alps-Costa Blava Categoria:Artistes de la Valclusa Categoria:Poetes francesos del segle XX Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1844