miniatura|300x300px|Diagrama de l'anaciclosi segons Polibi L'anaciclosi (en grec antic: ἀνακύκλωσις) és una teoria política sobre la naturalesa cíclica de la successió de règims polítics.

Concepte L'anaciclosi es refereix a un canvi recurrent de règims polítics en forma cíclica.

Usos En Plató El concepte d'anaciclosi, el proposà per primera volta Plató. Al llibre VIII (545a-546b) de La República, l'autor classifica els règims polítics i diu que els règims inherentment febles es corrompen amb el temps. Plató descriu quatre maneres de ciutats i persones injustes que corresponen a quatre graus de corrupció de la justícia, que s'enumeren al 544c: timocràcia (timarquia), oligarquia, democràcia i tirania.

En Aristòtil Aristòtil basa la seua comprensió de l'alternança de règims polítics en una observació empírica dels cicles de revolucions a les ciutats-estat de Grècia en el seu temps. No pensava que la democràcia fos un règim en particular més virtuós que els altres que componen el cicle.

En Polibi L'anaciclosi, la desenvolupà més tard l'historiador grec Polibi de Megalòpolis. Va ampliar el cicle a sis fases, que fan que la monarquia caiga en la tirania, seguida de l'aristocràcia que degenera en oligarquia, i després ve la democràcia, que pretén posar remei a l'oligarquia, però s'enfonsa, en una sisena fase, en el pitjor dels règims, que és l'oclocràcia, en què sols resta esperar la persona providencial que la reconduirà a la monarquia.

Polibi té una visió determinista del cicle dels règims, que, segons diu, forma part de l'ordre del temps. Prediu que cada constitució és substituïda per una altra, una dominació per una altra, i això en forma d'un cicle etern.

En Ciceró La teoria és acceptada per Ciceró en De Republica. S'allunya, però, dels judicis de valor dels predecessors. Afirma que la monarquia és superior com una forma pura d'"imperium"; mostra, però, la necessitat d'una temperatio imperii per a moderar el poder.

En Maquiavel Més tard, Nicolau Maquiavel reprén el tema en els seus Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi, en el segon capítol del primer llibre. Reutilitza l'argument de Polibi, que havia llegit extensament, i el modifica. Maquiavel, però, considera que l'alternança de règims es deu sobretot a l'atzar. Escriu: "Aquestes variacions en el govern sorgeixen aleatòriament"; no n'hi ha un determinisme general. Amb això, Maquiavel allibera el temps polític d'un temps que s'inscriuria en la natura i seria superior a ella. Per tant, la seua posició pretén ser pràctica i empírica. L'anaciclosi de Maquiavel és diferent de l'anaciclosi còsmica.

Crítiques i debats Karl Popper analitza l'anaciclosi en La Société ouverte et ses ennemis com una forma d'historicisme, és a dir, un determinisme històric immutable.

Notes i referències

Categoria:Filosofia a l'antiga Grècia Categoria:Política