El katechon (del grec : , "allò que reté", o , "el que reté"), també conegut com el retenidor, és un terme bíblic que fa referència a alguna cosa que s'ha de treure abans de l'arribada de "l'home del pecat".“L'home del pecat” (en grec: ὁ ἄνθρωπος τῆς ἁμαρτίας, ho anthrōpos tēs hamartias) o “home de l’anarquia” (ἀνομίας, anomias), “home de rebel·lió”, “home d'insurrecció” o “home d'apostasia” és una figura a la qual es fa referència a la Bíblia cristiana a la Segona Epístola als Tessalonicencs. Normalment se l'equipara amb l'Anticrist en l'escatologia cristiana. Esmentat al Nou Testament, la identitat incerta del katechon ha estat debatuda entre teòlegs i erudits de la Bíblia. Les interpretacions habituals de la identitat del katechon inclouen el govern, l'Església i l'Esperit Sant.
Terme El terme es troba a 2 Tessalonicencs 2:6–7 en un context escatològic: els cristians no s'han de comportar com si el Dia del Senyor passés demà, ja que el fill de la perdició (l'Anticrist d'1 i 2 Joan) ha de ser revelat abans. L'autor de Segona Tessalonicencs afegeix que la revelació de l'Anticrist està condicionada a l'eliminació d'"alguna cosa/algú que el restringeix" i li impedeix manifestar-se plenament. El versicle 6 utilitza el gènere neutre en grec, τὸ κατέχον; i el versicle 7 el masculí, ὁ κατέχων.
Identificacions proposades Les tradicions catòlica i ortodoxa oriental consideren que l'Anticrist vindrà a la fi del món. El katechon, que restringeix la seva vinguda, era algú o alguna cosa coneguda pels tessalonicencs i activa en el seu temps: "Sabeu què ho restringeix" (2 Tes 2:6). Com diu la Nova Bíblia Americana catòlica: "Tradicionalment, 2 Tes 2:6 s'ha aplicat a l'Imperi Romà i 2 Tes 2:7 a l'emperador romà [...] com a baluards que contenen el caos (cf. Romans 13:1–7)". Tanmateix, alguns entenen el katechon com el Gran Monarca o un nou Emperador Ortodox, i alguns com el renaixement del Sacre Imperi Romanogermànic. Altres estudiosos suggereixen que el katechon és l'Esperit Sant o l'Església. Les dues últimes interpretacions solen ser cregudes per cristians que donen suport a un rapte que succeeixi abans de la Gran Tribulació.
La Gran Apostasia de l'Anticrist dins dels creients i la jerarquia catòlica romana està predita pel Catecisme de l'Església Catòlica (CCC 675–677).
En obres acadèmiques A Nomos of the Earth, el politòleg alemany Carl Schmitt va suggerir la importància històrica al cristianisme tradicional de la idea del katechon que permet un cristianisme centrat en Roma, i que "significa el poder històric per restringir l'aparició de l'Anticrist i la fi de l'eó actual". El katechon representa, per a Schmitt, la intel·lectualització de l'antic Estat de l'Imperi Romà, amb tots els seus poders policials i militars per fer complir l'ètica ortodoxa. Al seu diari publicat pòstumament (el Glossarium), l'entrada del 19 de desembre de 1947 diu: "Crec en el katechon: és per a mi l'única manera possible d'entendre la història cristiana i de trobar-li sentit." I Schmitt afegeix: «cal anomenar el katechon per a cada època dels darrers 1948 anys. El lloc mai va estar desocupat; altrament ja no hi seríem».
El filòsof italià Paolo Virno fa una llarga discussió sobre el katechon al seu llibre Multitud: entre la innovació i la negació. Es refereix a la discussió de Schmitt. Virno diu que Schmitt veu el katechon com quelcom que impedeix la vinguda de l'Anticrist, però com que la vinguda de l'Anticrist és una condició per a la redempció promesa pel Messies, el katechon també impedeix la redempció.
Virno fa servir "katechon" per referir-se a allò que impedeix tant la guerra de tots contra tots (Bellum omnium contra omnes) i el totalitarisme, per exemple la societat de Gran Germà de la novel·la 1984 de George Orwell. Impedeix ambdues coses però no n’elimina cap. Virno situa el katechon en la capacitat humana d'utilitzar el llenguatge, que permet concebre la negació d'alguna cosa, i també permet la conceptualització d'alguna cosa que pot ser diferent del que és; i en el comportament bioantropològic dels humans com a animals socials, que permet a les persones saber com seguir les normes sense necessitat d'una regla que digui com seguir una regla, després una regla que digui com seguir aquesta regla, i així successivament fins a l'infinit. Aquestes capacitats permeten a les persones crear institucions socials i dissoldre-les o canviar-les.
En el dret canònic El dret canònic de l'Església Catòlica no preveu la possibilitat d'un reconeixement general per part del poble de Déu de l'Església com a encarnació del katechon, o de la Gran Apostasia. Aquesta situació semblaria exigir un canvi en el govern de l'Església, però el dret canònic no ofereix regles per a aquest procés.See Can. 333 § 3. Quote: "No appeal or recourse is permitted against a sentence or decree of the Roman Pontiff."Pope and bishops are juridically qualified as princeps with plenitudo potestatis over their universal or particular Churches (legislative, executive, and judicial power). Cfr.
El Decretum Gratiani permetia la deposició d'un papa herètic, però aquest procediment no va ser mai acceptat en la història del magisteri de l'Església, i la part pertinent del Decretum va ser derogada pel Codi Canònic de 1917.
Referències
Categoria:Escatologia cristiana Categoria:Filosofia política