Francisco Gabriel Gálvez, de vegades anomenat només Gabriel Gálvez (Conca, vers 1510 – 1578), va ser un mestre de capella i compositor espanyol.
Biografia Poques investigacions s'han fet sobre la vida i l'obra de Gálvez. Potser es tracti del mateix Gálvez de qui Saldoni va dir que va viure a Roma cap a la meitat del XVI i va ser cantor de l'església de Santa Maria la Major. La cronologia concorda; el seu principal estudiós, Miguel Martínez, va suposar que era de Conca perquè en anys anteriors apareixien molt relacionats amb la vida musical de la seva catedral diverses persones amb aquest cognom.
El capítol d'aquesta catedral, en morir al voltant de 1557 el mestre de capella Andrés López, va suplir la baixa interinament i va decidir no convocar oposició, sinó trucar a un mestre anomenat; i de Baza i Granada van portar el prevere Gálvez el 1560. Aquest Gálvez podria ser el mateix Gálvez que hauria opositat el 1554 al magisteri de la catedral de Màlaga. A finals de setembre o principis d'octubre Gálvez va arribar a Conca i se li va assignar un salari de 60.000 maravedisos i 36 almuds de blat anuals; contra l'acostumat se li va anar apujant el sou i va arribar a cobrar en el moment de la seva mort el 1578, 105.000 maravedisos.
Ja s'havia acomiadat el 1563, i els canonges no volien tornar-se a veure amb el problema de no tenir músic, ja que a finals d'aquell any es van assabentar que el rei Felip II anava a visitar la ciutat. Així que el van tornar a trucar i fins i tot li van pagar els sous endarrerits durant els set mesos de la seva absència. Des de llavors li van apujar regularment el sou. Fins i tot van cedir a la seva pressió perquè es contractés el 1566 com a ajudant de l'organista a Francisco d'Aguilar, procedent de Salamanca. De fet, Gálvez va ser temptat per traslladar-se a la catedral de Segòvia. Gálvez va haver de morir el 1578, després de l'11 de juliol, i va ser el primer mestre de capella que va ser enterrat a la catedral de Conca.
Obra Segons les actes capitulars de la catedral de Conca, poc després de prendre possessió ja havia compost un Llibre de Cant d'Òrgan (1561) pel qual va rebre 122 maravedisos. Però no ha subsistit cap música seva a la catedral. Se li atribueix, amb l'opinió en contra de Samuel Rubio, el motet a quatre veus Emendemus in melius quae ignorants peccavimus,Se lo atribuye , así como el influjo sobre Palestrina. compost, segons Miguel Martínez, per al col·legi i casa dels jesuïtes15. Aquesta obra es conserva a l'Arxiu de la Capella Sixtina de Roma (ms. 108), en un llibre de faristol. Està composta per a cinc veus i va ser escrita per Cabreli Cálvez per al diumenge 1r de Quaresma. Va ser transcrita per Jesús María Muneta i publicada a Tresor sacre musical, en un article de Miguel Martínez. Segons Saldoni, va servir de tema a Palestrina per a la seva missa Emendemus. Però Samuel Rubio opina que el nom del seu autor no pot traduir-se per "Gabriel Gálvez" i que només té en comú amb la missa de Palestrina les tres primeres notes de la tercera veu de l'obra de Gálvez, que es corresponen amb les tres primeres de la missa de Palestrina, però que també coincideixen amb el començament del Gradual gregoriano respectivo.
Referències
Categoria:Nascuts el 1510 Categoria:Organistes espanyols Categoria:Compositors espanyols del Renaixement Categoria:Mestres de capella espanyols Categoria:Persones de Conca Categoria:Nascuts el 1578 Categoria:Morts a Castella - la Manxa Categoria:Compositors castellanomanxecs Categoria:Artistes de la província de Conca Categoria:Compositors morts al segle XVI Categoria:Compositors nascuts al segle XVI