El Banc Central de Nigèria (CBN) és el banc central i l'autoritat monetària suprema de Nigèria, establert per la Llei del CBN de 1958, i va començar les seves operacions l'1 de juliol de 1959. Els principals objectius reguladors del banc, tal com s'estableix a la Llei del CBN, són: mantenir les reserves exteriors del país; promoure l'estabilitat monetària i un entorn financer sòlid, i actuar com a prestador en darrera instància i assessor financer del govern federal. El paper del banc central com a prestador d'última instància i assessor del govern federal l'ha empès de vegades a controvèrsies polítiques tèrboles. Després de la fi del domini colonial, el desig del govern de ser proactiu en el desenvolupament de l'economia es va fer visible, especialment després del final de la Guerra Civil de Nigèria; el banc va seguir el desig del govern i va fer un esforç decidit per suplementar qualsevol mancança en les assignacions de crèdit al sector real. El banc es va involucrar en la concessió de préstecs directament als consumidors, contravenint la seva intenció original de treballar a través dels bancs comercials en activitats relacionades amb el préstec al consum.
No obstant això, aquesta política era fruit de la política d'indigenització de l'època. Malgrat tot, el govern, a través del banc central, ha participat activament en la creació dels centres monetaris i de valors de la nació, formant juntes reguladores de valors i introduint instruments del tresor al mercat de capitals. El banc té trenta-sis sucursals, una a cada un dels 36 estats de la federació, i la seu central al Territori de la Capital Federal (FCT).
Vegeu també ENaira
Referències
Nigeria Categoria:Economia de Nigèria