és un general guineà que exerceix com a actual president de Guinea des del 5 de setembre de 2021, i serà investit novament l'1 de gener de 2026 com a cinquè president de Guinea després de guanyar les Eleccions presidencials de Guinea de 2025 amb una victòria amb el 86,72% dels vots. Doumbouya va liderar un cop d'estat el 5 de setembre de 2021 que va derrocar l'anterior president, Alpha Condé.

És membre del Grup de Forces Especials de les forces armades guineanes i antic legionari francès. El dia del cop, Doumbouya va emetre un comunicat a la televisió estatal declarant que la seva facció havia dissolt el govern i la constitució. L'1 d'octubre de 2021, Doumbouya va jurar el càrrec de president interí. Es va convertir en el cap de la junta militar que va prendre el poder després del cop d'estat.

Biografia Doumbouya va néixer el 5 de desembre de 1984 a la Regió de Kankan de Guinea. És d'origen mandinga. Va assistir a l'escola primària Dramé Oumar. Va ser legionari francès amb el rang de caporal fins al final del seu contracte el 2009.

Va tornar a Guinea el 2011, on va ser destinat al Centre d'instrucció d'infanteria del Camp Kwamé Krumah, primer com a instructor i després com a director d'estudis. Va rebre formació de comandant d'unitat al Senegal i després va ser destinat al Centre d'instrucció d'infanteria de Kindia.

El 2018, Doumbouya va ser nomenat cap del Grup de Forces Especials, una unitat militar d'elit creada pel president Alpha Condé. En prendre possessió del càrrec, sent ascendit al rang de comandant de batalló, es va citar la seva experiència internacional, incloent-hi la formació que havia completat en diversos països. El 2018, va conèixer Assimi Goïta, de Mali, a Burkina Faso en una sessió de formació de l'exèrcit dels EUA per a comandants regionals de forces especials. Tant ell com Assimi Goïta llançarien més tard cops d'estat militars contra els seus governs. Va treballar en aquest rol per als serveis d'intel·ligència del país, amb base a Forécariah. Va ser ascendit a tinent coronel el 2019 i a coronel el 2020. El 2021, es deia que buscava més autoritat per al Grup de Forces Especials. Durant la seva presidència, va ser ascendit a general el 2024 i, al mateix temps, va dimitir del seu comandament del Grup de Forces Especials. Doumbouya va ser desplegat en missions a l'Afganistan, la Costa d'Ivori, Djibouti, la República Centreafricana, Israel, Xipre, el Regne Unit i Guinea durant la seva carrera de 15 anys.

Va ser un dels 25 oficials de Guinea que la Unió Europea va amenaçar de sancionar sota al·legacions d'abusos dels drets humans de periodistes, com Foniké Menguè, i periodistes com Habib Marouane Camara.

Al maig de 2021, hi va haver rumors provinents del govern d'una possible detenció de Doumbouya mentre es trobava a Conakry per acusacions o càrrecs desconeguts.

Cop d'estat de 2021 miniatura|Mamady Doumbouya el dia que va tenir lloc el cop d'estat. Doumbouya va ser l'instigador del cop d'estat de Guinea del 5 de setembre de 2021, en el qual el president de Guinea, Alpha Condé, va ser detingut. Doumbouya va emetre un comunicat a la televisió estatal declarant que la seva facció havia dissolt el govern i la constitució. També va dir que el "Comitè Nacional de Reconciliació i Desenvolupament (CNRD), es va veure obligat a assumir la seva responsabilitat" després de "la greu situació política del nostre país, la instrumentalització de la judicatura, l'incompliment dels principis democràtics, l'extrema politització de l'administració pública, així com la pobresa i la corrupció." Per justificar les accions de l'exèrcit, Doumbouya va citar l'expresident ghanès Jerry Rawlings, qui va dir que "si el poble és aixafat per les seves elits, correspon a l'exèrcit donar al poble la seva llibertat."

President interí de Guinea (2021– 2026) miniatura|Mamady Doumbouya el 2 d'octubre de 2021. Després de prendre el poder, va obligar els càrrecs públics a assistir a la seva primera reunió, sota amenaça de ser considerats rebels. Després, durant la seva emissió, anunciaria que l'expresident Alpha Condé no seria alliberat però que li seguirien donant atenció sanitària. Doumbouya va treure importància a les possibles sancions econòmiques de la CEDEAO, dient a través d'un portaveu que "com a soldats, la seva feina és a Guinea i no hi ha res a congelar en els seus comptes." Els representants de la CEDEAO també van instar la junta a permetre que el president deposat Condé abandonés Guinea; la junta s'hi va negar.

L'1 d'octubre de 2021, Doumbouya va jurar el càrrec com a president interí al a Conakry. Va anunciar plans per "refundar l'estat" introduint eleccions "lliures, creïbles i transparents" i respectant "tots els compromisos nacionals i internacionals als quals el país s'ha subscrit". En el 62è aniversari de la independència de Mali, Doumbouya es va reunir amb el president malià Assimi Goïta.

Doumbouya es va reunir amb Paul Kagame de Rwanda a Guinea; la primera reunió d'aquest tipus amb un cap d'estat estranger des del cop d'estat de Guinea de 2021. Doumbouya es va inspirar en Kagame per reformar i reconciliar la seva nació com Kagame va fer amb Rwanda.

El 19 de febrer de 2024, Doumbouya i el Comitè Nacional de Reconciliació i Desenvolupament van ordenar la dissolució del govern interí en preparació de les noves eleccions presidencials que se celebrarien en una data posterior. El 22 de juliol de 2024, després de la desaparició dels activistes polítics Foniké Menguè i Billo Bah, associats al Front Nacional per a la Defensa de la Constitució (FNDC), les seves famílies van presentar una denúncia a París, França, contra Mamadi Doumbouya.

El 28 de març de 2025, Doumbouya va concedir un indult per motius de salut a l'expresident Moussa Dadis Camara, que va ser condemnat per l'assassinat de 156 persones durant les Protestes de Guinea de 2009.Al juny de 2025, l'Ordre des Avocats de Guinée (Ordre d'Advocats de Guinea) va boicotejar les audiències durant dues setmanes i els seus membres van abandonar les institucions nacionals on servien com a reacció al secrest i tortura de Mohamed Traoré, ex-degà de l'Ordre i crític amb Doumbouya. Sota el govern de Doumbouya, el Referèndum constitucional de Guinea de 2025 es va celebrar el 21 de setembre, amb prop del 89% dels votants aprovant una proposta de nova Constitució de Guinea. El 3 de novembre, Doumbouya va presentar la seva candidatura per a les Eleccions presidencials de Guinea de 2025 programades per al 28 de desembre. Va guanyar les eleccions amb el 86,72% dels vots.

L'1 de gener de 2026 fou investit president després de guanyar les Eleccions presidencials de Guinea de 2025 amb una victòria aclaparadora amb el 86,72% dels vots.

En l'àmti econòmic, Mamady Doumbouya permet la inversió i el finançament xinès majoritàriament en el sector miner.

Vida personal Doumbouya està casat amb Lauriane Darboux, que és membre en servei actiu de la Gendarmeria Nacional Francesa. La parella té quatre fills.

Referències

Categoria:Caps d'estat Categoria:Guineans Categoria:Polítics africans Categoria:Polítics del segle XXI Categoria:Polítics nascuts al segle XX