La teoria de Dow sobre el moviment dels preus de les accions és la predecessora de l'anàlisi tècnica i també forma part de l'anàlisi tècnica moderna. La teoria es va derivar de 255 editorials de The Wall Street Journal escrites per Charles H. Dow (1851–1902), periodista, fundador i primer editor de The Wall Street Journal i cofundador de Dow Jones and Company. Després de la mort de Dow, William Peter Hamilton, Robert Rhea i E. George Schaefer van organitzar i representar col·lectivament la teoria de Dow, basant-se en els editorials de Dow. El mateix Dow mai va utilitzar el terme "teoria de Dow" ni la va presentar com un sistema de negociació. Els sis principis bàsics de la teoria de Dow, tal com van ser resumits per Hamilton, Rhea i Schaefer, es descriuen a continuació.
Principis bàsics El mercat té tres moviments El "moviment principal" o tendència primària pot durar des de menys d'un any fins a diversos anys. Pot ser alcista (bullish) o baixista (bearish). El "balanç mitjà", reacció secundària o reacció intermèdia pot durar de deu dies a tres mesos i, generalment, retrocedeix del 33% al 66% del canvi de preu primari des de l'anterior balanç mitjà o l'inici del moviment principal. El "balanç curt" o moviment menor varia segons l'opinió des d'hores fins a un mes o més. Els tres moviments poden ser simultanis; per exemple, un moviment menor diari en una reacció secundària baixista dins d'un moviment primari alcista.
Les tendències del mercat tenen tres fases La teoria de Dow afirma que les principals tendències del mercat es componen de tres fases: una fase d'acumulació, una fase de participació pública (o absorció) i una fase de distribució. La fase d'acumulació (fase 1) és un període en què els inversors "ben informats" compren (o venen) accions activament contra l'opinió general del mercat. Durant aquesta fase, el preu de l'acció no canvia gaire perquè aquests inversors són una minoria que demana (absorbeix) les accions que el mercat en general està subministrant (alliberant). Finalment, el mercat s'adona d'aquests inversors astuts i es produeix un canvi ràpid de preus (fase 2). Això passa quan participen els seguidors de tendències i altres inversors d'orientació tècnica. Aquesta fase continua fins que es produeix una especulació rampant. En aquest punt, els inversors astuts comencen a distribuir les seves participacions al mercat (fase 3).
La borsa ho descompta tot Els preus de les accions incorporen ràpidament la nova informació tan bon punt està disponible. Una vegada que es publica una notícia, els preus canviaran per reflectir aquesta nova informació. En aquest punt, la teoria de Dow coincideix amb una de les premisses de la hipòtesi del mercat eficient.
Les mitjanes del mercat de valors s'han de confirmar entre sí En temps de Dow, els EUA eren una potència industrial creixent. Hi havia centres de població, però les fàbriques estaven disperses per tot el país. Les fàbriques havien d'enviar les seves mercaderies al mercat, normalment per ferrocarril. Les primeres mitjanes de Dow eren un índex d'empreses industrials (manufactureres) i d'empreses ferroviàries. Per a Dow, no es podia produir un mercat alcista en les industrials si la mitjana ferroviària no pujava també, normalment primer. Segons aquesta lògica, si els beneficis dels fabricants augmenten, se sobreentén que estan produint més. Si produeixen més, han d'enviar més mercaderies als consumidors. Per tant, si un inversor busca senyals de salut en els fabricants, hauria de fixar-se en el rendiment de les empreses que transporten la seva producció al mercat: els ferrocarrils. Les dues mitjanes s'haurien de moure en la mateixa direcció. Quan el rendiment de les mitjanes divergeix, és un avís que hi ha canvis a l'aire. Tant la revista Barron's com The Wall Street Journal encara publiquen el rendiment diari del Dow Jones Transportation Average en forma de gràfic. L'índex conté els principals ferrocarrils, empreses de transport marítim i transportistes de càrrega aèria dels EUA.
Les tendències es confirmen amb el volum Dow creia que el volum confirmava les tendències dels preus. Quan els preus es mouen amb poc volum, hi pot haver moltes explicacions diferents (per exemple, la presència d'un venedor excessivament agressiu). Però quan els moviments de preus van acompanyats d'un volum elevat, Dow creia que això representava la visió "real" del mercat. Si molts participants estan actius en un valor concret i el preu es mou significativament en una direcció, Dow mantenia que aquesta era la direcció en què el mercat preveia que continuaria el moviment. Per a ell, era un senyal que s'estava desenvolupant una tendència.
Les tendències existeixen fins que senyals definitius demostren que han acabat Dow creia que les tendències existien malgrat el "soroll del mercat". Els mercats es poden moure temporalment en la direcció oposada a la tendència, però aviat reprendran el moviment anterior. S'ha de donar a la tendència el benefici del dubte durant aquestes reversions. Determinar si una reversió és l'inici d'una nova tendència o un moviment temporal en la tendència actual no és fàcil. Els teòrics de Dow sovint no es posen d'acord en aquesta determinació. Les eines d'anàlisi tècnica intenten aclarir-ho, però poden ser interpretades de manera diferent per cada inversor.
Anàlisi Alfred Cowles, en un estudi a Econometrica el 1934, va demostrar que operar basant-se en els consells editorials hauria resultat en uns guanys inferiors a una estratègia de "comprar i mantenir" (buy-and-hold) utilitzant una cartera ben diversificada. Cowles va concloure que una estratègia de comprar i mantenir va produir uns rendiments anualitzats del 15,5% entre 1902 i 1929, mentre que l'estratègia de la teoria de Dow va produir uns rendiments anualitzats del 12%.
Després que nombrosos estudis donessin suport a Cowles durant els anys següents, molts acadèmics van deixar d'estudiar la teoria de Dow creient que els resultats de Cowles eren concloents. En els darrers anys, les conclusions de Cowles s'han tornat a revisar. William Goetzmann, Stephen Brown i Alok Kumar creuen que l'estudi de Cowles era incomplet i que l'aplicació de W.P. Hamilton de la teoria de Dow de 1902 a 1929 va produir rendiments excessius ajustats al risc. Concretament, l'estudi de Goetzmann i Brown va trobar que el rendiment d'una estratègia de comprar i mantenir era superior al d'una cartera basada en la teoria de Dow en un 2%, però el risc i la volatilitat de la cartera de la teoria de Dow eren inferiors, per la qual cosa la cartera de la teoria de Dow va produir rendiments ajustats al risc més elevats segons el seu estudi.
Referències
Bibliografia Scott Peterson: The Wall Street Journal,Technically, A Challenge for Blue Chips, Vol. 250, No. 122, November 23, 2007.
Categoria:Teoria econòmica Categoria:Patrons de l'anàlisi financera