Felipe Criado Boado (Santiago de Compostel·la el 4 de setembre de 1960) és un arqueòleg gallec vinculat al CSIC. Ha dut a terme investigacions i treballs de camp a Galícia, Espanya, Portugal, el Regne Unit, Xile, l'Argentina, el Perú i l'Uruguai.

Carrera professional Es va graduar a la Universitat de Santiago de Compostel·la el 1982 i es va doctorar el 1989. És professor titular a la USC des del 1991. L'any 2000 es va incorporar al CSIC com a professor d'investigació a l'⁣Institut d'Estudis Gallecs Padre Sarmiento. Des del 2003 és coordinador cientificotècnic de l'Àrea d'Humanitats i Ciències Socials.

La seva major contribució va ser la definició i consolidació de l'arqueologia del paisatge: neolític, megalític, edat del bronze, cultura castrexa o art rupestre. Va ser el creador, el 1991, del Grup de Recerca d'Arqueologia del Paisatge de la Universitat de Santiago de Compostel·la. Aquest grup es va integrar el 1997 a l'Institut Tecnològic de la USC com a Laboratori d'Arqueologia i Formes Culturals. El maig de 2010 es va convertir en una unitat associada de l'Institut d'Estudis Gallecs Padre Sarmiento del CSIC com a Institut de Ciències del Patrimoni (INCIPIT) formada per més de trenta investigadors i tècnics.

L'any 2008 un article del professor Xosé Carlos Bermejo Barrera de la USC crític amb el mètode d'investigació arqueològica de l'equip de Felipe Criado Boado i de la Xunta de Galícia va ser censurat pel CSIC. L'article era molt crític amb la teoria de l'"arqueologia del paisatge" de Criado, que era a la base de la política sobre patrimoni arqueològic de la Xunta de Galicia i inspirava bona part de l'estratègia d'inversions i subvencions institucionals, tant abans, a l'etapa de Manuel Fraga, com a la d'Emilio Pérez Touriño.

L'Associació Europea d'Arqueòlegs (EAA), la segona associació d'arqueòlegs més important del món després de la Societat Americana d'Arqueologia, va elegir Ciardo Boado com a president per al període del 09/04/2015 al 09/01/2021.

El 2023, com a director de l'Institut de Ciències del Patrimoni del CSIC, va rebre el Premi d'Humanitats Ramón Menéndez Pidal en la categoria sènior. El ministeri va destacar els seus estudis recents sobre "com el món que construïm i habitem modifica les nostres ments i la nostra manera de processar la informació".

L'any 2025 l'Acadèmia de Ciències Socials de la Xina premià Criado Boado, amb el Research Award, a la VI edició del Xangai Archaeology Forum, convertint-se en el primer ciutadà espanyol a rebre aquest reconeixement internacional.

Treball Felipe Criado Boado és autor de 12 llibres i 154 articles científics:

La cerámica campaniforme en Galicia (1982). Coautor con José Manuel Vázquez Varela. Cadernos do Seminario de Sargadelos. Sada: Ediciós do Castro. Del terreno al espacio: planteamientos y perspectivas para la arqueología del paisaje (1999). USC. ISBN 84-699-0243-1. Planear el pasado: ideas para la recuperación del Castro de Elviña (2003). USC. ISBN 84-9750-260-4. Con Matilde González. Arqueológicas. La razón perdida, (2012). Barcelona: Edicions Bellaterra. Atlas arqueolóxico da paisaxe galega (2016). Vigo: Xerais. ISBN 978-84-9121-048-1.

Visió i pensament El pensament de Felipe Criado Boado es vertebra al voltant de la idea que l'arqueologia no és només una ciència sobre el passat, sinó una eina fonamental per entendre el present i el futur de la humanitat. Veient l'arqueologia com a "ciència del futur" i defensant que l'estudi de la cultura material i de com les societats antigues modificaven el seu entorn permet identificar patrons de comportament que encara ens defineixen. Per a ell, el passat és un mirall on podem veure els nostres propis biaixos i estructures mentals.

Un dels seus arguments centrals és que la "gran revolució" de la humanitat no va ser la industrial, sinó la neolítica. En aquell moment, l'ésser humà va començar a "domesticar" el món i a crear una distància entre el "jo" i la natura, una estructura de pensament que encara domina la nostra societat actual i que ell analitza críticament per entendre problemes com el canvi climàtic. Destaca llavors la importància del paisatge no com un escenari natural, sinó com un producte cultural. Sosté que la manera com construïm i habitem l'espai és una forma d'"escriure" el nostre pensament en la terra. Considera que l'arqueologia ha de sortir de l'acadèmia per incidir en la societat. Creu que entendre com es van formar les identitats en el passat pot ajudar a evitar la manipulació política de la història i a crear una ciutadania més conscient i crítica. I advoca per un diàleg constant entre les humanitats i les ciències dures (genètica, geologia, tecnologia digital).

Segons el seu enfocament, el futur de la disciplina passa per la integració de dades tecnològiques amb una interpretació filosòfica i sociològica profunda. Per tant, segons Criado Boado, l'arqueologia és una tecnociència del patrimoni que serveix per desconstruir la nostra relació amb el món i per recordar-nos que la nostra forma actual de viure és només una de les moltes possibilitats que la humanitat ha explorat.

Referències

Enllaços externs Aplicació "Arqueològica. La raó perduda" a Google Play "La conversa" amb Felipe Criado Boado, entrevista a Popular.tv, 30 d'abril de 2013).

Categoria:Alumnes de la Universitat de Santiago de Compostel·la Categoria:Historiadors gallecs Categoria:Persones de Santiago de Compostel·la Categoria:Nascuts el 1960