Susanna Egri (nascuda com a Susanna Erbstein, Budapest, 18 de febrer de 1926), és una ballarina i coreògrafa hongaresa naturalitzada italiana.
Dins de la coreografia italiana contemporània, representa una de les forces més vibrants i originals per la naturalesa composta del seu estil i temes, que van des del ballet neoclàssic fins a l'expressionisme i el folklore centreeuropeus.
Biografia Filla del famós esportista Ernő Erbstein —després adoptaria oficialment el cognom Egri—, director tècnic del Grande Torino, que va morir a la tragèdia de Superga, i de Jolanda Hunterer, dedicada a la dansa i professora de ballet, va créixer a Itàlia seguint el seu pare, entrenador de futbol de diversos equips; el 1938, seguint les lleis racials, va deixar Itàlia amb el seu pare i la família i es va traslladar a Budapest, on va començar els estudis sota la tutela de F. Nádasy, de l'Òpera de Budapest, i de S. Berczik.
Més tard va perfeccionar les seves habilitats a França i als EUA amb Vera Volkova, Boris Kniaseff, Mary Wigman i Kurt Jooss. Després del seu debut a Budapest el 1946, va tornar a Itàlia, ja com a italiana —casada amb un italià—, on va debutar a l'Excelsior de Milà. Aviat va ser escollida com a primera ballarina de la Companyia de la Biennal de Venècia. Al 1948 Susanna Egri era la prima ballerina absoluta a l'Òpera de Florència.
Després es va traslladar a Torí i el novembre de 1949 va començar a treballar per als primers programes experimentals de la televisió italiana: va ser ella qui va interpretar, el 3 de gener de 1954 a la primera emissió oficial de la Rai, la coreografia que ella mateixa va crear i interpretar juntament amb el ballarí estatunidenc Norman Thompson amb la música de la pel·lícula Limelight, de Charlie Chaplin, durant el programa de varietats Sette Note.
El 1953 va fundar la seva escola de dansa a Torí juntament amb la companyia «Il Balletti di Susanna Egri», que va inaugurar una prolífica temporada artística tant en teatres com a la naixent ràdio i televisió italianes (Le Foyer de la Danse, 1953; Cavalleria Rusticana, 1963). Vicepresidenta del Conseil International de la Danse (UNESCO), el 1999 va crear la Fundació Egri per a la Dansa i va assumir la direcció artística de la Companyia EgriBiancoDanza, assistida pel coreògraf Raphael Bianco.
Obres principals Le foyer de la danse (1952) Istantanee (1953) Negro spirituals (1960) Jazz play (1961) Renard (1962) Cavalleria rusticana (1963) - Prix Italia 1963 Vita di Bohème (1964) Parabole evangeliche (1965) Partita (1970) Hanystók (1977) Jeux (1979) Il noce di Benevento di S. Viganò (1983) Al museo dell'Opera (1989) Dittico contemporaneo (2001) Crown of creation (2004)
Premis Al 2019 va rebre la Medalla d'Or de l'Orde del Mèrit de la República Hongaresa.
El 2 de març de 2024, el Consell Regional del Piemont li va atorgar un premi a la seva trajectòria «per haver promogut el Piemont al món, amb professionalitat i passió, a través de la cultura de la dansa, amb estima i gratitud».
Llegat Al 1998 creà la Fondazione Susanna Egri per la Danza, que continuava la tasca iniciada per ella mateixa al 1953 en el Centro di Studio della Danza.
Amb motiu del seus cent anys, s'ha filmat un documental sobre la seva vida, dirigit per Zsuzsanna Back i Gabor Szigmond Papp.
Referències
Categoria:Coreògrafs italians Categoria:Ballarins italians Categoria:Jueus italians Categoria:Jueus hongaresos Categoria:Artistes de Budapest Categoria:Artistes jueus Categoria:Nascuts el 1926