El Lockheed WC-130 és un avió d'ala alta i abast mitjà utilitzat per a missions de reconeixement meteorològic per la Força Aèria dels Estats Units. L'avió és una versió modificada del transport C-130 Hercules configurat amb instrumentació meteorològica especialitzada, incloent un sistema de desplegament/receptor de sondes i tripulat per un meteoròleg per a la penetració de ciclons tropicals i tempestes hivernals per obtenir dades sobre el moviment, la mida i la intensitat.
El Servei Meteorològic Aeri (AWS) de la USAF va rebre el seu primer C-130 Hercules el 1962 per dur a terme missions de mostreig d'aire arran de la represa de les proves d'armes atmosfèriques per part de la Unió Soviètica el setembre de 1961. La Força Aèria estava llavors en procés de substituir la seva flota d'avions de reconeixement meteorològic WB-50 per avions de reacció WB-47E, però el 1965 l'AWS havia decidit que el WC-130 li serviria millor en el paper de reconeixement meteorològic tripulat. Des d'aquell any, la Força Aèria i la Reserva de la Força Aèria han operat un total de 50 WC-130 en cinc variants. El WC-130J Weatherbird és la plataforma actual de recopilació de dades meteorològiques per al 53è Esquadró de Reconeixement Meteorològic.
Només s'ha perdut un WC-130 durant missions operatives, el model H 65-0965, el 12 d'octubre de 1974, volant durant el tifó Bess al nord-est de les Filipines. Un antic avió de reconeixement meteorològic, el model H 65-0968, es va perdre el 2 de maig de 2018 mentre servia amb la Guàrdia Nacional Aèria de Puerto Rico en el seu últim vol de ferri cap a la jubilació. Dos models WC-130B es van perdre en accidents després de ser venuts a clients internacionals, i un altre avió WC-130B operatiu va ser destruït a terra per un huracà.
Desenvolupament esquerra|miniatura|Un WC-130H-LM del 54è Esquadró de Reconeixement Meteorològic El 1954, el Servei Meteorològic Aeri (AWS) va substituir els seus WB-29 Superfortresses com a principal plataforma de reconeixement meteorològic per una flota de WB-50D desplegats en set esquadrons. Entre 1956 i 1960, sis accidents amb el WB-50 van provocar la pèrdua de tota una tripulació i la mort de 66 membres de la tripulació; la fatiga metàl·lica i altres problemes estructurals amb aquest tipus van acabar el seu servei el 1965. L'AWS desitjava el C-130 Hercules com la millor alternativa, però les limitacions pressupostàries van impedir l'adquisició de nous avions per a la missió. El Quarter General de la Força Aèria sempre havia considerat el reconeixement meteorològic aeri un luxe prescindible quan calien retallades pressupostàries o quan es necessitaven fons per a programes costosos. El 1958, el seu desig de desplegar una gran força dissuasiva d'ICBM va resultar en el tancament de dos esquadrons de l'AWS, seguits de tres més el març de 1960. Els problemes amb el WB-50, portats a un punt crític el maig de 1960 per fuites de combustible que van deixar a terra tota la flota de 66 avions, van accelerar el procés, que va programar una eliminació completa per al 1963. Tanmateix, l'AWS es va oposar a la decisió, i el tancament permanent proposat de la missió voladora de l'AWS va alarmar els comandants operatius d'alt nivell a tot el món, inclòs l'almirall que comandava el Comandament del Pacífic dels Estats Units . El comandant del Comandament Aeri Estratègic, el general Thomas S. Power, va recomanar que els WB-50 fossin substituïts per B-47 que el Comandament Aeri Estratègic estava eliminant gradualment, i quan el general Curtis E. LeMay va donar el seu suport a la proposta, es va aprovar la modificació de 34 WB-47E el 1963 per a l'AWS i es va programar la reactivació de tres esquadrons de reconeixement meteorològic descontinuats per al 1962.
Mentrestant, una moratòria bilateral amb la Unió Soviètica sobre les proves atmosfèriques d'armes nuclears començava el seu tercer any quan es va suggerir que el programa classificat de mostreig d'aire que supervisava la moratòria i que estava duent a terme almenys cinc comandaments de la USAF es consolidés sota un únic gestor i agència. AWS va pressionar per la missió i va presentar un pla el febrer de 1961 nomenant-se a si mateix el gestor únic. LeMay, ara Cap d'Estat Major de la Força Aèria, va aprovar el pla el 31 d'agost de 1961; l'endemà, la Unió Soviètica va reprendre les proves nuclears. El Quarter General de la Força Aèria va autoritzar l'adquisició de cinc nous C-130B configurats de fàbrica per a la missió de mostreig que es lliurarien a l'abril de 1962, quan AWS es convertiria en el gestor únic de mostreig d'aire. Aquests es van convertir en els primers avions C-130 per a missions meteorològiques.
Després que els cinc C-130B entrin en funcionament amb AWS, el 1965 es van fer conversions de sis C-130E, però com a plataformes meteorològiques. Es va instal·lar un sistema de sonda a tots els C-130B i la designació de totes les variants meteorològiques del C-130 es va canviar permanentment a "WC-130" el 25 d'agost de 1965. El 1967 es van crear tres WC-130A al sud-est asiàtic i es van afegir 11 WC-130B més el 1970 per substituir els WB-47, que havien estat retirats bruscament del servei el setembre de 1969. El primer dels 15 WC-130H es va convertir el 1973 a partir d'avions de comandament i control de rescat (que havien estat modificats a partir de C-130E). La vida útil d'algunes d'aquestes variants es va superposar, ja que operaven amb els Esquadrons de Reconeixement Meteorològic 53è, 54è, 55è i 56è. Els models -E i -H han tingut la major longevitat en servei, 28 i 32 anys respectivament. Dels set esquadrons de reconeixement meteorològic originals, quatre dels quals van rebre el WC-130 en algun moment, només el 53è WRS roman actiu, ara assignat al Comandament de Reserva de la Força Aèria (AFRC).
El model WC-130J, introduït el 1999, és actualment la plataforma de reconeixement meteorològic per al 53è WRS, que forma part de l'ala 403 del Comandament de la Reserva de la Força Aèria a la Base Aèria de Keesler, Mississipí. Molts dels WC-130 substituïts en la missió de reconeixement meteorològic es van redistribuir posteriorment, després de la desmodificació, a altres ales de l'AFRC i la Guàrdia Nacional Aèria per utilitzar-los de nou en el seu paper original de transport aeri tàctic o com a avions d'entrenament, mentre que d'altres es van vendre a forces aèries estrangeres.
Missió El WC-130 proporciona informació vital sobre la predicció de ciclons tropicals i és el principal recopilador de dades meteorològiques del Centre Nacional d'Huracans, complementat pel WP-3D Orion de l'Administració Nacional Oceanogràfica i Atmosfèrica. Penetren en ciclons tropicals i huracans a altituds que oscil·len entre per sobre de la superfície de l'oceà, depenent de la intensitat de la tempesta. La funció més important d'aquests avions de reconeixement és recopilar dades meteorològiques d'alta densitat i alta precisió de l'entorn de la tempesta. Això inclou la penetració del centre o ull de l'huracà. Aquesta informació vital es transmet instantàniament per satèl·lit al Centre Nacional d'Huracans per ajudar a la previsió precisa del moviment i la intensitat dels huracans.
Especificacions (WC-130J Weatherbird) Característiques generals Tripulació: 5 (comandant d'avió, pilot, oficial de sistemes de combat, oficial meteorològic i operador de càrrega/sonda) Longitud: 29,79 m Envergadura: 40,41 m Alçada: 11,84 m Superfície alar: 162,1 m2 Perfil aerodinàmic: arrel: NACA 64A318; consell: NACA 64A412 Pes màxim d'enlairament: 70.307 kg (155.000 lliures) Planta motriu: 4 motors turbohèlix Rolls-Royce AE 2100D3, 3.458 kW (4.637 cavalls de potència) cadascun Hèlixs: Hèlixs de pas reversible Dowty R391 de 6 pales, velocitat constant i amb obertura completa
Rendiment Velocitat màxima: 670 km/h a 6.706 m Abast: 3.000 km amb una càrrega útil de 15.876 kg Sostre de servei: 8.500 m amb una càrrega útil de 19.051 kg
Referències
Categoria:Avions de Lockheed Categoria:Meteorologia