El Douglas C-47 Skytrain o Dakota (designació RAF) és un avió de transport militar que es va desenvolupar a partir de l'avió de passatgers civil Douglas DC-3. Va ser utilitzat àmpliament pels aliats durant la Segona Guerra Mundial. Durant la guerra, el C-47 es va utilitzar per al transport de tropes, càrrega, llançaments de paracaigudistes, remolc de planadors i llançaments de càrrega militar en paracaigudes. El C-47 va romandre en servei de primera línia amb diversos operadors militars durant molts anys. Es va produir en aproximadament el triple de quantitats que el Curtiss C-46 Commando, més gran i pesant, que va complir un paper similar per a l'exèrcit dels Estats Units.

Les forces armades d'uns 100 països han operat el C-47, amb més de 60 variants produïdes. Igual que el DC-3 civil, el C-47 continua en servei, més de 80 anys després de la seva introducció.

Disseny i desenvolupament El C-47 es diferenciava del DC-3 civil per nombroses modificacions, com ara l'equipament amb una porta de càrrega, un elevador i un terra reforçat, juntament amb un con de cua escurçat per a les cadenes de remolc de planadors i un astrodome al sostre de la cabina.Wilson, Stewart. Aircraft of WWII. Fyshwick, ACT, Australia: Aerospace Publications Pty Ltd., 1998. .

Durant la Segona Guerra Mundial, les forces armades de molts països van utilitzar el C-47 i els DC-3 modificats per al transport de tropes, càrrega i ferits. La designació naval dels Estats Units era R4D. Es van produir més de 10.000 avions a Long Beach i Santa Monica, Califòrnia, i Oklahoma City, Oklahoma. Entre març de 1943 i agost de 1945, la planta d'Oklahoma City va produir 5.354 C-47.

El transport de tropes especialitzat C-53 Skytrooper va començar la producció a l'octubre de 1941 a la planta de Douglas Aircraft a Santa Monica. No tenia la porta de càrrega, l'elevador ni el terra reforçat del C-47. Només es van produir 380 avions en total perquè es va descobrir que el C-47 era més versàtil.

Super DC-3 (R4D-8) miniatura|C-117D de la Marina dels EUA a la RAF Mildenhall el 1967 Un gran nombre de DC-3 i C-47 excedents van ser utilitzats comercialment als Estats Units durant la dècada de 1940. En resposta als canvis proposats als requisits de navegabilitat del Reglament d'Aire Civil que limitarien l'ús continu d'aquests avions, Douglas va oferir una conversió de DC-3 a finals de la dècada de 1940 per millorar l'enlairament i el rendiment d'un sol motor. Aquest nou model, el DC-3S o "Super DC-3", era 0,99 m més llarg. Permetia transportar 30 passatgers, amb una velocitat més gran per competir amb els avions de passatgers més nous. El desplaçament cap enrere del centre de gravetat va conduir a superfícies de cua més grans i noves ales exteriors en fletxa cap enrere. Es van instal·lar motors més potents juntament amb tubs d'escapament més curts, de tipus ejecció de reacció. Aquests eren de 1.475 CV (1.100 kW) Wright R-1820 Ciclons o 1.450 CV (1.081 kW) Pratt & Whitney R-2000 Twin Wasps en góndoles de motor més grans. Els canvis menors van incloure portes als passos de roda, una roda de cua parcialment retràctil, reblons al ras i una antena de baixa resistència. Tot això va contribuir a un augment de la velocitat màxima de . Amb més del 75% de la configuració original del DC-3/C-47 canviada, el disseny modificat era pràcticament un avió nou. El primer DC-3S va fer el seu vol inaugural el 23 Juny de 1949.

Els canvis van complir plenament els nous requisits de navegabilitat FAR 4B, amb un rendiment significativament millorat. Tanmateix, els operadors comercials van expressar poc interès en el DC-3S. Era massa car per als operadors més petits que eren el seu objectiu principal; només se'n van vendre tres a Capital Airlines. La Marina dels Estats Units i el Cos de Marines dels Estats Units van modificar 100 dels seus avions R4D als estàndards Super DC-3 com a R4D-8, posteriorment redissenyats com a C-117D.

Especificacions (C-47B-DK) Característiques generals Tripulació: 4 (pilot, copilot, navegador, operador de ràdio) Capacitat: 28 tropes o 2,72 t de càrrega Longitud: 19,43 m Envergadura: 29,11 m Alçada: 5,18 m Superfície alar: 91,7 m2 Perfil aerodinàmic: arrel: NACA 2215; consell: NACA 2206 Pes buit: 8.226 kg Pes brut: 11.793 kg Pes màxim d'enlairament: 14.061 kg Planta motriu: 2 motors de pistó radial Pratt & Whitney R-1830-90C Twin Wasp de 14 cilindres refrigerats per aire Potència d'enlairament de 890 kW (1.200 CV) Potència normal de 4.400 m (14.500 peus) Hèlixs: hèlixs de velocitat constant de 3 pales miniatura|Dibuix de 3 vistes del Douglas C-47 Skytrain

Rendiment Velocitat màxima: 360 km/h a 3.000 m Velocitat de creuer: 260 km/h Abast: 2.600 km (abast normal) Abast del ferri: 5.800 km (abast normal) Sostre de servei: 8.000 m Temps fins a l'altitud: 3.000 m en 9 minuts i 30 segons Càrrega alar: 128 kg/m² Potència/massa: 0,0926 hp/lb (0,1522 kW/kg)

Referències

Categoria:Avions militars dels Estats Units