Arxius de la Repressió és un projecte d'arxiu digital d'accés obert que sorgí al novembre del 2018 per a difondre documents digitalitzats del període denominat "Guerra bruta" o terrorisme d'estat a Mèxic. Aquest arxiu, gestionat per l'organització Article 19 Mèxic i Centreamèrica, conté més de 300.000 fotografies que provenen de documents del dispositiu estatal de repressió i contrainsurgència que ocorregué a Mèxic entre els anys 1960 i 1980.
L'arxiu ha estat coordinat, a més a més de per Article 19, pel Col·legi de Mèxic i la Comissió de la Veritat de Guerrero.
Context històric L'arxiu conté documents que provenen de l'anomenada "Guerra bruta", un període en què l'estat mexicà encetà un procés de violència sistematitzada contra organitzacions clandestines considerades dissidents. Aquest procés va ocórrer durant la segona meitat del segle XX, entre les dècades dels 1960 i 1980.
El concepte de guerra bruta també s'utilitzà en l'Amèrica Llatina per a descriure les accions de repressió de les dictadures de l'àrea; però també s'ha identificat un biaix respecte a aquest concepte, perquè prové de conflictes de potències europees, com la francesa, en zones d'Algèria i Indoxina, quan els seus exèrcits no respectaven les normes de la guerra. En aquest sentit, per a alguns autors com ara Camilo Vicente Ovalle, citat per Ortega Vázquez, tindria més sentit parlar de contrainsurgència, perquè implica les polítiques, accions i programes realitzats per un estat per a derrotar pràctiques d'insurrecció social de moviments socials i organismes que cerquen la transformació dels seus règims polítics.
Durant el període de la Guerra Freda, a Mèxic comença una repressió estatal contra les dissidències polítiques que eren considerades socialistes o comunistes. L'estat mexicà creà institucions de repressió, com ara la Direcció General de Recerques Polítiques i Socials (DGIPS) i la Direcció Federal de Seguretat.
Més endavant l'estat mexicà també feu pràctiques de persecució i violència, que arriben fins a la tortura i la desaparició forçada. Durant el sexenni d'Adolfo López Mateos es reprimiren els treballadors dels ferrocarrils que van promoure vagues, empresonaren els seus dirigents com Demetrio Vallejo; i el 1962 assassinaren Rubén Jaramillo, dirigent camperol, així com la seua família.
Contingut Arxius de la Repressió conté més de 300.000 documents fotografiats que palesen les pràctiques de violència comeses per l'estat en el període de la Guerra bruta. Els documents provenen de la Direcció Federal de Seguretat i de la Direcció General de Recerques Polítiques i Socials.
Els arxius es van digitalitzar dels originals que es troben en l'Arxiu General de la Nació (AGN). Aquests arxius digitals els va compartir l'Excomissió de la Veritat de l'Estat de Guerrero (Comverdad), i es troben en procés de catalogació.
Article 19 tingué accés a aquests documents, al principi reservats en arxius oficials, gràcies a persones que formaren part de l'Excomissió de la Veritat de l'Estat de Guerrero. L'organització va fer una aliança amb El Col·legi de Mèxic i la Northwestern University, per tal d'alliberar els arxius en format digital, amb les característiques d'un arxiu documental, tenint-ne en compte els aspectes històrics i digitals. Amb el Col·legi de Mèxic es va triar un programari adequat i alguns aspectes arxivístics. La Northwesthern University va aportar recursos, així com l'assessoria del Center for Research Libraries (CRL) per a poder realitzar la catalogació arxivística en un entorn digital.
Importància Arxius de la Repressió té importància històrica i social, i ofereix una possibilitat d'accedir a la informació i el dret a la veritat. És per aquesta necessitat d'accés a la veritat històrica que l'arxiu és digital. Per a Article 19, aquesta és una finestra per a conéixer el període de repressió i violència estatal que va existir a Mèxic en les dècades dels 1960, 1970 i 1980.Ens permeten veure no sols com l'estat va vigilar il·legalment opositors/es polítics/ques, com va dur a terme detencions il·legals, "interrogatoris" (tortura sistemàtica) i desaparicions forçades, sinó també com aquesta vigilància s'estengué als familiars de les persones desaparegudes i als qui lluitaven per la seua presentació.Aquest tipus d'arxius constitueix un fenomen de caràcter mediàtic i documental que s'entrecreua amb la lluita pels drets humans.
Vegeu també Arxius de la Resistència
Referències
Categoria:Mèxic Categoria:Arxius Categoria:Drets humans