El coll Menté (en francès col de Menté) és un pas de muntanya del Pirineu occità situat a la regió històrica del Comenge i actualment al departament francès de l'Alta Garona, regió d'Occitània. Té una alçada de 1.346 m i es troba a la comuna de Bots. Hi passa la carretera departamental D 44, la qual uneix Sent Biat, a la vall de la Garona, a l'oest, amb la vall del riu Ger, un afluent per la dreta de la mateixa Garona, sota de la localitat de Ger de Bots, a l'est. Està situat entre el pic de l'Escalette (1.856 m), al nord, i el tuc de l'Étang (1.816 m), al sud. A més, des del coll parteix la carretera departamental D 44j, que mena a l'estació d'esquí del Mourtis.

Detalls de l'ascensió miniatura|esquerra|Punt culminant del coll de Menté El punt d'inici de l'ascensió pel vessant oest es troba entre les localitats de Sent Biat i Les, a la vall de la Garona. Té una longitud de 9,2 km, en què se supera un desnivell de 801 m, amb un pendent mitjà del 8,7 % i un tram de pendent màxim del 17,2 %. Es tracta d'una ascensió en què el pendent no baixa del 6 %, a excepció dels primers 500 m i dels darrers 200 m, ambdós sectors al 5 %. Els 2,5 km inicials presenten tres sectors de 500 m cadascun al 10 %, sent un dels trams més difícils d'aquest vessant. Els altres sectors amb més pendent es troben entre els quilòmetres 5 i 5,5, a l'11 %, i entre els quilòmetres 7,5 i 8, al 12 %. La resta d'ascensió presenta un pendent que oscil·la majoritàriament entre el 7 % i el 9 %, amb un tram al 6 % entre els quilòmetres 6 i 6,5. Aquest vessant té 16 revolts de ferradura, la majoria d'ells concentrats en els darrers 3,5 km.

Pel vessant est, la pujada inclou el coll de la Clin (1.246 m), situat al voltant d'un quilòmetre abans del cim. L'inici es troba al Pont de l'Oule, a la comuna de Senguanhet i a la vall del riu Ger, en el punt d'unió de les carreteres departamentals D 85, que recorre la vall d'aquest riu, i la D 618, que condueix al coll de Portèth d'Aspèth. Té una longitud d'11,1 km, un desnivell de 745 pm, amb un pendent mitjà del 6,7 % i un sector de pendent màxim del 14,2 %. Els primers 4,5 km són els més assequibles i també força irregulars, ja que combina sectors amb pendents del 9 % o 10 %, amb d'altres al 3 % o 4 %, i fins i tot dos sectors de 500 m cadascun en lleuger descens. A partir del quilòmetre 4,5, el pendent esdevé força regular, d'entre el 7 % i el 8 %, amb només un sector de 500 m que trenca aquesta monotonia, just al principi d'aquesta part, entre els quilòmetres 4,5 i 5. En aquest vessant es compten 22 revolts de ferradura, la gran majoria d'ells a la carretera D 44 i molts d'ells entre Ger de Bots i el coll de la Clin.

Ciclisme Tour de França miniatura|Alberg i restaurant al coll de Menté i carretera que condueix fins a l'estació d'esquí del Mourtis El coll de Menté és habitual al Tour de França ja que, des de l'any 1966, s'hi ha inclòs en 23 ocasions. Fins a l'any 1979 es va classificar majoritàriament com de segona categoria, mentre que en la resta de passos s'ha considerat de primera categoria. El vessant més utilitzat amb diferència és l'est, amb 19 ascensions.

El coll de Menté sempre s'inclou en etapes pirinenques de muntanya, i sovint aquest es passa en la part inicial de la jornada o com a ascensió que en precedeix d'altres de més entitat, tenint, per tant, poca incidència en la classificació final. Així, mai ha estat el darrer coll de la jornada, sent el penúltim en combinació amb eth Portilhon en etapes amb final a Banhèras de Luishon en set ocasions, la darrera de les quals el 2018.

Precisament, el primer pas per aquest coll es va produir en una etapa amb inici a Pau i final a Banhèras de Luishon, i el coll de Menté era la penúltima dificultat muntanyosa d'una jornada en què també es van superar el coll de les Ares i eth Portilhon. El primer al cim fou l'espanyol Joaquín Galera.

miniatura|Placa commemorativa de la caiguda i abandonament de Luis Ocaña al Tour de França de 1971 Un passatge destacat del coll de Menté es va produir en la catorzena etapa de l'edició de 1971, en una jornada amb inici a Revèl i final a Banhèras de Luishon, en què aquest coll era la penúltima ascensió del dia. El portador del mallot groc era l'espanyol Luis Ocaña, que avantatjava en set minuts al belga Eddy Merckx, en aquell moment vencedor dels dos darrers tours. Ambdós van passar junts el coll de Menté enmig d'una tempesta que va fer escolar rius d'aigua per la calçada de la carretera. Merckx, que tenia grans habilitats en el descens, va atacar, obligant Ocaña a prendre riscos per seguir-lo. En un revolt de ferradura, Merckx va perdre el control de la seva bicicleta i va impactar amb un mur protector. Ocaña, que el seguia de prop, no el va poder evitar i també va caure. El primer es va aixecar de seguida i va continuar el descens, mentre que el segon va tenir problemes per reincorporar-se i va ser atropellat pel neerlandès Joop Zoetemelk, que també lluitava per la classificació general. Com a conseqüència de les ferides, i amb dolor ostensible a la zona del ventre, Ocaña fou traslladat a l'hospital de Sent Gaudenç i es va veure a forçat a abandonar la cursa. Merckx es va veure molt afectat pel succés, de manera que va considerar abandonar la cursa, tot i que el director i companys del seu equip el van convèncer perquè no ho fes. El dia següent, i com a mostra de respecte per l'actuació d'Ocaña, Merckx va refusar portar el maillot groc, cosa que no va fer fins quatre jornades més tard, després de guanyar la dissetena etapa a Bordeus. Al revolt on es va produir l'accident hi ha una placa en record dels fets ().

Una altra ascensió destacada es va produir l'any 2012, en una etapa amb inici a Banhèras de Luishon i final a Peyragudes, en què el coll de Menté era el primer pas de muntanya d'una jornada amb cinc ascensions. El francès Thomas Voeckler havia guanyat l'etapa anterior i liderava la classificació del Gran Premi de la Muntanya amb 4 punts d'avantatge sobre el suec Fredrik Kessiakoff. Per tal de defensar el liderat va realitzar una ascensió mai vista al coll de Menté, escalant-lo en 28 minuts i 20 segons, amb un esforç de 442 watts. Aquesta actuació va ser comparable a la realitzada l'any anterior per Alberto Contador i Andy Schleck al coll del Télégraphe, 444 watts en 30 minuts i 26 segons. Voeckler passaria primer pel coll i aconseguiria augmentar la diferència de punts a la classificació de la muntanya, que s'acabaria enduent a París.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya al Tour de FrançaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant1966112PauBanhèras de Luishon24px|Espanya Joaquín Galera Est1967161TolosaBanhèras de Luishon24px|Espanya Fernando Manzaneque Est1969162Castellnou d'ArriBanhèras de LuishonEst1970182Sent GaudençLa MongieEst1971142RevèlBanhèras de Luishon24px|Espanya José Manuel Fuente Est1973132La Guingueta d'IxBanhèras de Luishon24px|Espanya José Manuel Fuente Est1976142Sent GaudençPla d'AdetEst1979*12FlorençaBanhèras de LuishonEst1988*151Sent GironçLuz-ArdidenEst1995*151Sent GironçCautarés-Crêtes de LysEst1998111Banhèras de LuishonPlan de BelhaOest1999151Sent GaudençPiau-EngalyEst2001131FoixPla d'AdetEst2002121LanamesaPlan de BelhaOest2003141Sent GironçLodenvièlaEst2005151LesatPla d'AdetEst2007151FoixLodenvièlaEst2012171Banhèras de LuishonPeyragudesOest201391Sent GironçBanhèras de BigòrraEst2017121PauPeyragudesEst2018161CarcassonaBanhèras de LuishonEst202081CasèrasLodenvièlaEst2024151LodenvièlaPlan de BelhaOest

* En aquestes edicions el cim es va situar uns 600 m sobre el coll de Menté, a la carretera que condueix a l'estació d'esquí del Mourtis i es va anomenar col de Menté-Le Mourtis, a una alçada de 1.409 m els anys 1979 i 1995, i de 1.420 m en l'edició de 1988. Des d'aquest darrer punt, un altre vial retorna al coll de Menté permetent un recorregut circular.

Ruta d'Occitània miniatura|Estela en record de Serge Lapébie al coll de Menté El coll de Menté s'ha inclòs com a mínim una vegada a la Ruta d'Occitània, antigament anomenada Route du Sud.

Al coll s'hi troba una estela col·locada per aquesta prova en memòria de l'antic ciclista Serge Lapébie (1948-1991), que va morir en un accident de trànsit quan tornava d'una entrega de premis d'una prova cicloturista organitzada per la seva família i anomenada La Lapébie. Un cop acabada la seva carrera esportiva, va esdevenir el gerent de l'establiment hoteler i de restauració obert al coll pel seu pare, Guy Lapébie, també ex-ciclista professional.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya a la Ruta d'OccitàniaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant202331GimontNistos-Cap NestèsOest

Ronda de l'Isard d'Arieja El coll de Menté s'ha superat com a mínim dues vegades a la Ronda de l'Isard d'Arieja.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya a la Ronda de l'Isard d'AriejaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant202241Sent AvantinGuzet-NeigeOest202531AspèthSaliasEst

Activitats Excursionisme El coll de Menté és punt de sortida de diverses excursions per les muntanyes del voltant, com són el pic de l'Escalette (1.856 m) i el pic de Cagire (1.912 m). A aquest darrer s'hi pot accedir a través d'una pista forestal que surt del coll i mena a la cabana de Larreix, des d'on surt un sender abalisat que condueix al pas de l'Ase (1.705 m), a la mateixa cresta on es troba el pic de Cagire i a l'oest del cim secundari de la Pique-Poque.

Esquí El coll de Menté es troba uns 700 m al nord-oest de l'estació d'esquí del Mourtis i és punt de sortida d'un itinerari de raquetes que, a través del bosc, condueix a l'aparcament anomenat Front de neige (1.450 m). Cap de les pistes d'esquí, tant alpí com de muntanya, arriba fins al coll.

Referències

Categoria:Geografia de l'Alta Garona Categoria:Ports de muntanya del ciclisme Categoria:Colls de França Categoria:Colls dels Pirineus