miniatura|El periodista i assagista Christopher Hitchens (1949-2011)|250x250px L'anomenada «navalla de Hitchens» és una regla de caràcter epistemològic que estableix que «allò que s'afirma sense proves, es pot desestimar sense proves». Es tracta d'un principi que posa l'accent en la càrrega de la prova en una argumentació: qui realitza l'afirmació és qui ha d'aportar-ne les evidències.Cognitive decline and neuroprogression in bipolar disorder: A case for Hitchens' razor. By: Szmulewicz A, Valerio M, Martino DJ, Bipolar disorders, 1399-5618, 2020 Aug, Vol. 22, Issue 5
Per exemple, un astròleg pot afirmar que «la posició dels planetes en el moment del naixement influeix en les tendències vitals de la persona». Aplicant la navalla de Hitchens, si no s'aporten evidències d'aquesta afirmació pot desestimar-se sense necessitat de refutació. Cal remarcar que la «navalla de Hitchens» no afirma que una proposició sigui falsa pel fet no de no aportar-ne proves, sinó que no hi ha cap obligació racional d’acceptar-la si no va acompanyada de proves verificables.
El concepte pren el nom del periodista i assagista anglès Christopher Hitchens, qui va ser molt popular en el context del debat públic, especialment en les seves discussions sobre religió i pseudociència.
Origen del terme Aquest principi s’inscriu en una tradició argumentativa antiga, habitualment associada a la màxima llatina «Quod gratis asseritur, gratis negatur» («Allò que és afirmat gratuïtament pot ser negat gratuïtament»).Jon R. Stone, The Routledge Dictionary of Latin Quotations (2005), p. 101. Addicionalment, guarda relació amb el principi del dret romà formulat com «Affirmanti incumbit probatio» («A qui afirma incumbeix la prova»), segons el qual la càrrega de la prova (onus probandi) recau en qui fa l’afirmació.Bajet, Eduard; Dalmau, Bernabé. Codi de dret canònic. Text llatí-català i comentari (en llatí, català). Volum II: El judici contenciós. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 1983, p. 883. ISBN 84-7202-589-6.
El principi apareix formulat en diverses ocasions al llibre Deu no és bo (2007) de Christopher Hitchens. Tanmateix, l’expressió «navalla de Hitchens» no fou encunyada pel mateix autor. El terme va aparèixer per primera vegada en un fòrum en línia l’octubre de 2007, poc després de la publicació del llibre. Posteriorment, fou utilitzat per un bloguer el desembre de 2010, i es va popularitzar després de la mort de Hitchens, el desembre de 2011, gràcies al biòleg evolutiu i activista ateu Jerry Coyne.
La navalla de Hitchens s’ha vinculat sovint amb la navalla d’Occam. Tanmateix, no comparteixen cap fonament conceptual, més enllà de l’ús del terme «navalla» com a metàfora de l’eliminació d’elements superflus en les argumentacions.
Crítiques Diversos filòsofs i teòlegs, han criticat la «navalla de Hitchens» des de l'epistemologia. Així, el filòsof C. Stephen Evans argumenta que una creença religiosa sense evidència no la fa irracional. Evans, seguint Alvin Plantinga, defensa que la creença en Déu pot ser racional encara que no es basi en proves o arguments proposicionals, ja que forma part del conjunt de creences bàsiques que fan possible qualsevol sistema de justificació. Altres crítiques també assenyalen que l'anomenada «navalla de Hitchens» pot resultar eficaç en l'àmbit de la retòrica i el debat, però insuficient com a regla epistemològica, ja que no compleix el seu propi criteri d'aportar evidències del que afirma.
Referències
Categoria:Escepticisme científic Categoria:Ontologia Categoria:Filosofia de la ciència Categoria:Heurística