Les guerres civils gregues de 1823-1825 foren dos conflictes militars successius dins de la Revolució grega o Guerra de la independència de Grècia, en què unes faccions rivals del moviment independentista lluitaren entre si.

Els enfrontaments de poder entre les elits civils del Parlament i els dirigents militars de l'executiu provocaren conflictes interns que van afeblir molt la revolució i van impedir que els grecs consolidassen el control sobre el Peloponnés.

El govern de Geórgios Kunduriotis s'enfrontà al govern opositor dirigit per Theódoros Kolokotronis. Mentre que la Primera Guerra Civil acabà amb un acord, la segona ho feu amb l'empresonament de Kolokotronis i els seus seguidors.

Primera Guerra Civil (1823-1824) Inici del primer conflicte (abril del 1823 a novembre del 1823) Els primers anys de la revolució es caracteritzaren per èxits inesperats dels grecs, fins al 1823, quan les discrepàncies polítiques donaren lloc a la formació de dos governs provisionals rivals. miniatura| El monument a Nea Epidavros commemora la primera Assemblea Nacional Grega del 20 de desembre del 1821. El monument representa l'inici de la Declaració d'Independència de Grècia Després dels primers èxits grecs en la Guerra d'Independència, es va fer la Segona Assemblea Nacional a Astros. La Primera Assemblea Nacional d'Epidaure ja havia redactat una constitució el 1821 i havia establert un govern per als territoris alliberats. A Astros, Aléxandros Mavrokordatos fou elegit president de l'Executiu, mentre que Aléxandros Ypsilantis, tot i que convocà l'Assemblea, va rebre únicament un càrrec menor com a president de la Legislatura. miniatura|L'actual Museu Arqueològic d'Astros, a Arcàdia, Grècia, està situat on es va fer la Segona Assemblea Nacional En la Segona Assemblea Nacional d'Astros, realitzada al març del 1823, s'intentà revisar la constitució basada en la Constitució revolucionària francesa. Aquest intent centralitzador provocà un conflicte entre dues faccions polítiques. El primer grup estava format pels anomenats "arconts" (segurament els kotzabàssides), membres de l'elit civil que constituïen la majoria del Parlament. El segon estava dominat pels "militars", que controlaven el poder executiu.

A causa dels conflictes interns i a la inestabilitat política, Geórgios Kunduriotis, dirigent del govern, s'hagué de refugiar a l'illa d'Hidra al desembre del 1822, mentre que Kolokotronis i els seus seguidors s'oposaren tant a ell com al govern vigent.

Primera Guerra Civil (novembre del 1823 a maig del 1824) miniatura|Theodoros Kolokotronis En 1823 esclata una guerra civil entre dues figures prominents de la Guerra d'independència grega: el dirigent partidari Theodoros Kolokotronis i Geórgios Kunduriotis, president del govern provisional constituït al gener del 1822.

Al març del 1824, el govern de Kunduriotis comença el setge de Nàuplia i Trípoli (Grècia). Després d'un mes de combats, el 22 de maig s'arriba a un acord entre Theodoros Kolokotronis, Andreas Londos i Andreas Zaimis, i es posa fi a la Primera Guerra Civil. miniatura| Geórgios Kunduriotis

Segona Guerra Civil (1824-1825) Inici del segon conflicte Molts membres del nou govern, però, no estaven satisfets amb el contingut moderat dels compromisos. Durant aquest període, el govern va rebre dues quotes d'un préstec anglés, i això va enfortir la seua posició. Van sorgir més tensions entre els partidaris de Koundouriotis i l'executiu, i després Zaimis es va aliar amb Kolokotronis i va dirigir la resistència contra la recaptació d'impostos a Trípoli.

Desenvolupament de la Segona Guerra Civil (octubre del 1824 a febrer del 1825) A l'octubre del 1824, esclatà la Segona Guerra Civil, provocada per l'oposició als impostos.

Les famílies nobles de l'illa d'Hidra s'uniren als combatents del continent grec per a lluitar contra els peloponesos, que havien estat exclosos de la majoria de càrrecs polítics després de la formació d'un nou govern provisional. La guerra, en què Kolokotronis va jugar un paper important, acabà amb una victòria per als d'Hidra, secundats pels britànics i els capitans kleftes de Roumeli (Grècia central).

Kolokotronis fou empresonat el 6 de febrer del 1825.

Seguir miniatura| Cel·la de la presó on va estar reclòs Theódoros Kolokotronis Els peloponesos derrotats fugiren o foren empresonats, inclòs el destacat partisà Theódoros Kolokotronis. Malgrat aquesta victòria, la fi de la Guerra Civil no va garantir una estabilitat duradora. Tot i que Koundouriotis estava fermament establert com a dirigent, el seu govern i tota la revolució estigueren a la vora del col·lapse només unes setmanes més tard amb l'arribada de les tropes egípcies sota el comandament d'Ibrahim Paixà, enviades pels turcs per a secundar-lo (1825). Aquesta invasió va sumir la revolució en una crisi existencial.

Referències

Categoria:Història contemporània de Grècia Categoria:Dècada del 1820 Categoria:Història del Peloponès