La malaltia o síndrome de K, coneguda a italià com el Morbo di K, va ser una malaltia fictícia, inventada el 1943, durant la Segona Guerra Mundial, pel cap de l'Hospital Fatebenefratelli, Dr.Giovanni Borromeo,juntament amb el psiquiatra i partisà Dr. Adriano Ossicini, per intentar salvar els jueus italians de la persecució nazi-feixista a Roma i evitar llur deportació als Camps d'extermini.
Història miniatura|210x210px|Giovanni Borromeo El 1943, en plena Segona Guerra Mundial, després de l'Armistíci del 8 de setembre entre Itàlia i les forces aliades, les tropes alemanyes van ocupar el país i alguns hospitals es van convertir en llocs de refugi per a soldats desbandats, carabinieri, policies desertors, jueus fugitius i partisans, que sovint arribaven ferits a la recerca de cures i aixoplug. Davant d'aquella perillosa situació, un grup de metges liderats pel Dr.Giovanni Borromeo, metge en cap de l'Hospital Fatebenefratelli, per tal de protegir-los i evitar que els jueus fossin enviats als camps d'extermini; va decidir inventar-se una rara malaltia infecciosa, que va rebre la lletra K, la inicial dels oficials nazis que comandaven a Roma: Kesselring i Kappler. Es van elaborar informes falsos i registres amb el nom de la malaltia, que va ser qualificada de mortal i «altament contagiosa», per intentar dissuadir els nazis d'acostarse a comprovar la identitat dels pacients.
Es va habilitar tota una planta de l'hospital per als «infectats» de la malaltia de K. Jueus i polonesos hi van ser confinats amb noms falsos; Mentrestant, des d'una imprempta clandestina, els feien arribar els documents d'identitat falsos, que els permeterien fugir, després de ser declarats oficialment morts amb els seus noms reals. El 16 d'ctobre de 1943, va tenir lloc la gran batuda al Gueto de Roma i les tropes de la Gestapo van detenir més de mil persones, la major part de les quals van ser deportades directament a Auschwitz. Els que van poder arribar a l'hospital, es van salvar. El Dr.Giovanni Borromeo, que parlava alemany, va explicar als soldats que aquells pacients eren portadors d'una malaltia desconeguda, infeccionsa i mortal, això va fer que els alemanys desistissin d'inspeccionar aquell pavelló.
El Dr.Vittorio Emanuele Sacerdoti, que malgrat les lleis racials, havia pogut obtenir una plaça d'estudiant en pràctiques, per recomanació del seu oncle, el conegut fisiopatòleg Marco Almagià, professor també de Giovanni Borromeo,el 1998, va donar testimoni, a la Fundació Shoah, de que gràcies a l'ajuda de Borromeo es va poder salvar la vida de molts dels seus pacients. A aquell testimoniatge s'hi va afegir el de Gina Almagià, la seva mare i altres membres de la família, que havien sigut hospitalitzats i protegits.
Giovanni Borromeo, va rebre la Creu de l'Orde Sobirà i Militar de Malta, la Medalla d'Or i la medalla de Plata al valor civil i molts altres reconeixements. Va ser Conseller de Salut del Govern d'Alcide de Gasperi i va morir el 1961. El 2004, Yad Vashem, el Centre de Commemoració de l'Holocaust d'Israel, també el va reconèixer com a home just per la seva ajuda als cinc membres de la família Almajà-Ajò-Tedesco.
El 2007, el fill de Giovanni Borromeo, Pietro, va publicar la història d'aquell fet, basada en les seves memòries i les del seu pare. Sembla que va ser amb aquest llibre que es va plublicitar la història de la "malaltia de K". A l'entrevista de la Fundació Shoah, Sacerdoti va relatar que els metges es referien als «pacients Kesselring» (nom del general alemany Albert Kesselring) per indicar els internats que fugien dels alemanys.
El 2012, Gordon Thomas va tornar a parlar d'aquest episodi en un llibre sobre Pius XII, en què descriu la preparació d'un pla de rescat per als jueus entre Vittorio Sacerdoti, Adriano Ossicini, Giovanni Borromeo i una monja, amb el beneplàcit del Vaticà.
Referències
Bibliografia Pietro Borromeo, L'home just que va inventar la malaltia de K, Fermento Editore, 2007 Categoria:Malalties infeccioses Categoria:Resistència italiana Categoria:Segona Guerra Mundial Categoria:Holocaust