Caeònia Albina (morta cap al 431 dC) va ser una mecenes religiosa de l'època romana tardana, corresponsal de Sant Agustí i mare de Melània la Jove.Van Oort, J.; Mandouze, Andre (1909). "Prosopographie chretienne du Bas-Empire. I: Prosopographie de l'Afrique chretienne (303-533)". Vigiliae Christianae. 45 (3): 51. doi:10.2307/1584460. ISSN 0042-6032.

Biografia Albina va néixer a Nola, possiblement durant la dècada del 360 dC, basant-se en la data coneguda de naixement de la seva filla Melània l'any 383.Jones, A. H. M. (Arnold Hugh Martin) (1971–1992). The prosopography of the later Roman Empire. Martindale, J. R. (John Robert), Morris, John, 1913-1977. Cambridge [England]: University Press. p. 33. . OCLC 125134. Era d'una família romana rica, la gens Ceionia. El seu pare era Caeoni Rufí Albí i el seu germà era Rufí Antoni Agripí Volusià. La seva tia era Avita, mare d'Eunòmia.Walsh, P G (1975). The Poems of St Paulinus of Nola. New Yorks: Newman Press. p. 181. Es va casar amb Valeri Publícola i va tenir una filla que es va convertir en la santa cristiana i Mare del Desert, Melània la Jove."CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: St. Melania (The Younger)". www.newadvent.org. Melània es va casar amb el seu cosí Valeri Pinià cap al 396.

Albina va anar amb Melània i Pinià a Campània i Sicília després de la mort de Publícola abans del 408. Cap al 410, la família es va traslladar a prop de Tagaste, on van romandre durant set anys.Melania : early Christianity through the life of one family. Chin, Catherine M., 1972-, Schroeder, Caroline T., 1971-. Oakland, California. 2016-10-25. p. 181. El 417, Albina va acompanyar Melània a Palestina i hi va romandre fins a la seva mort catorze anys després, el 431.

Política religiosa De la correspondència que es conserva, queda clar que Albina era vista com una dona influent per dret propi, més enllà de la seva associació amb la seva filla.Stark, Judith Chelius (2010-11-01). Feminist Interpretations of Augustine. Penn State Press.

Correspondència amb Agustí d'Hipona La seva correspondència més destacada va ser amb Agustí d'Hipona, a qui va escriure més de seixanta-nou cartes.Wills, Garry (1999). "Augustine's Hippo: Power Relations (410-417)". Arion: A Journal of Humanities and the Classics. 7 (1): 98–119. En la seva primera carta a Albina, la seva filla i gendre, Agustí lamenta no poder viatjar per veure-les i troba a faltar la seva "llum vehement". És clar que Albina és una part important de la xarxa religiosa a principis del segle V, ja que se l'esmenta en cartes, com la Carta 125 d'Agustí a Alipi."CHURCH FATHERS: Letter 125 (St. Augustine)". www.newadvent.org. Només Albina va ser l'única que Agustí va abordar a la Carta 126, que informa sobre les conseqüències de l'incident de Tagaste, conegut com com l'afer Pinià.Chelius Stark, Judith (2010). Feminist Interpretations of Augustine. Penn State Pres. p. 192.

L'Afer Pinià Albina va estar involucrada en un incident mentre eren a Tagaste. Albina va escriure a Agustí demanant-li que els visités, però ell no va voler sortir de la seva església.Wills, Garry (1999). "Augustine's Hippo: Power Relations (410-417)". Arion: A Journal of Humanities and the Classics. 7 (1): 99 Com a resultat, Albina, Melània i Pinià van viatjar a trobar-lo. Un cop allà, la congregació enfurismada va exigir que Pinià fos ordenat sacerdot i Agustí va amenaçar que marxaria com a bisbe. L'episodi mostra com de volàtils podien ser les comunitats.

Heretgia pelagiana Agustí va escriure la carta que refutava el pelagianisme dirigida a Albina i la seva família.Sparrow-Simpson, W. J. (William John) (1919). The letters of St. Augustine. PIMS - University of Toronto. London : Society for promoting Christian knowledge; New York : Macmillan. p. 275. L'historiador Peter Brown va suggerir que una de les raons per les quals Agustí va retardar l'atac aPelagi fins al 415 va ser per la amistat d'aquest amb Albina i la seva família.Chelius Stark, Judith (2010). Feminist Interpretations of Augustine. Penn State press. p. 207.

Amistat amb Paulí de Nola Paulí de Nola esmenta Albina al Poema 21, que data aproximadament de l'any 407.Roberts, Michael (2010). "Rhetoric and the "natalicia" of Paulinus of Nola". Quaderni Urbinati di Cultura Classica. 95 (2): 65 La descriu com a líder de "la columna del cor cantant" amb la seva tieta, Avita, i la seva dona Teràsia.

Altres mencions a la literatura antiga Agustí li va dedicar el seu llibre De Gratia Christi et de Peccato Originali, com també a Melània i Pinià. Jeroni també va escriure a Agustí i Alipi, l'any 419, a la Carta 202,"CHURCH FATHERS: Letter 202 (Augustine) or 143 (Jerome)". www.newadvent.org. discutint diversos assumptes eclesiàstics i enviant salutacions al líder de part d'Albina.Sparrow-Simpson, W. J. (William John) (1919). The letters of St. Augustine. PIMS - University of Toronto. London : Society for promoting Christian knowledge; New York : Macmillan. p. 250.

Referències

Bibliografia Nunn, Christopher A. (2024). Der Bischof und die Asketinnen. Augustins Korrespondenz mit Frauen [El bisbe i les dones ascètes. Correspondència d'Agustí amb dones]. Jahrbuch für Antike und Christentum. Ergänzungsband Kleine Reihe 18. Münster: Aschendorff, , especialment pàg. 59–97.

Categoria:Agustí d'Hipona Categoria:Romans del segle IV Categoria:Morts a Jerusalem Categoria:Persones de Roma