La Cultura bohúnica és una cultura arqueològica basada sobretot en el reconeixement d'una indústria d'eines de pedra que data del començament del paleolític superior, i els seus habitants visqueren al sud de Moràvia fa entre 48.000 i 38.000 anys. Aquesta cultura pren el nom del districte de Brno-Bohunice, al sud-est de la República Txeca actual, i s'ha identificat a Moràvia, Eslovàquia i Hongria.

Aquesta cultura es descriu com "de transició" per una sèrie de raons:

Es troba a la interfície cronològica entre el paleolític mitjà i el paleolític superior a Europa, aquest darrer comença al voltant de 45000 abans de la nostra era. La identitat dels implicats és controvertida, perquè fins ara no s'hi han trobat restes humanes. Per tant, podrien ser sapiens o neandertals. Utilitza una tècnica de talla que barreja el mosterià i el laminar, per això es caracteritza per les típiques fulles Levallois sense retocar i les puntes essencialment laminars.

La majoria dels investigadors classifiquen aquesta cultura en el paleolític superior, una de les primeres d'Europa al voltant dels 45000 anys abans de la nostra era, juntament amb l'uluzzià de la península Itàlica-Grècia i les coves de Batxo Kiro i Kozarnika de Bulgària. Alguns investigadors, com ara Jean-Jacques Hublin, empren el terme "paleolític superior inicial" per a descriure aquest període i aquestes cultures. El paleolític superior inicial apareixeria al voltant del 48000 ae primer als Balcans, després duraria de 8.000 a 9.000 anys, fins a l'aparició de l'aurinyacià, al voltant del 39000 ae.

Història La Cultura bohúnica rep el nom del districte de Brno-Bohunice de la República Txeca. Els jaciments de referència en són aquest de Bohunice i el de Stránská skála III, també a Txèquia. Bohünic s'identifica estrictament a Moràvia i a la plana pannònica, però alguns autors li donen una extensió més àmplia cap a l'est, fins a Ucraïna.

Inicialment datada entre els 40000 i 36000 abans de la nostra era, la seua cronologia s'està reavaluant cap a un període anterior del 48000 als 38000 ae.

Característiques miniatura|Puntes Levallois amb retocs fins a les vores, obtingudes després d'una tècnica laminar. Jaciment bohúnic de Podoli a Moràvia

Tall laminar seguit de tall Levallois sobre el mateix bloc preparat. L'eliminació de les escates successives del bloc té com a objectiu preparar una plataforma de colp; aleshores es produeixen fulles en sèrie (paral·leles entre si) al llarg d'un pla perpendicular a la plataforma de colp. La resta del nucli se sotmet a una o més operacions de descamació Levallois per a obtenir puntes Levallois finament retocades. Presència de fulles, però no fulletes (com en el període aurinyacià). Retoc d'escames, fulles i puntes. Presència de rascadors i algunes rascadores. Bifaces, puntes bifacials en forma de fulla.

Les puntes Levallois i les fulles bohúniques són allargades, més que no les puntes Levallois mosterianes o micoquianes del paleolític mitjà. Així, el conjunt d'eines lítiques de la Cultura bohúnica mostra semblances amb les cultures emirana i ahmariana de l'Orient Pròxim (que també presenten puntes i fulles Levallois allargades).

Distribució geogràfica L'extensió geogràfica de la Cultura bohúnica és difícil de precisar a causa de les cultures que semblen superposar-se a l'àrea, i també a la manca d'estratigrafia rigorosa en alguns jaciments. Així, s'han identificat cinc altres possibles cultures contemporànies:

Mosterià del paleolític mitjà, Micoquià (Keilmesser Gruppe) del paleolític mitjà, Cultura de Szeleta a Moràvia i al sud-est, també una indústria de transició del paleolític superior, Jerzmanowicià al nord, també una indústria de transició del paleolític superior, Protoaurinyacià i aurinyacià inferior al llarg del corredor del Danubi, cultures del paleolític superior.

Jaciments importants miniatura|Jaciment de Stranska skala, a l'est de Brno Llista dels principals jaciments bohemis:

Moràvia: Brno-Bohunice Stránská skála Tvarožná Líšeň Podolí I Ořechov IV Hradsko a Mšeno a Bohèmia, Txèquia Dzierzyslaw a Opole, al sud de Polònia Piekary II a Cracòvia a Polònia Cova Stajnia, a prop de Częstochowa a Polònia Nižný Hrabovec, a Eslovàquia Kulychivka, a Krèmenets, a Ucraïna

Datació Les dates més antigues obtingudes per carboni-14 oscil·laven entre els 40000 i 36000 abans de la nostra era. Les dates més recents, però, obtingudes amb termoluminescència i espectrometria de masses aplicades al carboni-14, són més antigues: +Dates calibrades per AP Jaciment Data Mètode i referència Brno-Bohunice 48200 ae a 1900 ae Termoluminescència Brno-Bohunice 41350 a 38250 ae Carboni 14 per AMS Stránská skála 45600 a 40500 ae Carboni 14 per AMS

Notes i referències 1- Moncel, 2006.

2- Hublin, 2015.

3- Škrdla, 2013.

4- Teyssandier, 2007.

5- Nejman, 2008. Categoria:Paleolític