Els museus cívics Luigi Sturzo; musei civici Luigi Sturzo en italià (en sicilià U carciri burbonicu; literalment la presó borbònica) són un conjunt de museus municipals de Caltagirone allotjats dins de l’edifici històric de l’antiga presó del segle XVIII creat per les autoritats borbòniques del regne de les Dues Sicílies. El complex museístic preserva i exhibeix col·leccions d’arqueologia, història, art i documents que permeten comprendre l’evolució cultural i social de la ciutat i rodalia.

L'edifici històric respon a una arquitectura sòbria i funcional pròpia dels edificis administratius i repressius de l’època borbònica a l'illa. Posteriorment, va perdre la seva funció penitenciària i va ser restaurat i reconvertit en un espai cultural; actualment acull els Musei Civici Luigi Sturzo que conserven i exposen objectes i testimonis del passat i de la identitat local de Caltagirone en tres seccions:

Una secció arqueològica amb ceràmica i materials de la prehistòria fins a l’època grecoromana.

Una pinacoteca o galeria d'art amb pintura siciliana dels segles XVI i XX i ceràmica tradicional.

Una col·lecció d'objectes civils i religiosos antics, documents, i peces relacionades amb la història de la ciutat.

L'edifici penitènciari miniatura|upright=1.3|Vista exterior de la presó borbònica, ara seu dels museus cívics Luigi Sturzo. La presó va ser construïda durant el regnat borbònic. Volien construir-lo "a l'estil d'un castell", en memòria del castell destruït pel terratrèmol de la Vall de Noto de 1693.

L'edifici respon als criteris de l’arquitectura pública del segle XVIII del regne de les Dues Sicílies. Així, la façana presenta un caràcter auster i simètric, amb predomini de línies rectes i volums compactes, i una decoració molt reduïda, pròpia dels edificis institucionals. Les obertures són regulars i mesurades, i el conjunt transmet una sensació de solidesa i d'ordre. En concret, la façana s'articula mitjançant pilastres jòniques que sostenen una gran cornisa mentre, que en els espais intermedis, les finestres de dos pisos es caracteritzen per timpans mixtilinis i encoixinats rústics, enriquits amb volutes. Al centre, la façana està coronada per un gran escut d'armes de la ciutat.

La construcció és feta amb carreus de pedra local i es basa en solucions arquitectòniques funcionals pensades per a l’ús administratiu i penitenciari que reflecteix els valors del govern borbònic, com ara l’eficiència, el control i l’autoritat de l’Estat, més que no pas una representació ornamental.

Història de les col·leccions El punt d'inici són les col·leccions que va reunir Emanuele Taranto Rosso, naturalista, arqueòleg, numismàtic i amant de l'art. El 1843 van obrir-se al públic com a gabinet d'Història Natural i Arqueologia al col·legi Jesuïta de la ciutat. El museu era concebut com un centre de recerca, estudi i preservació vinculat al món educatiu.

No va ser fins el 1914 Luigi Sturzo, aleshores alcalde de la ciutat, qui va fundar el museu cívic, però, amb tot, hi van seguir períodes d'abandonament. Va cladre arribar a l'any 1990 quan es va iniciar l'inventari de les col·leccions, la restauració de materials, la documentació fotogràfica de la ciutat i la rodalia, estudis de jaciments arqueològics i la recollida del patrimoni oral de les tradicions populars.

Col·leccions Avui dia els museus cívics inclouen diverses col·leccions dividides en seccions que il·lustren la història i diversos aspectes de Caltagirone.

Secció arqueològica La secció arqueològica inclou troballes neolítiques i aixovars funeraris de les edats del bronze i del ferro amb tombes tolos properes als models grecomicènics. Pel que fa als assentaments indígenes i hel·lenitzats de Monte Balchino i Piano Casazze s'hi mostren vasos i eines de pedra des de l'època prehistòrica fins a l'arribada dels grecs. Del centre urbà siculo - grec de Monte San Mauro provenen gerros, petits objectes i joies gregues indígenes i importades.

Hi ha una petita sala dedicada a les troballes d'obres viàries o en noves construccions a Caltagirone.

Pinacoteca Al costat de les sales arqueològiques hi ha la pinacoteca. Aquesta exposa pintures d'artistes sicilians del segle XVI al XX. També hi ha una col·lecció de ceràmica siciliana i quatre busts del segle XVIII que representen les quatre estacions.

La primera sala alberga les pintures més antigues, entre les quals hi ha Sant Antoni de Pàdua, en una taula del segle XVI; la Conversió de Sant Pau de Pietro D'Asaro; pintures dels segles posteriors i la vasta col·lecció de la família Vaccaro, pintors dels segles XVIII i XIX que van representar la transició del Classicisme al Romanticisme a Caltagirone.

Secció d'història D'interès històric i artístic hi ha mobiliari i documents. Entre el mobiliari religiós vinculat a les processons sicilianes hi ha un fèrcol (del sicilià fercolo) de Sant Jaume, en fusta daurada i platejada, obra del segle XVI; també hi ha un petit pessebre del segle XIX, una cadira de mà de bisbe de finals del segle XVIII, gerros de jardí del taller Bongiovanni-Vaccaro i altres.

Altres exposicions Els museus cívics de Caltagirone també inclouen una exposició naturalista a l'antic monestir de San Gregori, i la Galeria cívica d'art modern i contemporani a l'hospital de dones.

Altres projectes

Enllaços externs Museo Civico al CarcereBorbonico (en italià) Categoria:Articles amb coordenades via plantilla cal coor Categoria:Caltagirone Categoria:Museus d'art d'Itàlia Categoria:Edificis de Caltagirone Categoria:Cultura de Sicília