Anthericum ramosum és una espècie de planta amb flors, del grup de les monocotiledònies, que pertany a la família de les asparagàcies i que que es distribueix per Europa central, des de la península Ibèrica fins a Turquia i Bielorrússia. Als Països Catalans és molt més rara que el seu congènere, Anthericum liliago (el lliri de Sant Bru); només s'ha citat en algunes vores de bosc caducifoli als Pirineus centrals i a l'Alt Urgell. Per això ha estat inclosa al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
Descripció És una herba perenne, glabra, amb un rizoma curt. Les fulles linears surten d'una roseta basal i poden fer mig metre de llarg per mig centímetre d'ample, són lleugerament canaliculades i plegades pel centre. La tija florífera té poques fulles, supera àmpliament a les fules i porta una inflorescència ramificada amb forma de panícula amb nombroses flors (aproximadament unes 50). Les flors són blanques, amb sis tèpals que fan al voltant d'un cm de llarg i sobrepassen molt poc als estams (només 1.3 mm). L'ovari súper té tres carpels, l'estil és recte i el fruit acaba sent una càpsula trilocular, més o menys arrodonida i truncada a la part superior, aproximadament d'un mig centimetre de diàmetre.
És una espècie força semblant al lliri de Sant Bru (A.liliago) del que es diferenciaria per tenir inflorescències en una panícula ampla, ramificada, amb més flors i més petites (aproximadament 10 flors en un raïm poc ramificat i tèpals d'entre 1,5 a 2 cm de llarg a A.liliago). A més, els tèpals d'A.liliago ultrapassen als estams entre 4 i 10mm, les tiges no son molt més llargues que les fulles, l'estil de les flors és arcuat i, quan hi ha el fruit, la càpsula (fruit) te una forma ovoide, no truncada a l'àpex. Tot i axí sembla que aquesta espècie, molt rara a tota la península ibèrica, ha estat confosa en algunes ocasions amb exemplars poc típics del lliri de Sant Bru.
Hàbitat i distribució Malgrat que és una espècie àmpliament distribuïda a la part central de l'Europa continental, es fa molt rara cap a l'extrem occidental de la seva àrea de distribució. Les cites que la bibliografia de referència situaven al Nord oest de la península, sembla que eren degudes a confusions amb exemplars d'A.liliago que (de vegades) presenten inflorescències ramificades a la base.
A l'àmbit dels Països Catalans podria viure en alguna localitat de la Vall d'Aran, atès que s'ha trobat a França, a la cara nord dels Pirineus, ben a prop de la frontera amb l'Estat Espanyol. Però la única cita segura correspon a tres peus localitzats l'any 1998 en un talús d'una pista forestal en un bosc de Fígols i Alinyà. Per això ha estat catalogada amb la categoria de màxima amenaça, a l'annex 1 (en perill d'extinció) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
Taxonomia Anthericum ramosum és una de les espècies clàssiques descrites per Linné a la seva obra "Species Plantarum", el 1753.
L'epitet específic ramosum fa referència a la inflorèscencia ramificada (en forma de panícula) d'aquesta espècie.
Referències
Categoria:Asparagàcies