El comandament semiautomàtic a la línia de visió (SACLOS) és un mètode de guiat de comandament de míssils.U.S. Air Force accepts first delivery of Raytheon Miniature Air Launched Decoy En SACLOS, l'operador ha d'apuntar contínuament un dispositiu de punteria a l'objectiu mentre el míssil està en vol. L'electrònica del dispositiu de punteria i/o del míssil el guia cap a l'objectiu.

Moltes armes SACLOS es basen en un cercador d'infrarojos alineat amb la mira o el telescopi d'apuntament de l'operador. El cercador segueix el míssil, ja sigui el gas d'escapament calent del seu motor coet o les bengales connectades a l'estructura del míssil, i mesura l'angle entre el míssil i la línia central de la mira de l'operador. Aquest senyal s'envia al míssil, sovint mitjançant cables metàl·lics prims o un enllaç de ràdio, que fa que es dirigeixi cap al centre de la línia de visió. Exemples comuns d'aquestes armes inclouen el míssil antitanc guiat per cable (ATGM) BGM-71 TOW i el míssil terra-aire amb comandament per ràdio Rapier (SAM).

Una altra classe d'armes SACLOS es basa en el principi de guia del feix. En aquest cas, s'envia un senyal des de la mira de l'operador cap a l'objectiu. El senyal generalment és de ràdio o un làser. El míssil té receptors per al senyal a la part posterior del fuselatge. S'utilitza alguna forma de codificació al senyal perquè el míssil pugui dirigir-se cap al centre del feix. També s'utilitzen habitualment freqüències o patrons de punts canviants. Aquests sistemes tenen l'avantatge que l'enllaç entre el llançador i el míssil no es pot trencar ni bloquejar fàcilment. Però tenen un desavantatge perquè el senyal de guia pot ser detectat per l'objectiu. Exemples d'això inclouen el RBS 70 SAM guiat per làser i el 9M120 Svir ATGM.

SACLOS guiat per cable i radioguiat Amb el SACLOS guiat per cable i ràdio, el dispositiu d'observació pot calcular la diferència angular de direcció des de la posició del míssil fins a la ubicació de l'objectiu. Aleshores, pot donar instruccions electròniques al míssil que corregeixen la seva trajectòria de vol perquè voli en línia recta des del dispositiu d'observació fins a l'objectiu. La majoria dels sistemes SACLOS antitanc, com ara el Milan i el TOW, utilitzen un llum estroboscòpic o una bengala (llum visible, infraroja (IR) o ultraviolada (UV)) a la cua del míssil amb un sensor adequat al lloc de tir, per rastrejar la trajectòria de vol del míssil. L'estació de llançament incorpora una càmera de seguiment amb dues lents. Una lent de camp de visió ampli que localitza i "reuneix" el míssil prop del centre de la línia de visió dels artillers immediatament després del llançament, i una lent de visió estreta amb zoom automàtic que realitza els ajustos de seguiment precisos. En la majoria de configuracions, la càmera de camp estret utilitza electrònica que tradueix el punt més brillant de la vista. – la bengala o la llum estroboscòpica del míssil – en un impuls elèctric. Aquest impuls canvia a mesura que el míssil surt del centre del camp de visió, i l'electrònica aplica automàticament una instrucció de correcció en la direcció oposada al canvi per tornar a centrar el míssil.

Aquestes instruccions es lliuren per enllaç de ràdio o per cable. Els enllaços de ràdio tenen el desavantatge de ser bloquejables, mentre que els enllaços per cable tenen els desavantatges de ser limitats a la longitud del cable i fràgils (és a dir, no gaire bons per penetrar/atacar objectius en zones vegetades com ara boscos) i no es poden disparar sobre masses d'aigua a causa d'un possible curtcircuit dels cables. A més, els cables deixen un rastre fins a l'objectiu, cosa que podria ajudar a trobar la font del foc. Cal tenir en compte que gairebé tots els ATGM guiats per enllaç de cable/ràdio (a menys que s'instal·lin contramesures) es poden bloquejar amb emissors d'interferències electroòptiques com ara "Shtora-1" del T-90a.

Exemples:

Guiat per cable: HOT, MILAN, Swingfire, AT-4 Spigot, AT-5 Spandrel, M47 Dragon, AT-7 Saxhorn, BGM-71 TOW, Bumbar, Baktar-Shikan Radioguiat: ASM-N-2 Bat, 9K33 'Osa' (SA-8 'Gecko'), míssil terra-aire Javelin, BGM-71 TOW (variants sense fil (RF))

SACLOS muntant raigs Amb el SACLOS que s'acobla al feix, el dispositiu d'apuntament emet un senyal direccional dirigit cap a l'objectiu. Un detector a la cua del míssil busca el senyal. L'electrònica del míssil el manté centrat en el feix.

Es diferencia del radar semiactiu (SARH) i del làser semiactiu (SALH) en què l'objectiu s'il·lumina mitjançant un potent emissor i un sensor al cap del míssil detecta les emissions reflectides i les dirigeix a l'objectiu.

El radar era la forma més comuna de senyals SACLOS en els primers sistemes, perquè, en el paper antiaeri, l'objectiu normalment ja està il·luminat per un senyal de radar. Tanmateix, un míssil que surt del feix vola directament cap a l'objectiu, cosa que sovint és ineficient per a un objectiu d'alta velocitat com un avió. Per aquest motiu, la majoria dels míssils antiaeris segueixen la seva pròpia ruta per interceptar l'objectiu i no surten del feix. Un ús més modern del surt del feix utilitza senyals làser perquè són compactes, menys sensibles a la distància i són difícils de detectar i interferir.

Aquest també va ser un dels principals avantatges respecte als sistemes SALH concurrents pel que fa a la detecció: un emissor de feix làser sol ser un dispositiu de baixa potència i no cal apuntar-lo immediatament a l'objectiu. Com que el sensor del míssil mira cap enrere, tot el sistema també és impermeable a la majoria de dispositius d'interferència. Un altre avantatge en aplicacions antitanc és que el sistema de guia mirant cap enrere no interfereix amb el procés de formació de dolls de càrregues antitanc d'alta explosivitat (HEAT), maximitzant així l'eficàcia de l'arma.

Tanmateix, aquests sistemes no permeten un mode d'atac superior ni la il·luminació de l'objectiu des d'una font diferent del propi llançador, de manera que l'elecció entre els dos modes operatius pot variar entre operadors.

El principal desavantatge dels dos sistemes de guia SACLOS en un paper antitanc és que, treballant amb l'avaluació de diferències angulars, no permet cap separació notable entre el sistema de guia i el llançament de míssils, al contrari que els de comandament manual a la línia de visió (MCLOS), permetent així que versions actualitzades d'aquestes armes antitanc (en particular l'AT-3 Malyutka) encara romanguin en servei en alguns països.

Exemples: 9M133 Kornet 9M120 Svir HJ-9 MSS-1.2 RBS-70 Shershen Ratxa d'estrelles ZT3 Ingwe 9K121 Vikhr

Referències

Categoria:Míssils