Arenaria marschlinsii és una espècie de planta amb flors que pertany a la família de les cariofil·làcies que viu als Pirineus i als Alps. És molt menuda i viu en indrets pedregosos de l'alta muntanya, a l'estatge alpí. Als Pirineus és molt rara i havia estat inclosa al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.
Descripció És una petita herba anual (de vegades perennant), amb petites fulles oposades, ovades o oval-lanceolades i acabades en punxa. Els pètals blancs són molt curts i queden inclosos dins del calze. És molt semblant a Arenaria serpyllifolia, fins al punt que alguns autors la consideren una simple subespècie d'aquest tàxon. Però A.marschlinsii és una planta d'alta muntanya, molt petita (fa com a molt 5 cm de llarg), més compacta, amb una inflorescència densa i amb els sèpals interns(que poden arribar a mesurar 5mm de llarg) amb la part verda més ample que la part del marge escariosa, membranosa. Té alguns pèls llargs i patents barrejats amb altres tipus de pèls i la càpsula és elipsoidal (no ovoide ni globosa com la d'A.serpyllifolia).
Hàbitat i distribució Aquesta espècie viu en pedregars de l'alta muntanya, normalment assolellats, als Pirineus entre 2350 i 2850 metres d'altitud. És una espècie endèmica dels Alps i els Pirineus. Algunes fonts també la situen al nord dels Balcans.
A finals del segle XX, segons les obres de referència, a l'àmbit del PPCC només es coneixia de la zona del Puigmal, a la vall de Ribes, al Ripollès per això es va incloure dins de les primeres iniciatives legislatives per protegir espècies de flora. L'any 2008 es va catalogar com espècie protegida a l'espai del PEIN de les Capçaleres del Ter i del Freser (Annex III del Decret del PEIN, modificat per DECRET 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya). Des de llavors, s'han anat trobant altres poblacions d'aquesta petita planta al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Andorra, La Cerdanya o cap a l zona de Setcases Fins al punt que en la darrera revisió (el 2023) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya es va decidir treure aquesta espècie del catàleg, atès que ja no compleix les condicions per a ser qualificada com a Espècie vulnerable.
Taxonomia Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada pel botànic alemany Wilhelm Daniel Joseph Koch, l’any 1841.
El gènere Arenaria és bastant gran i hom ha suggerit crear algunes subdivisions. Hi ha diferents grups d’espècies similars i diferents criteris a l’hora de distingir els tàxons que hi poden haver al seu interior. Segons la Flora dels Països Catalans, hi ha tres subespècies de l’espècie Arenaria serpyllifolia: la ssp. serpyllifolia típica i dues altres subespècies: marschlinsii i leptoclados que segons el criteri d’altres obres menys sintètiques haurien de ser considerades espècies separades.
Enllaços externs Imatges i comparació entre A.marschlinsii i A.serpyllifolia als Alps (en francès)
Referències
Categoria:Arenaria