Maria Boríssovna Ossipova (, ), coneguda amb el nom de guerra «Anna Txernaia» (), (Serkavitsi, gubèrnia de Mogilev, Imperi Rus, 27 de desembre de 1908 – Minsk, 5 de febrer de 1999) va ser una partisana soviètica, que va proporcionar a Ielena Mazànik la bomba que va usar per a matar a Wilhelm Kube, un oficial d'alt rang de les SS i Generalkommissar de la Belarús ocupada pels nazis. Per fer-ho, Ossipova i la resta de conspiradores van rebre el títol d'Heroïnes de la Unió Soviètica el 29 d'octubre de 1943.

Trajectòria Infància i joventut Ossipova va néixer en el bressol d'una família pagesa belarussa a la petita localitat rural de Serkavitsi, a la gubèrnia de Mogilev de l'Imperi Rus (actualment, província de Vítsiebsk, Belarús). Va començar a treballar en una fàbrica de vidre a l'edat de 13 anys i va ser presidenta del seu nucli de joves pioners. El 1924 va conèixer al seu espòs, Iakov Ossipov, mentre ella era delegada al VI Congrés del Komsomol. Més tard, es va casar i va canviar el seu cognom de Sokovtsova a Ossipova. El 1928 es va convertir en membre del Partit Comunista de la Unió Soviètica i es va graduar a l'Escola Agrícola de Minsk el 1935. Després, va assistir a la facultat de Dret, on es va graduar el 1940 abans de servir a la Cort Suprema de la República Socialista Soviètica de Belarús. Va deixar el seu treball a la cort suprema per treballar com a assistent en un bufet d'advocats el maig de 1941, només unes setmanes abans del començament de la invasió alemanya de la Unió Soviètica.

Segona Guerra Mundial Primeres activitats de resistència Poc després que les forces alemanyes ocupessin Minsk, va treballar amb un professor de la facultat de dret on havia estudiat anteriorment per organitzar un moviment de resistència que tindria la seva seu a la facultat. El grup partisà va començar amb catorze membres, però, el 1943, l'organització comptava amb cinquanta membres actius. Inicialment, l'organització va imprimir fullets contra les potències de l'Eix, va proporcionar amagatalls als jueus de la ciutat que s'enfrontaven a persecució i assassinat i va ajudar els presoners de guerra soviètics a escapar de la custòdia alemanya.

El 1941, després que el grup es posés en contacte amb un destacament partisà, l'organització va començar a realitzar missions de reconeixement i sabotatge contra l'exèrcit alemany. A finals de 1941, el grup estava en comunicació amb el Partit Comunista de la RSS de Belarús. Des de llavors, Ossipova va servir com a enllaç de comunicació entre la seva unitat partisa i diverses altres, inclosa la unitat «Dima» comandada per D. Keimakh, la unitat «Mestnyye» comandada per S. Vaupshasov, la brigada «Dyadi Koli» comandada per N. Nikitin, la brigada «Zheleznyak» comandada per I. Titkov, i la unitat «200» nomenada en honor a Konstantín Rokossovski. També va escriure al periòdic clandestí Zvezda, que circulava per la Minsk ocupada pels alemanys. Els partisans van acollir a presoners de guerra i refugiats jueus en els seus àtics. A les operacions de sabotatge, robaven armes i medicaments de l'exèrcit alemany, els emmagatzemaven i els hi proporcionaven a altres partisans i refugiats quan fos necessari.

Assassinat de Wilhelm Kube La seva fita més coneguda com a partisana va ser l'assassinat de l'oficial d'alt rang de les SS i Generalkommissar de la Belarús ocupada pels nazis, Wilhelm Kube, qui era l'encarregat de supervisar el gueto de Minsk. A la fi de 1941, el comandant adjunt de la unitat «Dima» li va encarregar a Nadezhda Troyan que trobés a algú que treballés dins de la casa de Kube i que estigués disposat a ajudar en un complot per matar-lo. Valentina Shchutskoi va suggerir que la seva germana Ielena Mazànik, que treballava a la mansió de Kube com a serventa, seria adequada per a la tasca. Troyan va trigar un temps a guanyar-se la confiança de Mazànik, qui tenia molta por a la traïció, però després que la seva germana Valentina li confirmés la identitat d'Ossipova, va accedir a intentar matar a Kube. Després d'explicar la trama i discutir els millors mètodes per a fer-ho, es va decidir a col·locar una bomba sota el llit de Kube. Abans que Mazànik la col·loqués, Ossipova i Troyan van sortir de Minsk cap al bosc controlat pels partisans, juntament amb les seves famílies i la major part de la família de Mazànik. Ossipova li va donar a Mazànik una petita bomba magnètica que portava a la seva bossa, la qual l'havien obtingut d'una unitat partisana. L'atemptat va sortir segons estava planejat i, després de matar l'oficial nazi, Mazànik, Troyan i ella van ser nomenades Heroïnes de la Unió Soviètica.

Aquesta gesta dels partisans soviètics queda descrita al llargmetratge de 1958 Часы остановились в полночь (), dirigida per Nikolai Figurovski i produïda per Belarusfilm, la sèrie russa de 2012 Okhota na gaulyaytera () dirigida per Oleg Bazilov, i en el documental rus-belarús de 2007 Убить гауляйтера ().

Postguerra miniatura|Tomba de Maria Ossipova al Cementiri Oriental de Minsk Després del final de la guerra, va tornar a Minsk per participar en la reconstrucció de la ciutat devastada per la guerra. Més tard, va treballar a l'oficina de Vassili Kozlov, president del Presídium del Soviet Suprem de la RSS de Belarús, i de 1947 a 1963 va ser diputada al Soviet Suprem de la RSS de Belarús. També va dirigir el departament d'indults del Presídium del Soviet Suprem de Belarús i va treballar per rehabilitar a molts membres de la resistència de Minsk després que es difonguessin els mites que la resistència local estava compromesa en la col·laboració amb els nazis. Va morir el 5 de febrer de 1999 a Minsk, a l'edat de 90 anys, i va ser enterrada al Cementiri Oriental de Minsk.

Condecoracions i honors miniatura|Sobre postal amb la imatge de Maria Ossipova

Heroïna de la Unió Soviètica (29 d'octubre de 1943) Orde de Lenin (29 d'octubre de 1943) Orde de la Guerra Patriòtica de 1r grau. Orde de la Bandera Roja del Treball Medalla als Partisans de la Guerra Pàtriòtica de 1r grau Medalla Commemorativa pel Centenari del Natalici de Lenin «Al valor militar» Medalla de la victòria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patriòtica 1941-1945 Medalla Commemorativa del 20è Aniversari de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945 Medalla Commemorativa del 30è Aniversari de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945 Medalla Commemorativa del 40è Aniversari de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945 Medalla Commemorativa del 50è Aniversari de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945 Medalla dels Treballadors Veterans Medalla del 50è Aniversari de les Forces Armades Soviètiques Medalla del 60è Aniversari de les Forces Armades Soviètiques Medalla del 70è Aniversari de les Forces Armades Soviètiques

A més va ser nomenada Ciutadana d'honor de la ciutat de Minsk (Belarús) i de la ciutat de Nurek (Tadjikistan) i, el 24 de desembre de 1998, va rebre un Diploma d'honor del Consell de Ministres de la República de Belarús, pels serveis prestats durant la Gran Guerra Pàtria, la construcció de l'Estat i en relació amb el 90è aniversari del seu naixement.

Vegeu també Altres partisanes soviètiques que van combatre durant la Segona Guerra Mundial:

Anna Lissítsina Anastàsia Biseniek Uliana Grómova Maria Meléntieva Maixa Brúskina Iefrossínia Zénkova Zinaïda Portnova Zoia Kosmodemiànskaia

Referències

Bibliografia

Categoria:Membres del Partit Comunista de la Unió Soviètica Categoria:Herois de la Unió Soviètica Categoria:Orde de Lenin Categoria:Resistència durant la Segona Guerra Mundial Categoria:Morts a Minsk Categoria:Morts el 1999 Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Activistes europeus Categoria:Comunistes europeus Categoria:Polítics belarussos Categoria:Receptors de l'Orde de la Bandera Roja del Treball Categoria:Justos entre les Nacions Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Polítics morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1908