L’orgue de la Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels, situat a Pollença (Mallorca), és un instrument històric documentat des del segle XV. Al llarg dels segles ha estat objecte de diverses reformes i reconstruccions que reflecteixen l’evolució de l’orgueneria mallorquina.

Història La primera referència documental d’un orgue a l'església parroquial de Pollença data de l’any 1419, quan l’orguener Perot Comes, mestre d’orgues resident a la Ciutat de Mallorca, es compromet a construir uns orgues «bons, fins i suficients» per al servei de la parròquia. El document especifica característiques tècniques detallades, com la presència de sis jocs principals, tubs de metall d’estany i llautó, dues manxes i un salmer de roure.

L’any 1542 es fundà el benefici de l’orgue, i el 1568 la visita pastoral del bisbe Arnedo regulà la funció i remuneració de l’organista. Dos anys després, el mateix bisbe ordenà la reparació i afinació de l’instrument.

El 1582 es construí un orgue nou, segons un document conservat a l’arxiu de la Seu de Mallorca. L’orguener Joan Gaspar Roig, aleshores organista titular de la catedral, obtingué permís per absentar-se mentre durava la construcció de «l’orgue que fa a Pollença».

El 1712, Jaume Torres, acòlit, fou elegit organista pels jurats amb un salari anual de 20 lliures, amb l’obligació de residir a la parròquia i ensenyar música.

El 1813 l’orguener Gabriel Thomas realitzà intervencions a l’orgue. L’instrument estava situat damunt la porta lateral dreta, espai ocupat actualment per la capella del Sagrari. A mitjan segle XIX, Antoni Portell hi afegí els tres jocs de batalla actuals.

Després del motu proprio de sant Pius X, el rector Alzamora impulsà la construcció d’un orgue nou situat al centre del cor. L’obra fou encomanada a l’orguener Julià Munar, responsable també dels orgues de Pina, Moscari i Felanitx. Les obres s’iniciaren l’octubre de 1914 i finalitzaren el 2 d’agost de 1921, reutilitzant parts de l’orgue antic i construint nous elements.

L’orgue fou inaugurat com a instrument de concert per Joan Maria Thomas i Rafel Vich.

Situació i estat de conservació L’instrument està situat al centre del cor, adossat a la paret posterior de l’església. A causa del seu ús habitual, es conserva en bon estat.

Consola La consola està situada a la dreta de l’instrument. Disposa de: Dos teclats - Orgue Major: 51 notes (Do–re’’) - Orgue d’Ecos: 54 notes (Do–fa’’’)

Pedalera de 12 botons amb acoblament permanent a l’Orgue Major

Orgue Major - Fagot 8’ - Bordó 32’ - Corn anglès - Bordó 16’ - Trompeta magna - Bordó 8’ - Baixó - Tapadillo 4’ - Clarí - Flautat 8’ - Octava 4’ - Lleno I - Lleno II - Cimbalet - Corneta - Trompeteria (abre-cierra)

Orgue d’Ecos - Octava 4’ - Oboè 8’ - Bordó 16’ - Flautat 8’ - Salicional 8’ - Celeste 8’ - Octaví 2’ - Clarí 4’ - Cromorn 8’ - Trompeta 8’ - Cornetilla - Quinzena 2’

Pedal - Contres obertes 16’ (permanents) - Contres obertes 8’ (permanents) - Contres tapades 8’ (permanents) - Bombarda 8’ (amb tirador) La consola disposa de quatre pedals: acoblament I/II, expressió general, talla-vent dels jocs d’Ecos de la primera columna i talla-vent dels jocs d’Ecos de la segona columna.

Bibliografia

Referències

Categoria:Orgues de Mallorca Categoria:Cultura de Pollença