Sinclètica d'Alexandria () va ser una anacoreta, una de les mares del Desert de l'Egipte romà del segle IV dC i posteriorment Santa. La seva vida és el tema central de La Vida de Sinclètica, una hagiografia grega suposadament escrita per Atanasi d'Alexandria (m. 373) però que no es va publicar fins al 450. La seva vida també s'explica a l'Apotegmes dels Pares del Desert (probablement compilat al segle VI), que incloïa 28 de les seves dites i ensenyaments. Va morir als 80 anys, després de lluitar tres anys contra un càncer de boca.
Moltes noies i dones joves es van sentir atretes per ella i per les seves ensenyances i van triar viure a prop seu al desert. Les seves ensenyances i dites estaven plens de cites bíbliques, al·lusions i metàfores, especialment sobre la navegació, el mar, les tasques domèstiques i les tasques femenines. A diferència dels ascetes masculins de l'època, la domesticitat per a Sinclètica estava connectada amb l'espiritualitat i "era ricament capaç d'expressar el creixement espiritual de l'asceta".Wheeler 2014, p. 76. Els seus ensenyaments "prometen la vida espiritual com una realitat dinàmica i encarnada i ho fan d'una manera que s'apropia inusualment dels cossos de les dones i del treball de les dones com a mitjans útils pels quals es pot pensar i parlar de la vida espiritual".Wheeler 2014, p. 77–78.
Biografia Sinclètica, que va viure durant el segle IV, va néixer a Macedònia en una família noble i rica, possiblement marinera o propietaria d'un negoci de vela i part de la classe dirigent grecoromana. Tenia una germana, que era cega, i dos germans que van morir joves. La família es va traslladar a Alexandria i, després de la mort dels seus pares, es va tallar els cabells, va donar la seva fortuna als pobres i va viure en una cel·la fora de la ciutat amb la seva germana.Veder 2006, p. 158.Dunbar, Agnes B.C. (1901). A Dictionary of Saintly Women. Vol. 1. London: George Bell & Sons. p. 207.Baring-Gould 1897, p. 68.Vivian 2019, p. 5, 13. Ha estat anomenada "una noia de classe alta a qui no li importa el seu cos".Petorella 2019, p. 418 Sinclètica va decidir viure obertament com a ascètica, malgrat les objeccions dels seus pares, tallant-se els cabells com a símbol del seu reconeixement que era una persona nova. Sabine Baring-Gould hi va estar d'acord: "Com que era molt bonica i ben dotada, molts pretendents la van demanar en matrimoni; però va rebutjar totes les ofertes".
L'hagiògrafa Sabine Baring-Gould afirma que Syncletica va regalar en secret la seva riquesa amb l'esperança que no rebria cap atenció per això, però la seva reputació d'ascètica va atreure noies i dones joves a acudir a ella per rebre instrucció. Tot i que va prendre la decisió de dedicar-se a la vida ascètica durant la seva infància, tallar-se els cabells "va marcar una ruptura important amb la seva vida femenina madura i aquesta eliminació d'un aspecte d'ella mateixa que l'havia marcat com una parella atractiva que podria casar-se i tenir fills va ser deliberada".Wheeler 2014, p. 80.
Sinclètica va morir el 5 de gener, als 80 anys, després de patir durant tres anys un càncer de boca. Va rebutjar el tractament, tot i que el càncer li havia desfigurat greument la cara, però finalment hi va consentir per evitar infectar els seus cuidadors.Baring-Gould 1897, p. 69. No s'atribueixen miracles a Sinclètica, ni tan sols pòstums. La seva festa a l'Església Catòlica Romana és el 5 de gener; la seva festa a l'Església Ortodoxa Oriental és el 6 de gener.Veder 2006, p. 156.
Llegat i ensenyances Els estudiosos Tim VivianVivian 2020, p. 91. i William VederVeder 2006, p. 157 comparen Sinclètica amb Antoni Abat, que també va deixar casa seva, va distribuir la seva riquesa als pobres, va practicar la pobresa voluntària i va viure com a anacoreta al desert. També com Antoni, els seus ensenyaments van atreure altres persones, principalment verges que van venir a visitar-la i potser vivien a prop. Veder afirma que, a diferència de la majoria d'eremites, però com Antoni, ella era anomenada més sovint "santa", cosa que la feia tan important com ell. També va ser l'única eremita, a part d'Antoni, que va tenir una vita, titulada Vida de Sinclètica, escrita sobre ella.Wheeler 2014, p. 81 La seva vita es va publicar en algun moment després del 450, quan el centre del monaquisme cristià va canviar d'Egipte a Palestina, on probablement va ser escrita, potser per Atanasi d'Alexandria,Veder 2006, p. 157. tot i que s'especula que va ser escrita de forma anònima. Els únics detalls personals i històrics sobre la seva vida es trobaven a la seva vita, que no inclou les dates del seu naixement i mort i podria haver estat "merament instrucció monàstica amb disfresses hagiogràfiques". També s'especula que el seu nom podria haver estat fictici. Vivian informa que la seva vita conté "trets hagiogràfics de riquesa, bellesa i pietat"; també considera que la part més important de la vita és la part de les seves ensenyances a les verges que van venir a visitar-la i a viure a prop seu. Wheeler especula que Sinclètica tenia un grup divers de seguidors, d'una àmplia varietat de vocacions i de totes les etapes de la vida.Wheeler 2014, p. 81. miniatura|Icona de Sinclètica La llegenda d'Apol·linaria Sinclètica (m. 450), una altra eremita del desert, probablement es basava en Sinclètica i Teodora d'Alexandria. Apol·linaria Sinclètica i Sinclètica es van barrejar per idealitzar els orígens nobles de Sinclètica i per donar suport a la seva autoritat espiritual.Veder 2006, p. 162. Segons l'erudit Fabrizio Petorella, també estava relacionada amb Santa Tecla, una de les primeres seguidores de Sant Pau i una de les primeres màrtirs i verges cristianes. També segons Petorella, els sofriments de Sinclètica van ser més durs que els sofriments de Tecla, que estaven relacionats amb el cos, perquè els sofriments de Sinclètica implicaven el concepte d'ascetisme de l'Antiguitat tardana, que implica dolors i temptacions autoinfligides diàries, un martiri interior durant una època en què el martiri ja no existia.Petorella 2019, p. 420. L'erudit Roberto Alciatti afirma que Sinclètica i Tecla van ser comparades no només perquè ambdues eren dones i rebutjaven el matrimoni per la castedat, sinó que també "van oposar una doble resistència, tant física com espiritual, a la forma de vida mundana".Alciati, Roberto (2019). "Experiencing and Narrating the Body: Ascetic Practices and Discourses in Early Christianity". Adamantius. 25: 406. ISSN 1126-6244.
Existeix un altre document sobre la Sinclètica, l'Apotegmes dels Pares del Desert (probablement compilat al segle VI), que incloïa 28 dites de Sinclètica i les dites de dues altres mares del desert, Teodora d'Alexandria i Sarah del Desert.Vivian 2019, p. 4. Les dites de Sinclètica eren fragments de la Vida de Sinclètica;Vivian 2019, p. 8. Veder insisteix que això és una prova que la seva vita va ser escrita abans de l' Apophtegmata. Com afirma Vivian, les seves dites estan plenes de referències bíbliques: set cites directes i 50 al·lusions. També estan plenes de metàfores; les més comunes eren nàutiques, una imatge comuna al cristianisme primitiu que ella converteix en una "paràbola per a la vida espiritual".Vivian. 2019. p. 6–14 En un cas, Sincletica fa referència a una metàfora utilitzada per l'apòstol Pau a la seva primera carta als Corintis, demostrant la seva confiança en les Escriptures, el seu ús creatiu i la seva exegesi, i en aquest cas, la seva connexió de les Escriptures amb les metàfores nàutiques. Va utilitzar les Escriptures àmpliament i també va demostrar la seva voluntat d'adaptar-les a les seves necessitats.Vivian 2019, p. 17. A la seva vita, el seu ús de metàfores nàutiques demostra "una relació íntima amb la navegació i la pesca", ocupacions tradicionalment prohibides a les dones. L'acadèmica Rachel Wheeler afirma, però, que la vita de Sinclètica "expressa una consciència sofisticada de la importància d'integrar la vida física i espiritual en la recerca de la puresa del cor. Aquesta consciència es manifesta en l'ús de Sinclètica de metàfores extretes de l'experiència de la vida quotidiana i de l'experiència de la vida específicament femenina".Wheeler 2014, p. 75–76. Wheeler continua afirmant que les metàfores de Sinclètica s'extreuen del cos humà i de les tasques domèstiques. A diferència dels ascetes masculins de l'època, la domesticitat per a Sinclètica estava connectada amb l'espiritualitat i "era molt capaç d'expressar el creixement espiritual de l'asceta".
Segons Vivian, els seus ensenyaments sobre l'ascetisme apareixen a les seves dites i els va resumir d'aquesta manera: "Aquesta és la gran pràctica ascètica: mantenir-se ferm i oferir a Déu himnes d'acció de gràcies".Vivian 2019, p. 12. Vivian afirma que les metàfores de Sinclètica també inclouen la màgia apotropaica, el foc, les activitats domèstiques com cuinar i rentar la roba, la febre i la set, el ferro i el rovell, l'or, una casa en ruïnes, la posta de sol, els atletes, anar a la presó i posar-se l'armadura.Vivian 2019, p. 14. Pren metàfores bíbliques i les extrapola, atraient els seus estudiants als seus ensenyaments "oferint als seus lectors o oients, inclosos nosaltres, imatges de paraules vívides per a les seves imaginacions i ànimes".Vivian. 2019. p. 18–23 Wheeler afirma que, com altres escriptors ascètics del període, lloa la pobresa, la virginitat, el dejuni i el control dels propis pensaments, però a diferència dels seus contemporanis, no emfatitza "les gestes ascètiques i les ruptures radicals amb les convencions" dels seus subjectes. En canvi, com diu Wheeler, "els ensenyaments de Syncletica promouen la vida espiritual com una realitat dinàmica i encarnada, i ho fan d'una manera que s'apropia inusualment dels cossos i el treball de les dones com a mitjans útils pels quals es pot pensar i parlar de la vida espiritual".
Sinclètica també ensenyava que la maduresa espiritual requereix temps i, utilitzant el cos humà, demostra que el creixement espiritual es produeix orgànicament i al seu propi ritme, de manera molt semblant a com altres processos biològics creixen i canvien. La repetició del treball de les dones, que és necessàriament repetitiu i interminable, "va donar a Sinclètica marge per considerar la relació integral entre les dimensions físiques i espirituals de la seva vida".Wheeler 2014, p. 86. Les seves metàfores de les tasques domèstiques no estan relacionades amb el treball manual remunerat, però la seva insistència en la pobresa voluntària li permet expressar la inutilitat dels diners i la importància dels ascetes de confiar en Déu per a les seves necessitats i, en conseqüència, la seva vita i les seves dites no revelen com podria haver-se mantingut materialment.Wheeler 2014, p. 95. Per a Sinclètica, el cos femení era una eina útil per a la seva expressió de la naturalesa dinàmica entre la pràctica espiritual i la vida. Depenia de l'autoconeixement de les seves seguidores, que eren dones, com a base per comprendre el seu creixement espiritual.Wheeler 2014, p. 95–96. A la seva vita, la seva decisió de tallar-se els cabells per identificar-se com a ascètica i verge «significava la naturalesa pura i sense adorns de l'ànima de Sincletica», cosa que va alertar els seus lectors al principi del text sobre la seva «integració temàtica d'assumptes corporals i espirituals».Wheeler 2014, p. 96.