Hervé Auguste Étienne Albans Faye (1 d'octubre de 1814 – 4 de juliol 1902) va ser un astrònom francès, nascut a Saint-Benoît-du-Sault (Indre) i educat a l'École Polytechnique, d'on va marxar el 1834 abans d'acabar els seus estudis, per acceptar un càrrec a l'Observatori de París, al qual havia estat nomenat per recomanació de M. Arago. Va ser durant la seva estada a l'École Polytechnique que va desenvolupar el seu interès per l'astronomia.
Va estudiar els cometes i va descobrir el cometa periòdic 4P/Faye el 22 de novembre de 1843. El seu descobriment del "Cometa de Faye" va atreure l'atenció mundial i li va valer el Premi Lalande de 1844 i va se anomenat membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències. El 1848 va esdevenir instructor de geodèsia a la Politècnica i el 1854 rector de l'acadèmia de Nancy i professor d'astronomia a la facultat de ciències. Altres ascensos van seguir en les dècades següents. Va esdevenir Ministre d'Instrucció Pública al gabinet de Rochebouet el 1877, un càrrec que va ocupar només breument.
Faye va ser president de la Société Astronomique de France (SAF), la societat astronòmica francesa, de 1889 a 1891.Bulletin de la Société astronomique de France, 1911, vol. 25, p. 581-586 També va ser president de l' Associació Geodèsica Internacional de 1892 a 1902.
La seva obra abastà tot el camp de la investigació astronòmica. Comprenia la determinació dels períodes dels cometes, la mesura de les paral·laxis i l'estudi dels moviments estel·lars i planetaris. També va estudiar la física del sol. Va proposar diverses teories originals sobre la naturalesa i la forma dels cometes, els meteors, les aurores boreals i el sol.
Creences religioses A la seva obra Sur l'origine du Monde, Faye va citar el començament del Salm 19, "Caeli enarrant gloriam Dei " ("Els cels declaren la glòria de Déu") i va afirmar:No correm cap risc d'enganyar-nos considerant [la Intel·ligència Superior] l'autora de totes les coses, referint-nos-hi a aquelles esplendors dels cels que van despertar els nostres pensaments: i finalment estem disposats a comprendre i acceptar la fórmula tradicional: Déu, Pare Totpoderós, Creador del cel i de la terra.
Publicacions En col·laboració amb Charles Galusky, va traduir Cosmos de Humboldt (quatre volums, 1846–59) i, a més de nombroses contribucions a publicacions científiques, va publicar les següents obres importants:
Sur les déclinaisons absolues (1850) Leçons de cosmographie (1852; segona edició, 1854) Sur les cyclones solaires (1873) Cours d'astronomie de l'Ecole Polytechnique (dos volums, 1881–83) Sur l'origine du monde (1884; tercera edició, ampliada el 1895) Nouvelle étude sur les tempêtes, cyclones, trombes, ou tornadoes (1897)
Referències
Enllaços externs H. Faye @ Sistema de Dades d'Astrofísica
Categoria:Alumnes de l'École Polytechnique Categoria:Morts el 1902 Categoria:Morts a París Categoria:Distingits amb la Legió d'Honor Categoria:Persones de l'Indre Categoria:Nascuts el 1814