El coll del Paradís (en francès col du Paradis) és un pas de muntanya del Pirineu occità situat a la comarca històrica de les Corberes, i actualment al departament francès de l'Aude, regió d'Occitània. Té una alçada de 626 m i es troba a la comuna d'Albièras. Hi passa la carretera departamental D 613, la qual uneix Coisan, a la vall del riu Aude, amb Sant Laurenç de la Cabrerissa, a la vall de la Nielle. Està situat a l'extrem nord-est del bosc comunal del Rialsesse (en francès Forêt domaniale du Rialsesse), al massís de les Corberes, tot i que no hi ha cap cim destacat al voltant del coll. Les aigües del vessant oest s'escolen pel rierol del Paradís, el qual és un tributari de l'Aude a través del Rialsesse i de la Sals, mentre que les del vessant est ho fan per diversos rierols que acaben formant el rierol d'Albièras, a la conca de l'Orbiu, el qual desemboca a l'Aude al nord-oest de Narbona després d'haver travessat tot el massís de les Corberes en sentit nord-est.
Detalls de l'ascensió miniatura|esquerra|Inici del vessant oest del coll del Paradís, a la localitat d'Arcas L'ascensió pel vessant est comença al pont d'Orbiu, al sud de Lanet, a la confluència de les carreteres departamentals D 212 i D 613. Té una longitud de 6,5 km, en què se supera un desnivell de 261 m, amb un pendent mitjà del 4 % i un tram de pendent màxim del 5,4 %. Els primers 1,5 km tenen un pendent del 2 % o 3 %, mentre que en els següents 1,5 km, en què es passa per l'entorn de la localitat d'Albièras, aquest augmenta al 4 %. Després d'1 km al 2 %, els darrers 2,5 km són regulars, al 5 %.
L'ascensió pel vessant oest comença a Arcas, té 6,4 km de longitud, en què se supera un desnivell de 275 m, amb un pendent mitjà del 4,3 % i un tram de pendent màxim del 7,9 %. L'ascensió per aquest vessant comença amb un tram molt suau, amb sectors de 500 m a l'1 %, 2 % i 3 %, respectivament. Després d'1 km al 4 %, en venen dos al 5 %, seguits de 500 m al 6 %, entre els quilòmetres 4,5 i 5, que correspon al sector més costerut d'aquest vessant. Des del quilòmetre 5 i fins al cim, el pendent oscil·la entre el 4 % i el 5 %.
Ciclisme Tour de França El coll del Paradís s'ha superat un mínim de tres ocasions al Tour de França, en què es va classificar com de tercera categoria per al Gran Premi de la Muntanya.
La primera vegada en què es va incloure al Tour de França fou en l'edició de 1998, en una etapa eminentment plana amb inici a Tarascon d'Arièja i final a la costa mediterrània, al Cap d'Agde. Aquest coll estava situat a uns 130 km de l'arribada i era la primera dificultat muntanyosa de la jornada, d'un total de tres. En aquella ocasió, el francès Laurent Jalabert fou el primer al cim, en una etapa que acabaria a l'esprint.
L'any 2005, el coll es va tornar a incloure al Tour de França, tot i que es va escalar pel seu vessant est, en una etapa que va recórrer diversos passos de muntanya del massís de les Corberes abans d'afrontar les ascensions al coll de Palhèras i al Pla de Bonascre, on se situava la línia d'arribada. El primer al cim fou el basc Juan Manuel Gárate.
En la quarta etapa de l'edició de 2026, entre Carcassona i Foix, el coll del Paradís es va tornar a superar pel seu vessant est. En aquella ocasió es tractava de la segona dificultat muntanyosa, a uns 65 km de l'inici, d'una etapa que va recórrer diversos colls de muntanya del massís de les Corberes, del País de Saut i del País d'Olmes. El primer al cim fou el neerlandès amb passat olotí Alex Molenaar, que intentava recuperar el mallot de la muntanya que va portar durant una jornada després de la segona etapa amb final a Barcelona.
+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya al Tour de FrançaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant1998123Tarascon d'ArièjaCap d'AgdeOest2005143AgdePla de BonascreEst202643CarcassonaFoixEst
Activitats Durant el es va erigir un edifici prop del coll, a l'indret anomenat l'Estagnol, on a l'estiu es reunien persones interessades en el catarisme. Aquest fou impulsat per l'estudiós Déodat Roché, anomenat el papa dels Càtars, el qual fundà la publicació Cahiers des études cathares, fou jutge d'instrucció fins al Règim de Vichy, alcalde d'Arcas i conseller general del cantó de Coisan. Actualment, aquest edifici resta abandonat i ha estat pres per la vegetació.
Referències
Categoria:Geografia de l'Aude Categoria:Ports de muntanya del ciclisme Categoria:Colls de França Categoria:Colls dels Pirineus