miniatura|Imatge de chakra produïda pel sensor de bioenergia AuraStar2000TM
El misticisme quàntic, de vegades anomenat pejorativament xarlatanisme quàntic, és un conjunt de creences metafísiques i pràctiques associades que busquen relacionar l'espiritualitat o les visions místiques del món amb les idees de la mecànica quàntica i les seves interpretacions. El misticisme quàntic és considerat pseudociència i xarlatanisme per molts experts en mecànica quàntica.
Abans de la dècada del 1970, el terme s'utilitzava normalment en referència al postulat que "la consciència causa el col·lapse", però més tard es va associar més estretament amb els punts de vista suposadament pseudocientífics defensats per pensadors de la Nova Era com Fritjof Capra i altres membres del Grup de Física Fundamental, que van influir en la popularització de la forma moderna de misticisme quàntic.
Història Molts dels primers físics quàntics tenien cert interès en la metafísica tradicionalment oriental. Els físics Werner Heisenberg i Erwin Schrödinger, dos dels principals pioners de la mecànica quàntica a la dècada de 1920, estaven interessats en el misticisme oriental, però no se sap que hagin associat directament l'un amb l'altre. De fet, tots dos van recolzar la interpretació de Copenhaguen de la mecànica quàntica.
L'historiador de la religió Olav Hammer va dir que "els estudis de Schrödinger sobre el misticisme hindú mai el van obligar a seguir el mateix camí que els metafísics quàntics com David Bohm o Fritjof Capra". El biògraf de Schrödinger, Walter J. Moore, va dir que els dos interessos de Schrödinger per la física quàntica i el misticisme hindú estaven "estranyament dissociats".
En el seu article de 1961 "Observacions sobre la qüestió ment-cos", Eugene Wigner va suggerir que un observador conscient jugava un paper fonamental en la mecànica quàntica, un concepte que forma part de la consciència provoca la interpretació del col·lapse. Tot i que el seu article va servir d'inspiració per a obres místiques posteriors d'altres, les idees de Wigner eren principalment filosòfiques i no es consideraven obertament pseudocientífiques com el misticisme que va seguir. A finals de la dècada de 1970, Wigner havia canviat la seva posició i havia rebutjat el paper de la consciència en la mecànica quàntica.Michael Esfeld, (1999), Essay Review: Wigner’s View of Physical Reality , published in Studies in History and Philosophy of Modern Physics, 30B, p. 145–154, Elsevier Science Ltd. L'historiador de Harvard Juan Miguel Marín suggereix que "la consciència [va ser] introduïda hipotèticament al naixement de la física quàntica, [i] el terme 'místic' també va ser utilitzat pels seus fundadors, per argumentar a favor i en contra d'aquesta introducció".
Albert Einstein va argumentar en contra del misticisme. Sovint s'ha cregut falsament que les teories d'Einstein donaven suport a interpretacions místiques de la teoria quàntica. Einstein va dir, respecte al misticisme quàntic: "Cap físic creu això. Altrament no seria físic". Debat diversos arguments sobre l'aprovació del misticisme, fins i tot suggerint que Bohr i Pauli donen suport i mantenen una creença positiva en el misticisme, que ell creu que és falsa.
Niels Bohr negava el misticisme quàntic i havia rebutjat la hipòtesi que la teoria quàntica requereix un observador conscient ja el 1927, tot i haver estat "simpatitzant amb la hipòtesi que comprendre la consciència podria requerir una extensió de la teoria quàntica per adaptar-se a lleis diferents de les de la física".
En el pensament de la Nova Era A principis dels anys setanta, la cultura New Age va començar a incorporar idees de la física quàntica, començant amb llibres d'Arthur Koestler, Lawrence LeShan i altres que suggerien que els suposats fenòmens parapsicològics podien ser explicats per la mecànica quàntica.
En aquesta dècada, va sorgir el Grup de Física Fonamental. Aquest grup de físics va abraçar el misticisme quàntic, la parapsicologia, la meditació transcendental i diverses pràctiques místiques de la Nova Era i orientals.
Inspirat en part per l'exploració de Wigner que la consciència causa el col·lapse, Fritjof Capra, membre del Grup de Física Fundamental, va escriure El Tao de la Física: Una Exploració dels Paral·lelismes entre la Física Moderna i el Misticisme Oriental (1975), que defensava la física quàntica de la Nova Era; el llibre va ser popular entre el públic no científic. El 1979, Gary Zukav, un no científic i "el més reeixit dels seguidors de Capra", va publicar The Dancing Wu Li Masters. Es diu que el Grup de Física Fundamental i el llibre de Capra van ser les principals influències en l'auge del misticisme quàntic com a interpretació pseudocientífica de la mecànica quàntica.
Ús modern i exemples A diferència del misticisme de principis del segle XX, avui dia el misticisme quàntic es refereix típicament a les creences de la Nova Era que combinen el misticisme antic amb el llenguatge de la mecànica quàntica. Anomenada una pseudociència i un "segrest" de la física quàntica, es basa en "similituds coincidents del llenguatge en lloc de connexions genuïnes" amb la mecànica quàntica. El físic Murray Gell-Mann va encunyar l'expressió "quantum flapdoodle" per referir-se al mal ús i la mala aplicació de la física quàntica a altres temes.
Un exemple d'aquest ús és la "teoria quàntica" del gurú de la Nova Era Deepak Chopra, que afirma que l'envelliment és causat per la ment, exposada als seus llibres Quantum Healing (1989) i Ageless Body, Timeless Mind (1993). El 1998, Chopra va rebre el Premi Ig Nobel de física, una paròdia, per "la seva interpretació única de la física quàntica aplicada a la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat econòmica". El 2012, Stuart Hameroff i Chopra van proposar que l'"ànima quàntica" podria existir "a part del cos" i "en la geometria espai-temps, fora del cervell, distribuïda no localment".
La pel·lícula del 2004 *What the Bleep Do We Know!?* tractava una sèrie d'idees de la Nova Era relacionades amb la física. Va ser produïda per l'Escola Ramtha de la Il·luminació, fundada per JZ Knight, una canalitzadora que deia que els seus ensenyaments es basaven en un discurs amb una entitat desencarnada de 35.000 anys d'antiguitat anomenada Ramtha. Amb la participació del membre del Grup de Física Fundamental Fred Alan Wolf, la pel·lícula va fer un mal ús d'alguns aspectes de la mecànica quàntica, com ara el principi d'incertesa de Heisenberg i l'efecte observador, així com de la biologia i la medicina. Nombrosos crítics van rebutjar la pel·lícula pel seu ús de pseudociència.
Referències
Categoria:Mecànica quàntica Categoria:Misticisme