Un simple accident ()Un simple accident a la Filmoteca de Catalunya és una pel·lícula iraniana de 2025 dirigida per Jafar Panahi, guanyadora de la Palma d'Or al 78è Festival Internacional de Cinema de Canes. La pel·lícula és una coproducció entre l'Iran, França i Luxemburg. Una vegada més, Panahi, crític amb la república islàmica i empresonat en diverses ocasions, va realitzar la pel·lícula sense permís oficial de rodatge de les autoritats iranianes.«یک تصادف ساده»، فیلم جدید جعفر پناهی، در بخش مسابقه کن ۲۰۲۵ به نمایش درمیآید. Radio Farda, 21 d'abril de 2025. Es va doblar i subtitular al català.
La pel·lícula va guanyar la Palma d'Or al 78è Festival Internacional de Cinema de Canes, on es va estrenar el maig de 2025. En la 83a edició dels Globus d'Or, es va convertir en la primera pel·lícula iraniana nominada a millor pel·lícula dramàtica, millor direcció i millor guió, i també a millor pel·lícula en llengua estrangera. Va ser seleccionada com la candidata francesa a millor llargmetratge internacional en la 98a edició dels Premis Oscar, arribant a estar entre les cinc nominades.
Argument Un home conduint amb la seva esposa embarassada i la seva filla petita atropella accidentalment un gos de carrer. Després de l'incident, el vehicle s'avaria i el conductor porta l'automòbil a un taller mecànic pròxim. Dins del garatge, Vahid, un mecànic azerbaidjanès, escolta el distintiu grinyol de la pròtesi de cama de l'home i reconeix el so de la seva veu en parlar per telèfon amb la seva mare. Vahid identifica al visitant com Eghbal, sobrenomenat Cama de fusta, l'interrogador que el va torturar quan va estar empresonat per protestar contra l'impagament de salaris.
L'endemà, Vahid segueix a l'home fins a la ciutat, el segresta colpejant-lo amb una pala des de la seva furgoneta blanca, i el transporta inconscient al desert. Allí cava una tomba i intenta enterrar-lo viu. Tanmateix, l'home nega vehementment ser Eghbal, insistint que va perdre la seva cama recentment en un accident i que les cicatrius en la seva extremitat són recents, no antigues com les d'Eghbal. La incertesa s'apodera de Vahid, qui decideix buscar confirmació abans de cometre un possible assassinat.
Vahid col·loca el cos inconscient en la seva furgoneta i visita a Salar, un llibreter que va estar pres amb ell. Salar es nega a ajudar-lo a identificar a l'home i el dirigeix cap a Shiva, una fotògrafa de bodes. Vahid troba a Shiva enmig d'una sessió fotogràfica per a Goli i Ali, una parella compromesa. Quan Shiva veu a l'home captiu, inicialment rebutja involucrar-se però després suggereix contactar a Hamid, el seu antic soci comercial.
El grup, incloent-hi la núvia i el nuvi encara vestits amb els seus vestits de noces, es reuneix en la furgoneta on el supòsit Eghbal roman sedat i lligat dins d'un calaix de fusta. Durant el trajecte, debaten acaloradament sobre la identitat de l'home i què fer amb ell. Cadascun dels ex presoners recorda diferents detalls del seu torturador: Vahid reconeix el so de la pròtesi, Shiva recorda la seva olor de suor, i Hamid insisteix a reconèixer la seva veu. Encara que cap pot fer una identificació visual positiva pel fet que van ser interrogats amb els ulls embenats, Hamid afirma amb certesa que és Eghbal en examinar les cicatrius a les seves cames.
Durant el recorregut per Teheran, el grup experimenta diversos contratemps, incloent-hi quedar-se sense gasolina i haver d'empènyer la furgoneta fins a una estació de servei amb la núvia i el nuvi encara en els seus abillaments de noces. En un moment donat, reben una trucada informant que l'esposa del captiu s'ha desmaiat a la seva casa. El grup demostra compassió en permetre que s'atengui l'emergència, revelant que la dona ha donat a llum a un fill.
A mesura que avança el dia, les tensions ideològiques entre els membres del grup s'intensifiquen. Les seves postures varien des de la venjança violenta fins al perdó compassiu, representant diferents respostes al trauma compartit. Finalment, Hamid, Goli i Ali, frustrats per la indecisió, abandonen a Vahid i Shiva.
Els dos restants condueixen a l'home a un lloc apartat durant la nit, el lliguen a un arbre i el desperten per a interrogar-lo. Inicialment, l'home manté la seva negació, però finalment confessa ser Eghbal. Justifica les seves accions com a necessàries per al bé del règim iranià i adverteix que matar-lo només el convertiria en un màrtir.
Vahid i Shiva relaten detalladament el turment que van sofrir sota la seva custòdia i l'informen sobre el naixement del seu fill. Shiva exigeix una disculpa, i després d'un intercanvi emocional intens, Eghbal finalment es disculpa, afirmant que només intentava guanyar-se la vida. Malgrat tenir a l'home completament a la seva mercè, Vahid i Shiva decideixen alliberar-lo, rebutjant perpetuar el cicle de violència.
La pel·lícula conclou amb Vahid i la seva mare preparant la furgoneta per a la seva germana. Un automòbil blanc, similar al d'Eghbal, ingressa a l'àrea mentre Vahid entra a la casa a buscar alguna cosa. L'escena final mostra la part posterior del cap de Vahid, només i quiet, mentre l'inconfusible grinyol de la pròtesi de Eghbal ressona en l'espai.
Producció Antecedents miniatura|180px|Jafar Panahi el 2007 Un simple accident és una pel·lícula de Jafar Panahi, un dels directors iranians més coneguts. En el passat, havia criticat repetidament en les seves obres la política de la República Islàmica. Panahi va ser detingut en 2022 després de ser condemnat en 2010 a una pena de sis anys de presó i 20 anys de prohibició de treballar. En aquell moment encara no havia començat a complir la seva pena de presó. Aquesta decisió va ser molt criticada internacionalment. Després de gairebé set mesos detingut, Panahi va ser posat en llibertat a principis de febrer de 2023, després que, als seus 65 anys, iniciés una vaga de fam. Malgrat la seva prohibició de treballar, sempre havia aconseguit completar projectes cinematogràfics a l'Iran i estrenar-los a l'estranger. Més recentment, en la seva absència, la seva pel·lícula Khers nist (2022) es va projectar en la competició principal de la 79a Mostra Internacional de Cinema de Venècia i va guanyar allí el Premi Especial del Jurat.
Finançament i rodatge Un simple accident va ser produïda pel mateix Panahi en col·laboració amb Philippe Martin per a Les Films Pelléas, una empresa amb seu a París que va produir la pel·lícula Anatomia d'una caiguda de Justine Triet, guanyadora de la Palma d'Or. La pel·lícula va ser coproduïda per Bidibul Productions (Luxemburg) i Pio & Co (França). La postproducció es va realitzar a França. Segons un informe de l'emissora de l'oposició Radio Farda, per a Un simple accident Panahi va tornar a rodar sense permís de rodatge de la república islàmica. També es diu que les actrius de la pel·lícula no porten el hijab, obligatori per a les dones segons la llei iraniana.
Repercussions polítiques Després de la victòria de la pel·lícula a Canes, el ministre d'Afers exteriors francès Jean-Noël Barrot va qualificar el triomf de Panahi com «un gest de resistència contra l'opressió del règim iranià». En resposta, un portaveu del ministeri d'Afers exteriors de l'Iran va qualificar els comentaris de Barrot com a «observacions insultants i acusacions infundades» i va criticar «l'ús indegut per part del govern francès» del festival de Canes «per a avançar la seva agenda política contra la República Islàmica». L'encarregat de negocis de França a Teheran va ser convocat al ministeri iranià en protesta.
Més de 150 artistes i activistes iranians, inclòs el príncep hereu en l'exili Reza Pahlavi i la guanyadora del Premi Nobel de la Pau Narges Mohammadi, van signar una declaració pública aplaudint a Panahi com «un cineasta iranià excel·lent i valent» i felicitant-lo per la seva victòria de la Palma d'Or.
Repartiment Vahid Mobasseri com a Vahid Mariam Afshari com a Shiva Ebrahim Azizi com a Eghbal Hadis Pakbaten com a Goli/Golrokh Majid Panahi com a Ali Mohammad Ali Elyasmehr com a Hamid Delnaz Najafi com la filla d'Eghbal Afssaneh Najmabadi com l'esposa d'Eghbal Georges Hashemzadeh com a Salar
Distribució Poc després de l'estrena a Cannes, Mubi va adquirir els drets de distribució de la pel·lícula a Amèrica Llatina, el Regne Unit, Irlanda, Alemanya, Àustria, Turquia i l'Índia, mentre que Neon va comprar els drets per a Amèrica del Nord. La pel·lícula es va estrenar als Estats Units el 15 d'octubre de 2025 i es va posar a disposició per a compra digital el 16 de desembre de 2025.
La pel·lícula va tenir la seva estrena canadenca en la secció de Presentacions Especials del Festival Internacional de Cinema de Toronto de 2025 el 9 de setembre de 2025. També es va projectar al Festival Internacional de Cinema de Busan el 18 de setembre de 2025, i posteriorment en el Festival de Cinema de Londres i el Festival de Cinema de Nova York l'octubre de 2025.
Estrena miniatura|Elenc i equip durant la cerimònia de lliurament de la Palma d'Or al Festival de Canes Un simple accident va ser seleccionada per a competir per la Palma d'Or al 78è Festival Internacional de Cinema de Canes, on es va estrenar mundialment al maig de 2025. La pel·lícula va ser descrita com un «misteri hermèticament guardat» després del seu anunci a Canes. Thierry Frémaux, delegat general del festival, va explicar a principis d'abril que volia que no es filtrés res. L'obra de Panahi va aparèixer per última vegada a Canes en 2021 amb el documental òmnibus The Year of the Everlasting Storm, presentat com a Projecció Especial. Segons Variety, és poc probable que Panahi viatge a Canes per a l'estrena.
Les vendes internacionals són a càrrec de mk2 Films. Està previst que Memento Distribution estreni la pel·lícula a França el 10 de setembre de 2025, sota el títol Un simple accident.
Recepció Crítica Un simple accident va rebre aclamació universal de la crítica. En l'agregador de ressenyes Rotten Tomatoes, la pel·lícula té una qualificació d'aprovació del 98% basada en 176 ressenyes, amb una qualificació mitjana de 8.7/10. El consens crític del lloc web diu: «Potser la pel·lícula més obertament política de Jafar Panahi fins ara, It Was Just an Accident és un desafiament rebel a l'autoritarisme que encara ofereix el valor d'entreteniment d'un thriller captivador». A Metacritic, la pel·lícula té una puntuació mitjana ponderada de 91 sobre 100, basada en 41 crítics, la qual cosa indica «aclamació universal».
Manohla Dargis de The New York Times va qualificar la pel·lícula com «una de les pel·lícules essencials de l'any». Peter Debruge de Variety va escriure: «Després de ser censurat i empresonat múltiples vegades, el director emergeix sense cap penediment, servint un poderós dilema moral per a aquells als qui l'Iran ha tractat injustament».
El juny de 2025, IndieWire va classificar la pel·lícula en el lloc 43 de la seva llista de «les 100 millors pel·lícules de la dècada de 2020 (fins ara)».
Premis i nominacions