Sipalocyon és un gènere extint de mamífers esparassodonts de la família dels borhiènids (o, segons altres classificacions, dels hatliacínids) que visqueren a Europa i Sud-amèrica des de l'Eocè inferior fins al Miocè inferior, fa entre 16 i 56 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a l'Argentina, França, el Perú i Xile. Devien ser arborícoles. El seu polze pseudooposable fa pensar que podien agafar i manipular coses amb facilitat. Es calcula que l'espècie S. myctoderos pesava entre 1 i 5 kg. Una altra espècie, S. gracilis, era un xic més grossa que el seu parent proper Sallacyon hoffstetteri. El nom genèric Sipalocyon significa ‘gos deformat’.
Referències
Bibliografia
Categoria:Borhiènids Categoria:Metateris de l'Eocè Categoria:Metateris de l'Oligocè Categoria:Metateris del Miocè Categoria:Mamífers fòssils trobats a l'Argentina Categoria:Mamífers fòssils trobats a França Categoria:Mamífers del Perú Categoria:Mamífers fòssils trobats a Xile