Josep Castellví Vila (Esparreguera, 27 de juny de 1871 – Barcelona, 29 de novembre de 1962) fou un metge militar català, destacat per la seva trajectòria en els hospitals militars de Cuba, Barcelona, Mallorca i Saragossa, i pels seus serveis com a inspector mèdic amb rang de general. Va participar activament en la guerra de Cuba i fou reconegut amb nombroses condecoracions per la seva actuació en combat i en l'atenció als ferits.
Biografia Nasqué a Esparreguera, fill del metge militar Francesc Castellví Sagret i de Carolina Vila Casanovas, i germà del també metge i farmacèutic Francesc Castellví Vila. Casat amb Esther Crespo López, el van sobreviure dues filles, Francisca i Carolina.Fe de baptisme de Josep Castellví Vila, Arxiu Històric de Barcelona (AGHUB, 01 EA Castellví Vila, José), 1871.
Realitzà el batxillerat a l’Institut de Tarragona i a l’Institut de Balears, obtenint el títol de batxiller el 1885. Estudià Medicina a la Universitat de Barcelona (1886-1893), cursant el preparatori a la Facultat de Ciències i la llicenciatura a la Facultat de Medicina, obtenint el títol de llicenciat el 6 de setembre de 1893.Expedient acadèmic de la Universitat de Barcelona, AGHUB, 01 EA Castellví Vila, José.
Ingressà al Cos de Sanitat Militar el 1893, amb destinació inicial a l’Hospital del Peñón de Alhucemas i posteriorment enviat a Cuba el 1895, on prestà assistència als soldats malalts i ferits durant diversos combats i l’evacuació del setge de Cascorro. Fou condecorat amb la Creu de Primera Classe del Mèrit Militar amb distintiu vermell per la seva actuació heroica.Diario oficial del Ministerio de la Guerra, 15 de març de 1896, pàg. 998-999.
Durant les dècades següents, tingué destinacions a Barcelona, La Corunya, Menorca, Mallorca i Saragossa, ascendint fins al rang de general i exercint com a director de l’Hospital Militar de Barcelona, en la seva ubicació del carrer Tallers. Entre 1934 i 1937 fou inspector mèdic de la Segona Inspecció General de l’Exèrcit i continuà rebent homenatges militars per la seva veteranía fins als últims anys de vida.Revista de sanidad militar, 15 de maig de 1934, p. 150-151.
Fou jubilat per edat el 1937, però continuà sent reconegut pel seu mèrit i trajectòria, destacant especialment les ofrenes del faixí i bastó de comanament a l'Hospital d’Esparreguera el 1960. Morí a Barcelona el 29 de novembre de 1962, als 91 anys, i fou enterrat al cementiri d’Esparreguera segons el seu desig.El Noticiero universal, 30 de novembre de 1962, pàg. 10.
Referències
Vegeu també Llista d'esparreguerins
Categoria:Esparreguerins