La batalla de Pancalea va enfrontar l'exèrcit lleial a l'emperador Basili II Bulgaròcton, dirigit per Bardas Focas el Jove, contra les forces del general rebel Bardes Escler, el 978 o 979. Va acabar amb la derrota i l'exili d'aquest darrer. Les fonts no són pas clares pel que fa a la seqüència i ubicació dels fets. Així, alguns historiadors primerencs com ara Joan Escilitzes situen la batalla de Pancalea al març del 979 i la consideren una victòria decisiva per als lleialistes. Hui, els historiadors tendeixen a seguir el relat de Lleó Diaca, que situa la batalla el juny del 978.
Fonts i seqüència d'esdeveniments Les fonts històriques sobre la revolta de Bardas Escleros presenten discrepàncies pel que fa a la seqüència de fets i la ubicació de les batalles relacionades, inclosa la de Pancalea, al nord-est d'Amòrion. El text de Joan Escilitzes, escrit a finals del segle XI, informa que Escleros va guanyar una primera batalla a prop d'Amòrion i una segona a Basílica Terma (l'actual Sarıkaya). Durant la tercera batalla, a Pancalea, Bardas Focas va triomfar. Segons Escilitzes, Bardas Focas va rebre reforços de tropes georgianes del regne dels kartvels (Ibèria Bagràtida), gràcies a les seues connexions amb el rei David III d'Ibèria. Més tard, Bardas Focas va enfrontar-se a les tropes d'Escleros en combat i el va reptar a un combat singular, durant el qual el general rebel va ser ferit i obligat a fugir, i això causà pànic entre els seus soldats. L'historiador de finals del segle X, Lleó Diaca, en canvi, va escriure que l'exèrcit lleialista liderat per Bardas Focas es va trobar per primera vegada amb els rebels a Pancalea, on va ser derrotat. Va obtenir una victòria decisiva, però, en una segona batalla en un lloc desconegut. Altres historiadors proporcionen més detalls. Miquel Psel·los també relata l'episodi del duel entre els dos generals durant la batalla decisiva. L'historiador àrab Yahya al-Antakí fa referència a dues batalles i en dona les dates: 19 de juny del 978 i 24 de març del 979. En qualsevol cas, després d'aquesta derrota, Escleros va fugir cap al seu aliat àrab, l'emir hamdànida Abu-Tàghlib, abans de trobar refugi a la cort buwàyhida de Bagdad, on va romandre durant set anys.
Basant-se en fonts georgianes, P. M. Tarchnichvili va suggerir el 1964 que la victòria de Bardas Focas degué tenir lloc en un lloc conegut en georgià com a Sarvenis, que va identificar com a Aquae Saravenae, al nord de Cesarea (l'actual Kırşehir). La tercera batalla esmentada per Joan Escilitzes, situada falsament a prop del riu Kizilirmak, seria una creació fictícia, que barrejaria elements de les dues primeres batalles. En la seua crítica de la crònica de Yahya, John Forsyth defensa una posició semblant. Segons Catherine Holmes, la crònica de Escilitzes, tot i que fictícia, probablement es basa en una font real, pel nivell de detall proporcionat. Tanmateix, Holmes creu que l'única certesa és que la batalla decisiva va tenir lloc a març del 979.
Els historiadors anteriors, com ara George Finlay o Gueorgui Ostrogorski, no solen qüestionar el relat d'Escilitzes. La decisiva batalla de Pancalea a març del 979 a vegades s'anomena la Segona batalla de Pancalea, ja que se sol considerar que el primer enfrontament entre els dos generals a prop d'Amòrion ocorregué al mateix lloc. Tanmateix, alguns historiadors més recents han adoptat una visió diferent de la seqüència dels fets. Es diu que una primera batalla va succeir a Pancalea el juny del 978, una segona a Basilika Therma, al Carsiànon, cap a la tardor o l'hivern, i una tercera a Sarvenis al març del 979.
Notes i referències
Categoria:Batalles de l'Imperi Romà d'Orient Categoria:Història de Geòrgia Categoria:Batalles del segle X Categoria:Guerres civils de l'Imperi Romà d'Orient Categoria:Frígia Pancalea Categoria:Anatòlia sota l'Imperi Romà d'Orient