Marín Petrov Golemínov (en búlgar Марин Петров Големинов; Kiustendil, 28 de setembre de 1908 - Espinho, 19 de febrer de 2000) va ser un compositor, violinista, director d'orquestra i pedagog búlgar.
Biografia i carrera Golemínov va néixer a Kiustendil, Bulgària; fill d'un advocat molt respectat. Marin es va dedicar a la música orientat pel seu pare.
Es va graduar a l’Acadèmia Estatal de Música de Sofia en violí (amb Todor Tortxanov) i en matèries teòriques (amb Dobri Khrístov i Nikola Atanassov). Entre 1931 i 1934 amplià la seva formació a la Schola Cantorum de París, on estudià composició amb Vincent d'Indy, Paul Le Flem i Albert Bertelin. També assistí a cursos de composició amb Paul Dukas a l'École Normale de Musique i a conferències de teoria, estètica i literatura a la Sorbona.
En tornar a Bulgària, fou segon violí del prestigiós Quartet Avramov (1935-1938). També participà en la creació de l’Orquestra de Cambra de Ràdio Sofia i n’exercí la direcció entre 1936 i 1938. El 1938 Golemínov es traslladà a Múnic, on durant un any es perfeccionà a l’Acadèmia de Composició Musical (amb Joseph Haas i Hans Kneppe) i estudià direcció amb Carl Ehrenberg.
Des de 1943 i durant prop de quaranta anys fou professor de l'Acadèmia Estatal Búlgara de Música de Sofia per ensenyar orquestració, direcció i composició. De 1954 a 1956 va ser rector de l'Òpera de Sofia i director de la mateixa organització de 1965 a 1967. El 1976 va rebre el Premi Gottfried von Herder de la Universitat de Viena, i el 1989 va ser nomenat acadèmic de l'Acadèmia Búlgara de les Ciències. Va morir a Espinho, Portugal.
Les composicions de Golemínov s'inspiren en gran manera en els ritmes tradicionals i els patrons melòdics de la música popular búlgara, alhora que exploren tendències clàssiques més modernistes. El seu fill Mihail també va ser compositor.
Honors El punt de Golemínov a l'Antàrtida rep el nom de Marín Golemínov.
Obres Òperes i escènica Ivailo (1959) L’ocell d’or (1961) Zakhari el Pintor d’Icones (1972) Ídols tracis (1981) Ballet El dansaire de foc (1940)
Música simfònica Simfonia núm. 1 (1963) Simfonia núm. 2 (1967) Simfonia núm. 3 (1970) Campanes de Rila (1930)
Concerts Concert per a violoncel (1950) Concert per a violí (1969) Concert per a piano (1975)
Cambra i instrumental Quartets de corda (8) Sonata per a violoncel sol (1969) Trio per a oboè, clarinet i fagot (1964)
Referències
Referències Don Michael Randel, Diccionari biogràfic de música de Harvard, pàg. 320–21. Harvard University Press, 1996.
Categoria:Morts el 2000 Categoria:Compositors búlgars del segle XX Categoria:Violinistes europeus Categoria:Directors d'orquestra búlgars Categoria:Alumnes de l'École Normale de Musique de Paris Categoria:Morts a Portugal Categoria:Directors búlgars Categoria:Compositors nascuts al segle XX Categoria:Compositors morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1908