Els jugadors (en ), op. 63, és una òpera inacabada, composta per Dmitri Xostakóvitx el 1941/1942 amb el seu propi llibret basat en la comèdia de Nikolai Gógol Els jugadors (1842). El primer acte que es conserva dura uns 47 minuts. Krzysztof Meyer va realitzar una versió completa en alemany, Die Spieler, el 1981. Ambdues versions es van representar a l'escenari i es van enregistrar.

Història Xostakóvitx va basar la seva primera òpera, El nas, en un conte satíric de Nikolai Gógol. Per a Els jugadors, tornà al mateix autor, aquesta vegada a l’obra teatral Els jugadors. Xostakóvitx intentà posar en música l’obra de Gógol paraula per paraula. En arribar al final del primer acte es va adonar que l’òpera esdevindria massa llarga i feixuga, i també que el seu text burlesc i l'amarga ironia de la música no serien interpretats sota el règim repressiu de l’època. Va abandonar el projecte. Va reutilitzar material de l’òpera al scherzo de la seva composició final, la Sonata per a viola.

L’estrena mundial fou una versió de concert a la sala del Conservatori de Leningrad el 18 de setembre de 1978, interpretada per membres del Teatre de Cambra de Moscou amb l'Orquestra Filharmònica de Leningrad dirigida per Guennadi Rojdéstvenski. Una nova producció escenificada es representà a la Nova Òpera de Moscou el 2016, sota la direcció d'Andrei Lebedev.

Finalització de Meyer L’òpera fou completada el 1981 pel compositor polonès Krzysztof Meyer amb el títol Die Spieler, assolint una durada aproximada de dues hores. Es va escenificar per primera vegada en alemany a l'Opernhaus Wuppertal el 12 de juny de 1983, sota la direcció de Tristan Schick. Aquesta versió es va enregistrar per primera vegada el 1995 amb la Nordwestdeutsche Philharmonie, dirigida per Mikhail Jurowski, amb un repartiment íntegrament rus del Teatre Bolxoi que cantava en rus, encapçalat pel tenor Vladimir Bogachov.

Argument L’acció té lloc en una fonda d’una ciutat de províncies russa. Icharjev, un trampós de cartes, arriba i pregunta pels altres hostes; el cambrer li explica que entre ells hi ha tres jugadors més: Uteshitelnyj, Shvochnjev i Krugel, un coronel d’origen alemany. Setmanes abans, Icharjev havia enganyat un oficial militar jugant i li havia guanyat 80.000 rubles.

Icharjev es mostra cordial amb els altres tres i els presenta el seu joc anomenat Adelaida Ivanovna. Els impressiona endevinant les seves mans. Decideixen enganyar algú altre i troben la víctima en Michail Glov, un vell propietari rural. Glov ha hipotecat la seva propietat per 200.000 rubles però encara espera els diners. Ell no juga, però ha autoritzat el seu fill Alexander, de 22 anys, a ocupar-se dels negocis.

Els quatre jugadors guanyen 200.000 rubles a Alexander, però com que no té efectiu signa una lletra de canvi. Uteshitelnyj suborna un funcionari i, juntament amb els altres dos, marxa per «assumptes urgents», deixant el document a Icharjev, que paga 80.000 rubles en metàl·lic. Després de la seva marxa, Alexander Glov li revela que tots formen part d’una banda de tramposos que ha aconseguit enganyar Icharjev.

Referències

Categoria:Òperes de la dècada del 1940 Categoria:Òperes basades en obres de Nikolai Gogol Categoria:Òperes en rus Categoria:Articles que contenen text en rus Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Òperes de Dmitri Xostakóvitx Categoria:Composicions musicals del 1942