Els Aforismes, op. 13, són una col·lecció de deu peces breus per a piano sol compostes per Dmitri Xostakóvitx a Leningrad entre el 27 de febrer i el 7 d'abril de 1927. L'estrena va tenir lloc el 19 de maig de 1927 a Leningrad, amb el mateix autor al piano. L'obra té una durada total aproximada de 12 minuts.
Història Xostakóvitx va escriure cada una de les deu peces en dates molt precises durant la primavera de 1927. Tot i que inicialment el compositor havia concebut el projecte com una suite de dotze moviments, finalment en va seleccionar deu i els va batejar amb el títol d'Aforismes, seguint un suggeriment del musicòleg Boleslav Iavorski, a qui va regalar una còpia del manuscrit.
Des del punt de vista estilístic, s'ha assenyalat sovint que aquesta obra representa una de les incursions més experimentals del jove Xostakóvitx, influenciada per l'atonalisme d'Arnold Schönberg i el llenguatge pianístic de Béla Bartók.
Estructura El cicle està format per deu peces amb caràcters contrastats:
Recitatiu Moderato Serenata Andantino amoroso Nocturn Appassionato - Adagio - Più mosso Elegia Largo mesto Marxa fúnebre Molto adagio Estudi Moderato non troppo Dansa de la mort Allegro non troppo Cànon Moderato con moto Llegenda Moderato Cançó de bressol Largo
Versions A banda de l'original per a piano, s'han realitzat diversos arranjaments de l'obra, entre els quals destaca una versió per a violí, fagot, piano i percussió de Borís Bekhterev i Vladímir Spivakov, així com una adaptació de la Cançó de bressol (núm. 10) per a violí i piano a càrrec de Sergei Sapozhnikov.
Referències
Categoria:Música de cambra de Dmitri Xostakóvitx Categoria:Composicions per a piano de la dècada del 1920 Categoria:Composicions musicals del 1927