Rapsodie espagnole és una rapsòdia orquestral escrita per Maurice Ravel. Composta entre 1907 i 1908, és una de les primeres obres importants per a orquestra de Ravel. Es va interpretar per primera vegada a París el 1908 i va entrar ràpidament al repertori internacional. L'obra s'inspira en l'herència espanyola del compositor i és una de les diverses obres seves ambientades a Espanya o que la reflecteixen.
Origen i context La gènesi de la Rapsòdia va ser una Habanera, per a dos pianos, que Ravel va escriure el 1895. No es va publicar com una peça separada, i el 1907 va compondre tres peces complementàries. Una versió per a dos pianos es va completar a l'octubre d'aquell any, i la suite va ser completament orquestrada el febrer següent.Orenstein, p. 57 Per aquella època, hi havia un to clarament espanyol a la producció de Ravel, potser reflectint la seva pròpia ascendència espanyola.Goodwin, p. 4 La seva òpera L'heure espagnole es va completar el 1907,Kilpatrick, Emily. "The Carbonne Copy: Tracing the première of L'Heure espagnole", Revue de Musicologie, 2009, p. 97–135 igual que la cançó Vocalise-Étude en forme d'habanera.Orenstein, p. 54
En l'interval entre la composició de l'Habanera original i la finalització de la Rapsodie en quatre moviments, Claude Debussy havia publicat una suite per a piano, Estampes (1903), amb una secció central, Soirée dans Grenade, tenia un tema espanyol.Goodwin, p. 4 Per contrarestar qualsevol acusació de plagi, Ravel es va assegurar que la data de 1895 estigués clarament impresa per a la seva Habanera a la partitura publicada de la Rapsodie.
L’estrena de la Rapsodie va anar a càrrec de l'Orchestre des Concerts Colonne, sota la direcció d'Édouard Colonne, al Théâtre du Châtelet el 15 de març de 1908. La recepció crítica fou generalment favorable. Les veus dissidents van ser les de Pierre Lalo, que habitualment desaprovava la música de Maurice Ravel, i Gaston Carraud, que qualificà la partitura de «prima, inconsistent i fugaç». En canvi, hi hagué nombrosos elogis per la subtilesa i la frescor de l’orquestració i pel caràcter pictòric de la música.Orenstein, p. 58
L’obra aviat va ser programada internacionalment. Henry Wood en va dirigir l’estrena britànica l’octubre de 1909 davant un auditori complet als Proms,"Promenade Concerts", The Times, 22 October 1909, p. 11 i el mes següent es va interpretar per primera vegada a Nova York."Philharmonic Society", The New York Times, 22 September 1909
Música Instrumentació L’obra està escrita per a una orquestra formada per 2 flautins, 2 flautes, 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets soprano, clarinet baix, 3 fagots, sarrusòfon (en interpretacions modernes s’utilitza habitualment un contrafagot), 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, tuba, timbales, bombo, platerets, castanyoles, pandereta, gong, caixa clara, xilòfon, celesta, 2 arpes i cordes.
Estructura La Rapsodie consta de quatre moviments; una interpretació completa dura habitualment uns 15 minuts.
1. Prélude à la nuit El moviment està marcat très modéré; el compàs és 3/4 i la tonalitat és la major. Tot el moviment és contingut i no supera mai el mezzo forte; les cordes toquen amb sordina de principi a fi. Com en el Quartet de corda de tres anys abans, Maurice Ravel introdueix en el primer moviment temes que reapareixen en seccions posteriors, especialment el tema inicial insistent, fa–mi–re–do♯.Nichols, p. 96–97; and Orenstein, p. 166–168
2. Malagueña Aquest és el més breu dels quatre moviments i està marcat assez vif («força viu»). La malagueña és una dansa de flamenc originària de la província de Màlaga, al sud d’Espanya, però la música de Maurice Ravel només comparteix amb la dansa autèntica el compàs de 3/4. El moviment és, més aviat, el que el crític Noël Goodwin descriu com «una evocació romàntica del lloc i de l’ambient».Goodwin, p. 4–5 Igual que el primer moviment, és en la tonalitat de la major, tot i que amb una certa ambigüitat entre mode major i menor. El moviment conclou en un clima apagat amb la repetició del motiu de quatre notes que obre el primer moviment.
3. Habanera El moviment, en compàs de 2/4 i amb alternança entre fa♯ major i menor, està marcat assez lent et d'un rythme las («força lent i amb un ritme lànguid»). Goodwin el descriu com «seductor i subtil en la seva expressió d’un caràcter i un esperit plenament espanyols».Goodwin, p. 5
4. Feria Feria, en compàs de 6/8 i en do major, està marcat assez animé («força animat»). És el més extens dels quatre moviments i el primer moment de la partitura en què, segons l’expressió de Nichols, Ravel permet que «l’élan fins ara deliberadament contingut» esclati amb plenitud. L’ambient festiu i bulliciós de carnaval té matisos de nostàlgia, però l’exuberància acaba imposant-se i l’obra conclou amb una explosió joiosa de color orquestral.
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Rapsòdies Categoria:Suites per a orquestra Categoria:Composicions musicals del 1908 Categoria:Obres de Maurice Ravel