Follow the Rabbit-Proof Fence () és un llibre en anglès de 1996 escrit per l'australiana Doris Pilkington. Està basat en una història real, amb un relat personal de les experiències d'una família aborigen australiana com a membres de la Generació robada —la separació forçosa de nens mestissos de les seves famílies a principis del segle XX—. Compte la història de tres joves aborígens: Molly (la mare de l'autora), Daisy (la germanastra de Molly) i Gracie (la seva cosina), que són separades per la força de les seves famílies a Jigalong i portades al camp d'internament del riu Moore, però el 1931 escapen de l'assentament del govern després de caminar més de 1.600 quilòmetres en nou setmanes seguint la tanca a prova de conills, una enorme tanca d'exclusió de plagues que creuava Austràlia Occidental de nord a sud.

El 2002 es va fer l'adaptació cinematogràfica a la pel·lícula La generació robada.

Doris Pilkington Doris Pilkington havia passat gran part de la seva infància, des dels quatre anys, a l'Assentament Natiu del Riu Moore (Moore River Native Settlement) a Austràlia Occidental, la mateixa instal·lació de la qual el llibre narra la fugida de la seva mare, tia i cosina quan eren nenes. Després de reunir-se amb la seva família 21 anys després, Pilkington diu que no va parlar molt amb la seva mare i que no estava al corrent de la seva captivitat a l'assentament ni de la seva fugida, fins que la seva tia Daisy li va explicar el relat. Mentre exposava aquest fets en un esdeveniment d'història familiar aborigen a Perth, un dels assistents li va dir a Pilkington que estava al corrent i que el cas estava bastant ben documentat. Li va donar alguns documents i retalls que van formar la columna vertebral de la història en la qual va basar un primer esborrany.

El 1985, Pilkington va enviar el primer esborrany a un editor, però li van dir que s'assemblava massa a un article acadèmic i que hauria d'intentar escriure ficció. La seva primera novel·la, que posteriorment esdevindria una trilogia, va ser Caprice, A Stockman's Daughter, la qual va guanyar el premi literari David Unaipon i va ser publicada el 1990 per l'editorial University of Queensland Press. Després, va reescriure i va completar Follow the Rabbit-Proof Fence després de diversos anys d'entrevistar la seva mare i la seva tia, i es va acabar publicant el 1996. Posteriorment, va publicar un tercer llibre de la trilogia titulat Under the Wintamarra Tree (2002). Pilkington també va escriure una adaptació de Follow the Rabbit-Proof Fence per a infants anomenada Home to Mother (2006).

Sinopsi miniatura|Mapa de la tanca real a prova de conills que mostra el viatge des del riu Moore fins a Jigalong. A Austràlia Occidental, el 1931, tres nenes aborígens mestisses: Molly Craig, de 14 anys, la seva germana Daisy, de 8 anys, i la seva cosina Gracie, d'uns 10 anys, són segrestades per ordre d'A. O. Neville, el captor dels aborígens i enviades a un campament al riu Moore, una institució creada pel govern d'Austràlia per a nens mestissos. Allí, les netegen i les col·loquen en un dormitori ple d'altres nenes aborígens, perquè les eduquin i les capacitin com a serventes domèstiques.

Després d'uns dies internades al camp, Molly convenç a les altres dues noies per a escapar. Són perseguides per Moodoo, l'expert rastrejador aborigen de la institució. Caminen cap a l'est, amb l'ajuda d'estranys, tant blancs com negres, fins que arriben a la tanca a prova de conills, la tanca més llarga del món. Allí, Molly s'adona que això els portarà de retorn a Jigalong, les nenes caminen gairebé 2.400 km en nou setmanes. Gracie és capturada a Meekatharra, després d'intentar agafar un tren. Molly i Daisy es desmaien en una zona de salines, just abans d'arribar a Jigalong. Quan es desperten, l'ocell esperit, una àguila, vola sobre elles. Les dues nenes corren cap a on la seva mare Maude ha estat esperant el seu retorn.

Adaptació al cinema

Poc després de la publicació del llibre, la guionista Christine Olsen va aconseguir els drets d'explotació cinematogràfics, ella mateixa va escriure el guió i va ser persistent en la presentació de la pel·lícula al director australià resident a Hollywood, Phillip Noyce. Aquest, finalment, va acceptar dirigir la pel·lícula, la qual es va estrenar el 2002 i és protagonitzada per Everlyn Sampi com a Molly i Kenneth Branagh com a A. O. Neville, el principal captor dels aborígens.

Referències

Bibliografia

Categoria:Llibres en anglès Categoria:Llibres del segle XX