La Cultura de Trzciniec és una cultura arqueològica del bronze antic i mitjà (si fa no fa des del 2400 fins al 1300 abans de la nostra era) situada a l'Europa central i oriental, sobretot a Polònia i part de Lituània. La similitud de la cultura material i la contemporaneïtat cronològica amb les cultures de Komariv (Ucraïna) i Sośnica (Belarús) va conduir a la definició del conjunt Trzciniec-Komarów-Sośnica o, més recentment, del cercle cultural de Trzciniec.
Història La Cultura de Trzciniec, la va identificar per primera vegada Wlodzimierz Antoniewicz, que la va anomenar "cultura de la ceràmica amb bandes". El terme "Cultura de Trzciniec" prové del jaciment epònim de Trzciniec, a prop d'Opole Lubelski, i el va introduir Józef Kostrzewski el 1930. La primera monografia completa sobre la Cultura de Trzciniec la va escriure el 1959 Aleksander Gardawski. miniatura|Recipients de la Cultura de Trzciniec de la regió de San miniatura|Ceràmica de la Cultura de Trzciniec, 1600-1300 ae, Przemyśl
Cronologia Els orígens de la Cultura de Trzciniec s'associen amb tres cultures vinculades a la Cultura de la ceràmica cordada: Mierzanowice, Strzyżów i Iwno. La Cultura de Trzciniec fou substituïda en general per la Cultura lusaciana.
Extensió geogràfica La Cultura de Trzciniec s'estenia des de la conca de l'Oder a l'oest fins a les conques del Desnà i Seim a l'est, i des de la costa de la mar Bàltica al nord fins a la conca del Prut al sud, amb variants geogràfiques.
A Polònia, els jaciments de la Cultura de Trzciniec són al centre, sud i est de l'estat (Cuiàvia, Petita Polònia, Masòvia, Podlàquia i a les terres altes a prop de Lublin).
Restes Els jaciments més coneguts de la Cultura de Trzciniec són a Złota Pińczowska, Więcławice Świętokrzyskie, Goszyce i a l'oest de Bondyrz, a prop dels kurgans de Guciów. Alguns n'han tret a la llum adorns d'or i argent, com els de Stawiszyce i Rawa Mazowiecka.
Hi ha proves de l'ús de carros de guerra per algunes poblacions de la Cultura de Trzciniec.
Enterraments Respecte als ritus funeraris, la Cultura de Trzciniec mostra variacions geogràfiques entre inhumació i cremació. S'han trobat casos d'inhumació en kurgans de Wolica Nowa i Łubna-Jakusy, i proves de cremació en kurgans de Guciów.
La Cultura de Trzciniec es distingeix d'altres cultures de l'edat del bronze europeu central i oriental per l'elevat nombre d'individus enterrats en fosses col·lectives. Sovint es troben tombes individuals a prop d'aquestes sepultures col·lectives, per exemple, dessota els túmuls funeraris construïts al damunt.
Genètica i poblacions Un estudi genètic publicat el 2023 trobava un augment de l'ascendència dels caçadors-recol·lectors en els exemplars estudiats associats amb la Cultura de Trzciniec al llarg del temps. Aquests resultats indiquen un procés de barreja afegit a principis del bronze mitjà amb una població que presenta una proporció relativament alta d'aquest component genètic. La hipòtesi més probable és que aquestes poblacions mixtes s'originassen a la perifèria de la "zona forestal subneolítica",La "zona forestal subneolítica" és un terme que comprén algunes cultures arqueològiques del nord-est d'Europa, caracteritzades per tenir un mode de vida de caçadors-collidors associat a la incorporació d'elements culturals neolítics i de l'edat del bronze", en Chyleński et al., ibid, 2023. i resultant de la barreja de poblacions d'ascendència caçadora-recol·lectora i grups ceràmics postcordats, caracteritzats per una alta proporció d'ascendència estepària.
La Cultura de Trzciniec i la zona forestal subneolítica comparteixen característiques culturals, sobretot en ceràmica i tecnologia. Aquestes semblances a sovint s'han interpretat com a evidència d'un bescanvi cultural. Les troballes genètiques mostren un augment de l'ascendència dels caçadors-recol·lectors durant el bronze mitjà, i indiquen que un cert grau de barreja entre aquestes poblacions s'esdevingué durant aquestes interaccions.
El procés de barreja, que començà al voltant del 1800 abans de la nostra era, sembla degut a un flux migratori continu més que no pas al resultat d'un únic fet migratori, com ho demostra la presència d'individus amb proporcions molt altes o molt baixes d'ascendència caçadora-recol·lectora al llarg de les mostres del bronze mitjà analitzades. El flux genètic, però, probablement era més gran al principi, ja que la deriva genètica compartida i les proporcions de mescla mostren que el creixement de la proporció d'ascendència caçadora-recol·lectora es va alentir amb el temps.
Aquest procés de barreja sembla haver-se produït sobretot pels homes. De fet, els haplogrups d'ADN-Y de l'edat del bronze mitjà difereixen dels de les poblacions anteriors. El domini dels haplogrups I2a1a i I2a1b només s'havia observat esporàdicament en algunes poblacions de caçadors-recol·lectors i en els enterraments col·lectius de la Cultura de l'àmfora globular. L'haplogrup I2a1, però, s'ha trobat en el 75% d'individus de l'edat del bronze mitjà relacionats amb la Cultura de Trzciniec.
Societat Als cementiris, la prevalença de parentiu proper entre els descendents masculins adults en comparança amb les dones adultes indica que la patrilocalitat era la forma dominant de matrimoni. Aquesta conclusió recolza en una diversitat mitocondrial més alta que la diversitat de l'ADN-Y i per distàncies genètiques mitjanes més grans entre dones que entre homes. La idea que els enterraments col·lectius representen grups de parentiu patrilineal és coherent amb observacions anteriors de poblacions neolítiques més antigues d'Europa, però l'abast d'aquest fenomen en la Cultura de Trzciniec es podria interpretar com a prova del ressorgiment de tradicions més antigues.
Galeria
Notes i referències
Vegeu també Cultura de la ceràmica cordada
Categoria:Història de Belarús Categoria:Cultures de l'Edat del bronze Categoria:Història de Polònia Categoria:Història d'Ucraïna Categoria:Història de Lituània