va ser un músic estatunidenc, conegut sobretot per ser el compositor, cantant i guitarrista de No Use for a Name. En els seus últims anys també va destacar pel seu treball en solitari, amb dos àlbums acústics que va publicar amb el cantant de Lagwagon, Joey Cape, i dos àlbums en solitari.
Biografia Tony Sly va néixer a l'Hospital El Camino de Mountain View el 4 de novembre de 1970, fill de John i Pauline Sly. Tenia dos germans, Jonathan i Michael Sly. Sly va assistir a la Montclaire Elementary School, i després a la Cupertino Junior High School i a la Homestead High School també de Cupertino. Estava casat amb Brigitte Sly i tenia dues filles, Fiona i Keira Sly.
Tony Sly es va unir a No Use for a Name com a guitarrista principal el 1986. El 1989 va assumir-ne les tasques vocals a temps complet quan l'anterior cantant, Chris Dodge, va deixar el grup. El seu primer àlbum, Incognito, es va publicar el 1990 amb el segell New Red Archives i presentava un so hardcore punk. El segon àlbum de la banda, Don't Miss the Train, es va publicar el 1992 i presentava un so hardcore melòdic.
El tercer àlbum del grup, ¡Leche con Carne!, publicat el 1995, va ser el seu debut amb el segell Fat Wreck Chords, tot i que ja hi havien publicar un EP titulat The Daily Grind el 1993. L'àlbum va marcar un canvi d'estil musical que va passar del hardcore punk al punk rock i l'skate punk. També el 1993, el guitarrista Robin Pfefer va substituir Chris Dodge i va assumir el rol de guitarrista principal, permetent a Tony Sly centrar-se en cantar i tocar la guitarra rítmica.
El 2004, Tony Sly, juntament amb el líder de Lagwagon, Joey Cape, van publicar un àlbum acústic compartit. Acoustic es va publicar el 18 de maig de 2004 a través de Fat Wreck Chords i incloïa 12 cançons: versions acústiques de No Use for a Name i cançons de Lagwagon interpretades per cada membre respectiu, juntament amb dues noves cançons, una de cada músic.
El 10 de juliol de 2007, No Use for a Name va publicar un àlbum recopilatori dels millors èxits del seu treball, titulat All the Best Songs. La recopilació va marcar el 20è aniversari de la banda i incloïa 24 senzills remasteritzats publicats anteriorment, a més de dues cançons inèdites.
Sly va fer la seva primera gira acústica en solitari el març del 2009. El 16 de febrer del 2010, es va publicar 12 Song Program (produït per Jamie McMann), el primer àlbum de Tony Sly com a artista en solitari, a través de Fat Wreck Chords. El 6 de febrer del 2010, Sly va començar la seva gira en solitari de promoció de l'àlbum amb algunes dates a Amèrica del Nord, on es va unir a ell l'excompany de banda de No Use for a Name, Chris Shiflett. El 17 de febrer del 2010 Sly va començar la seva primera gira europea en solitari, on va girar al costat de Joey Cape de Lagwagon i Jon Snodgrass de Drag the River, fins al 10 de març del 2010. Sly va passar la resta de la primavera de gira telonejant NOFX i Teenage Bottlerocket, i després es va unir a Joey Cape en una breu gira australiana a l'estiu.
Sly havia d'enregistrar el següent àlbum de No Use for a Name a finals del 2010, per a la primavera del 2011. Hauria estat el primer àlbum nou de la banda des de l'any 2008, d'ençà de The Feel Good Record of the Year. Aquests plans es van ajornar quan Sly va decidir gravar un segon àlbum en solitari. El desembre de 2010 Sly va anunciar que estava a l'estudi gravant cançons per a un EP compartit al Japó. El 29 de desembre de 2010 va comentar que les cançons de l'EP havien sortit bé i que estava recopilant material per a un nou àlbum en solitari de llarga durada.
El gener de 2011 Sly va entrar a l'estudi per començar a gravar. Va descriure el so de l'àlbum com a «trist». El febrer de 2011 Sly havia gravat 17 cançons per al seu àlbum i va decidir fer una pausa per a fer alguns concerts acústics en solitari i provar algunes cançons noves. El març de 2011 Sly va anunciar que tornava a l'estudi amb el productor Jamie McMann. Entre el 7 i el 18 d'abril de 2011 i el 31 de maig i el 6 de juny, va fer dues gires breus pel Canadà de presentació del seu segon àlbum en solitari. El juny de 2011 va començar el procés de mescla del seu segon àlbum en solitari titulat Sad Bear. El 28 de setembre de 2011 Sly va publicar «Devonshire and Crown», el primer senzill de Sad Bear, que es va poder escoltar gratuïtament a través d'Alternative Press, AbsolutePunk i el lloc web oficial de Fat Wreck Chords. Sad Bear es va publicar l'11 d'octubre de 2011 amb Fat Wreck Chords.
L'últim concert en solitari de Sly va ser a Gainesville (Florida) el 29 de juliol de 2012. El seu darrer concert amb No Use for a Name va tenir lloc al D-Tox Rockfest de Montebello (Quebec) el 15 de juny de 2012.
Mort El 31 de juliol de 2012, Sly va morir als 41 anys mentre dormia.
El 8 de setembre de 2012, quan els membres supervivents de No Use for a Name van tocar al festival Envol et Macadam de la Ciutat de Quebec en honor de Sly, el baixista Matt Riddle va confirmar que la banda es separava. El novembre de 2013, Fat Wreck Chords va publicar The Songs of Tony Sly: A Tribute, un àlbum d'homenatge amb artistes que fan les seves pròpies versions de les cançons de Tony Sly i No Use for a Name. Entre els artistes d'aquest àlbum hi ha Get Dead, NOFX, The Bouncing Souls, Snuff, Joey Cape, Strung Out, Alkaline Trio, Simple Plan, Gaslight Anthem, Teenage Bottlerocket, Yellowcard, Mad Caddies, Rise Against, The Flatliners, Lagwagon, Bad Religion, Frank Turner i Pennywise.
Diverses bandes i artistes han publicat cançons en honor a Sly com a amic íntim i inspiració, com ara NOFX («I'm So Sorry Tony»), Lagwagon («One More Song») i el líder d'Useless ID, Yotam Ben Horin («Tony Sly»). A més, la veu de Sly apareix pòstumament a la versió de l'àlbum del musical Home Street Home, escrit pel baixista i cantant de NOFX, Fat Mike.
Discografia Amb No Use for a Name 1990: Incognito 1992: Don't Miss the Train 1993: The Daily Grind (EP) 1995: ¡Leche Con Carne! 1997: Making Friends 1999: More Betterness! 2002: Hard Rock Bottom 2005: Keep Them Confused 2008: The Feel Good Record of the Year
En solitari 2004: Acoustic (with Joey Cape) 2010: Tony Sly / Joey Cape Split 7" (amb Joey Cape) 2010: 12 Song Program 2011: Sad Bear 2012: Acoustic Volume 2 (amb Joey Cape)
Amb Scorpios 2011: Scorpios
Referències
Categoria:Cantants de rock estatunidencs Categoria:Morts el 2012 Categoria:Músics de punk Categoria:Guitarristes californians Categoria:Cantants californians Categoria:Morts a San José (Califòrnia) Categoria:Persones del comtat de Santa Clara Categoria:Nascuts el 1970