Italia, op. 11, és una rapsòdia per a orquestra composta per Alfredo Casella l'any 1909.
Història Composta l'any 1909 i publicada el 1912 amb una dedicatòria al director belga Léon Jehin, Casella va concebre aquesta rapsòdia sense un programa narratiu estricte, però amb la intenció de retratar dos contrastos vitals: l'existència tràgica, supersticiosa i apassionada de Sicília sota un sol abrasador, i la vida turbulenta i frenètica de Nàpols.
Per a la primera part, Casella va utilitzar melodies sicilianes procedents de la col·lecció Canti della terra e del mare di Sicilia d'Alberto Favara. En la segona part, l'obra es transforma en una celebració de l'esperit napolità, incorporant temes populars de l'època que el compositor va orquestrar amb una brillantor enlluernadora.
Estructura L'obra s'articula en diverses seccions que s'encadenen per formar un mosaic sonor de la identitat italiana:
Lento, grave, tragico: S'inicia amb una imprecació ferotge d'un amant, basada en un tema de la província de Caltanissetta. Lament dels miners: Una secció confiada als vents de fusta que evoca el cant dels treballadors de les mines de sofre. Himne de Divendres Sant: Introduït pel corn anglès, recrea les processons religioses sicilianes. Casella aconsegueix un efecte de campanes mitjançant una enginyosa combinació de quatre trompes en cuivré, arpa i cordes en pizzicato. Cançó de les pedreres: Un tema interpretat pel fagot que recull el cant de les dones que treballaven el marbre a Trapani. Finale (Allegro molto vivace): Una explosió de joia on se sent la cèlebre melodia Funiculì funiculà de Luigi Denza. Lariulà: Una secció vivaç basada en la cançó napolitana de Mario Costa. A Marechiare: L'obra culmina amb fragments d'aquesta famosa cançó de Paolo Tosti, integrats en una apoteosi final.
Instrumentació La plantilla orquestral requerida és la següent: 3 flautes (la III doblant el flautí), 2 oboès, corn anglès, 2 clarinets, clarinet baix, 2 fagots i contrafagot. 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons i 1 tuba. Timbales i una secció de percussió que inclou: bombo, plats, triangle, pandereta i caixa. 2 arpes, celesta i secció de corda.
Referències
Categoria:Obres d'Alfredo Casella Categoria:Rapsòdies Categoria:Composicions musicals del 1909