Arabis parvula és una planta amb flors del gènere Arabis que pertany a la família de les brassicàcies que viu en pradells terofítics de la Mediterrània occidental, en indrets secs i una mica continentals. És una espècie rara als Països Catalans.
Descripció És una herba anual que amb prou feines pot superar un pam d'alçada, amb una tija (o més) erecta. Dintre de les espècies del gènere Arabis es diferencia de la majoria, pel fet de tenir les fulles de la tija pràcticament sèssils però no auriculades ni sagitades. Les fulles són ovades o oblongues, molt lleugerament dentades. Les basals atenuades en un curt pecíol. A més, les síliqües, que es disposen obliqüament a la tija estan cobertes per pèls ramificats, en forma d'estel. El seus pecdicels són relativament gruixuts. La inflorescència normalment té poques flors (entre 2 i 20) i són petites, de color blanc, amb els quatre pètals d'uns 3-4 mm.
Hàbitat i distribució Aquesta espècie és un endemisme ibero-magrebí que es pot trobar només a Algeria, Marroc, Espanya i Tunísia . A la península Ibèrica, encara que no és gaire comuna, es localitza en gran part dels indrets més o menys continentals de l'interior, a excepció potser de la part més occidental (falta a Galícia i Portugal). Viu en guarets, pradells terofítics, tal vegada en camps de conreu i sòls pobres amb guixos o margues, entre 200 i 1500 m d'altitud.
Als Països Catalans es pot trobar sobretot a la Plana de Lleida i al interior de València i Alacant (els Serrans, la Plana d'Utiel).
Taxonomia Arabis parvula va ser descrita inicialment per Léon Dufour, un entomòleg i naturalista francès, i publicada per Augustin Pyramus de Candolle el 1821.
Referències
Categoria:Brassicàcies