Anici Acili Glabrió Faust (en llatí: Anicius Acilius Glabio Faustus, fl. 437–442) va ser un polític de l'Imperi Romà d'Occident . Dues vegades prefecte del pretori d'Itàlia, tres vegades prefecte de la ciutat de Roma i una vegada cònsol. Anici també és conegut per haver presidit, el 25 de desembre del 438, la sessió durant la qual el Senat romà va registrar el Codi Teodosià i les actes del qual, les , són les úniques que han arribat fins a nosaltres.
Biografia Membre dels Acilii Glabriones, una família de la gens Acília, Anici era fill d'Acili Glabrió Sibidi Spedius, clarissimus, que era llegat de la província d'Acaia, consular de Campània i vicari de la Gàl·lia. Segons André Chastagnol, la mare d'Anici era Anicia Proba, filla de Sext Claudi Petroni Probe.
Anici és el marit de Tarrutenia, filla de Tarruteni Maximilià, clarissimus, consular de Piceni, vicari de Roma i llegat del Senat dues vegades.: Tarrutenius. A Tarruteni Maximilià, claríssim, home molt eloqüent, cònsol de Picenum als dinou anys, vicari de la ciutat de Roma, llegat del molt gran Senat en dues ocasions, sogre tan apreciat, Anici Ancil Glabrio Faust, claríssim, cònsol, li va fer la dedicatòria. En honor al seu avi patern, probablement Marc Acili Faustí, va fer gravar una inscripció.
Una inscripció, erigida pels habitants d'Arícia (avui, Ariccia) per haver-los salvat , ens informa de la seva carrera.: A Anici Ancilus Glabrio Faustus, clarissimus, candidat a qüestor, pretor tutelar, comes dins del consistori, prefecte de la ciutat tres vegades, nomenat per decisió dels dos imperis, prefecte del pretori d'Itàlia, Àfrica i Il·líria, perquè va ser un exemple de glòria per als presents i un estímul a la virtut per a la posteritat, a petició dels Aricinis que havien estat alliberats d'obligacions intolerables pels beneficis i remeis d'aquest home tan generós, pels beneficis que els van ser prestats, l'ordre i els ciutadans han erigit aquesta estàtua. Va ser candidat a qüestor, pretor, comes intra consistorium, i a prefecte de la ciutat de Roma tres vegades, la primera entre el 408 i el 423, cap al 420, quan Honori era , la segona el 425 i la tercera entre el 425 i el 437, després va ser prefecte del pretori d'Itàlia, Àfrica i Il·líria.
El 437, va assistir al casament de l'emperador d'Occident, Valentinià III (r. 424-455), a la cort de Constantinoble amb Licínia Eudòxia, la filla de l'emperador d'Orient Teodosi II (r. 408-455). Aleshores va ser nomenat prefecte del pretori d'Orient, de manera nominal. Va rebre una còpia del Codi de Teodosi.
Aleshores posseïa una a Roma, en un lloc anomenat . Samuel Ball Platner «Palmata (domus)», a Samuel Ball Platner, A Topographical Dictionary of Ancient Rome, London, Oxford University Press, 1929, p. 187. la identifica amb la esmentada per Cassiodor.Cassiodor, , , 30: «testatus es Curvae porticus, quae iuxta domum Palmatam posita forum in modum areae decenter includit, superimponendis fabricis licentiam condonari». Cassiodor la situa prop del , que Platner identifica com al sud-oest del Fòrum de Trajà. Va ser allà on va presentar el Codi Teodosià al Senat romà, el 25 de desembre del 438.
El 438, va ser cònsol amb Teodosi II. Després, el 442, va esdevenir prefecte del pretori d'Itàlia per segona vegada.
La seva filla Melleta Tarrutenia es va casar amb Rufi Gennadi Aviè.
Referències
Bibliografia «Faustus 8 (Anicius Acilius Glabrio Faustus)», dans Arnold Hugh Martin Jones et al. (dir.), Prosopography of the Later Roman Empire (PLRE), vol. 2: AD 395-527, Cambridge, Cambridge University Press, 1980, XLI-1342 p., p. 452-454 (consulté le ).
Categoria:Cònsols romans del segle V Categoria:Prefectes del pretori d'Itàlia Categoria:Romans del segle IV Categoria:Prefectes de la ciutat