va ser una impressora espanyola del segle XVIII que s'inicià en el negoci de l'edició de llibres gràcies al seu matrimoni amb els impressors Pedro de Madrigal fill i Juan de la Cuesta. La seva producció tipogràfica comprèn 166 títols d'autors del Segle d'or espanyol, com Lope de Vega, Tirso de Molina i Pedro Calderón de la Barca.

Biografia Es va casar amb Pedro de Madrigal (fill), que morí poc temps després. El 26 de juny de 1602 es casà en segones núpcies amb Juan de la Cuesta i passà a viure i treballar amb ell a la seva impremta del carrer d’Atocha, al costat de l’Hospital dels Desamparats. La impremta estava integrada per sis premses, trenta-sis caixes, vint-i-cinc cavallets, nou bancs de compondre, quatre divisoris per col·locar els originals i altres útils.

A finals de l’any 1607, mentre María estava embarassada, Juan va abandonar Madrid i marxà a Sevilla amb la intenció de viatjar a les Índies. Renuncià aleshores a la direcció de la impremta i atorgà plens poders davant notari a la seva esposa, María de Quiñones, a la seva sogra, María Rodríguez Ribalde, i a Jerónimo de Salazar perquè regissin el taller, cobressin els deutes pendents i actuessin en el seu nom. El fill, un nen anomenat Juan, nascut el 28 de febrer de 1608, però que morí poc temps després.

L’any 1628 María de Quiñones assumí definitivament la direcció del taller arran de la mort de la seva sogra, María Rodríguez Ribalde (vídua de Pedro Madrigal, pare). En aquell moment, els seus oficials d’impremta eren Pedro Travesía, Alonso de Paredes, Domingo Ortiz, Esteban de Azcona i Jusepe Ortiz.

L’any 1666, tres anys abans de la seva mort, María traspassà el negoci a Melchor Alegre i a la seva esposa, Catalina Gómez. El carrer de Madrid on s’ubicava la seva impremta actualment s'anomena de Quiñones.

Producció tipogràfica alt=Portada del libro "El saber por no saber, y vida de S. Julián de Alcalá de Henares", obra teatral de Lope de Vega, publicada en 1638.|miniatura|"El saber por no saber, y vida de S. Julián de Alcalá de Henares" (Lope de Vega, 1638).

Primera època (1611-1632) La participació de María de Quiñones com a tipògrafa en aquestes obres queda constatada pel lliurament de plecs solts o capelles a la Hermandad de Impresores de Madrid i per les variants de peus d’impremta documentades l’any 1627, en les quals s’indica «En Casa de Madrigal», «Herederos de Pedro Madrigal», «Herederos de la Viuda de Pedro Madrigal» o «En Casa de la Viuda de Madrigal». No es coneix cap imprès amb l’identificador «Vídua de Juan de la Cuesta».

El Fenix d'Espanya... Séptima parte de sus comedias (Lope de Vega, 1617) El Fènix d'Espanya... Octava parte de sus comedias (Lope de Vega, 1617)

Segona època (1633-1642) En les obres corresponents a aquesta etapa, més de vuitanta, María de Quiñones ja figura amb el seu propi nom als peus d’impremta. Fou probablement en aquests anys quan inaugurà una sucursal del taller prop de la Plaza de Comendadoras, al carrer que avui porta el seu nom, el carrer Quiñones.

Patrocinium de pro règia iurisdictione inquisitoribus siculis concessa, de Mario Cutelli Practica de boticarios, guia de enfermeros, remedios para pobres (1634) de Pedro Gutiérrez de Arévalo Cuarta parte de Comedias (Tirso de Molina, 1635) El amor medico (Tirso de Molina, 1635) Segunda parte de las comedias de Don Pedro Calderon de la Barca, recogidas por D. Ioseph Calderón de la Barca, su hermano. (1637) Parte veinte y tres de las comedias de Lope Félix de Vega Carpio. (1638)

Tercera època (1643-1666) En aquesta etapa, María de Quiñones s’associà amb tres mercaders de llibres de Madrid per abastar un mercat més ampli: Francisco de Robles, Manuel López i Juan de Valdés.

«Sus impresiones, en general suelen ser cuidadas y apenas presentan erratas. Gusta utilizar portadas con orlas tipográficas, escudos cardenalicios y reales, capitales grabadas y adornos xilográficos».

Pel que fa al contingut de la seva producció, aquesta inclou obres d’entreteniment, discursos polítics, cèdules reials, oracions evangèliques, sermons i memorials, sense oblidar les cèlebres parts de comèdies de Lope de Vega, Calderón de la Barca i Tirso de Molina. Per a aquests diferents gèneres va utilitzar formats foli, vuitè i, sobretot, quart, al qual va recórrer de manera predominant. La llengua dominant fou la vernacla, limitant l’ús del llatí a obres de caràcter litúrgic o teològic.

Arte de cocina, pasteleria, vizcocheria y conserveria (1653) de Francisco Martínez Montiño Advertencias nuevas a la letra y moralidad de los evangelios de quaresma miércoles, viernes y domingo (1657) de Antonio Ferreira Sarao de Aranjuez (1666)És molt probable que el peu d'imprenta pel qual s'atribueix aquesta obra a la impremta de Maria de Quiñones sigui fals, ja que tota l'obra és un engany de Josep Alfay, llibreter de Saragossa, que manca de totes les aprovacions i censures exigides per la llei d'aquella època, pel que cap impressor assenyat s'hauria atrevit a signar-la amb el seu nom. A més, el peu d'imprenta d'aquest llibre presenta un format anòmal entre totes les peces sortides d'aquest taller. D'altra banda, si Maria es va quedar vídua i es va tornar a casar el 1602, tindria com a mínim 16 o 18 anys, de manera que el 1666 no podia tenir menys de 80 o 82 anys. Vegeu: Francisco La Cueva i Jacinto de Ayala, Mojiganga del gusto en seis novelas i Sarao de Aranjuez, Saragossa: Instituto de Estudios Altoaragonesos, 2010.

Referències

Categoria:Tipògrafs espanyols Categoria:Impressors Categoria:Dissenyadors madrilenys Categoria:Artistes madrilenys Categoria:Nascuts al segle XVI