Ronja, la filla del bandoler (títol original en suec: Ronja rövardotter) és una obra de literatura juvenil de l'autora sueca Astrid Lindgren, publicada el 1981. Les il·lustracions originals són d'Ilon Wikland. El llibre ha estat traduït a nombrosos idiomes, entre els quals el català, i s'ha convertit en un èxit mundial.

esquerra|miniatura|267x267px|Actors caracteritzats de Ronja i Mattis, al parc temàtic d'Astrid Lindgrens (Vimmerby). Sinopsi La Ronja és la filla de Mattis, el cap d'una banda de lladres, i la seva dona Lovis. Creix en un castell al mig del bosc, amb els seus pares i la resta de bandolers. Mattisburg, on viuen, forma part d'una fortalesa abandonada que va quedar dividia en dos per un llamp. A l'altra part hi viu un grup de lladres rivals, dirigits pel Borka. Un dia, la Ronja coneix en Birk Borkason, el fill d'en Borka. Els dos joves, d'11 anys, es converteixen ràpidament en inseparables fins que l'amistat, que havien mantingut oculta a les respectives famílies, surt a la llum i provoca el disgust dels seus pares. Aleshores, els dos nens fugen de la fortalesa i s'instal·len en un cau d'os abandonat al bosc, on s'aferma la seva relació platònica. Preocupats pels fills i apressats per l'arribada del cru hivern, Mattis i Borka deixen enrere les disputes i uneixen forces per aconseguir que la Ronja i en Birk tornin a casa.

Interpretació En la seva última obra important, Astrid Lindgren parodia una novel·la clàssica de lladres. Utilitza molts elements del gènere (lluites, brutalitat, emocions desenfrenades i alegria primària), però satiritza els lladres fanfarrons a través de la seva vulnerabilitat i sentimentalitat. La bravura masculina contrasta amb una perspectiva femenina i racional en forma del personatge principal i la seva mare. Lindgren no emmarca la novel·la en el gènere històric, cosa que li permet incorporar temes i problemes contemporanis a la trama: la llibertat, l'emancipació, la lleialtat, el respecte, l'amistat i l'amor, però també els prejudicis, la competitivitat, la violència i la mort.

L'amor entre Ronja i Birk, els dos fills de famílies de lladres enfrontades, recorda Romeu i Julieta. Però a diferència de la tragèdia de Shakespeare, el llibre infantil de Lindgren ofereix un final feliç per a la parella. La determinació dels nens supera les diferències dels adults i també els obre noves possibilitats. Al mateix temps, la novel·la també representa l'emancipació de Ronja del seu pare. Ella, que ha estat destinada pel seu pare des del seu naixement a succeir-lo com a líder dels bandolers, vol forjar el seu propi camí. El procés d'emancipació resulta dolorós, tant per al pare, que recorda El Rei Lear i gairebé es trenca desesperat pel rebuig de la seva filla, com per la Ronja, que, de manera freudiana, s'ha de rebel·lar contra el pare per sobreviure. Només els nens tenen, en última instància, el poder de salvar el món i posar fi al conflicte entre enemics acèrrims, malgrat que, en realitat, són molt similars.

Altres models i mites literaris també s'incorporen a la novel·la. Per exemple, la vida junts de Ronja i Birk recorda Tristany i Isolda. Com és típic dels llibres d'Astrid Lindgren, els nens viuen en un estat ideal en harmonia amb la natura, com Adam i Eva al paradís. Amb l'inici del fred hivern, el seu Jardí de l'Edèn està amenaçat, però malgrat tots els problemes aparentment insuperables, les descripcions de Lindgren de la natura sempre mostren com de meravellosa és la vida i que val la pena perseguir els propis objectius. La novel·la reflecteix la seva pròpia actitud optimista i positiva envers la vida i també acaba amb una nota d'afirmació vital amb l'arribada, l'any següent, de la primavera. Lindgren pren posició a favor de la pau i en contra de la violència i mostra maneres pacífiques i no-violentes de canviar el món.

Adaptacions Traducció al català L'obra va ser traduïda per Jordi Jané i publicada el 1985 per l'Editorial Joventut, amb les il·lustracions de Wikland.

Cinema El llibre va ser adaptat amb molt d'èxit al cinema el 1984 per Tage Danielsson. La pel·lícula també es va emetre com a minisèrie a la televisió.

Musical miniatura|Ronja amb els Rumpelwichts al musical El musical Ronja Räubertochter, compost per Axel Bergstedt, es va estrenar el 1994.

Òpera familiar El 26 de febrer de 2015, l'òpera familiar homònima de Jörn Arnecke (libret: Holger Potocki), dirigida per Johannes Schmid, es va estrenar a Duisburg. Més tard, l'òpera també es va representar a Bonn i a Dortmund.

Anime El gener de 2014, es va anunciar que l'emissora japonesa NHK havia encarregat una adaptació a l'anime de la història a l'estudi Polygon Pictures, amb l'ajuda de Studio Ghibli. Es va emetre a la tardor de 2014 i va ser dirigit per Gorō Miyazaki.

Sèrie Originalment, l'estrena de la sèrie estava prevista per a Viaplay a finals de 2023, però es va ajornar a causa de problemes financers. Netflix va adquirir posteriorment els drets de la sèrie. La primera temporada del remake de la sèrie es va estrenar el 28 de març de 2024.

Va ser escrita per Hans Rosenfeldt i dirigida per Lisa James Larsson. El repartiment inclou Kerstin Linden (Ronja), Jack Bergenholtz Henriksson (Birk), Christopher Wagelin (Mattis) i Sverrir Guðnason (Borka).

Referències

Bibliografia

Categoria:Obres literàries de la dècada del 1980 Categoria:Obres de literatura infantil i juvenil Categoria:Novel·les feministes Categoria:Novel·les d'aventures