Władysław Albert Anders (11 d'agost de 1892 - 12 de maig de 1970) va ser un oficial militar i polític polonès, i un membre destacat del govern polonès a l'exili a Londres.
Nascut a Krośniewice-Błonie, que aleshores formava part de l'Imperi Rus, va servir a l'Exèrcit Imperial Rus durant la Primera Guerra Mundial i més tard es va unir a les Forces Terrestres Poloneses després que Polònia recuperés la seva independència el 1918.
Durant la Segona Guerra Mundial, Anders va ser capturat per les forces soviètiques i empresonat, però més tard va ser alliberat per formar un exèrcit polonès per lluitar contra els alemanys al costat de l'Exèrcit Roig. Va dirigir el II Cos polonès durant tota la campanya d'Itàlia, inclosa la captura de Monte Cassino.
Després de la guerra, el govern comunista de Polònia instal·lat pels soviètics va privar Anders de la seva ciutadania i rang militar. Va romandre a Gran Bretanya, treballant per al govern polonès a l'exili i diverses organitzacions benèfiques. El 1989, després del col·lapse del règim comunista a Polònia, la seva ciutadania i rang militar van ser restablerts pòstumament.
Biografia Anders va néixer l'11 d'agost de 1892, fill del seu pare, Albert Anders, i de la seva mare, Elżbieta (de soltera Tauchert), al poble de Krośniewice-Błonie, a 96 quilòmetres a l'oest de Varsòvia, que aleshores formava part de l'Imperi Rus. Tots dos pares eren d' origen alemany bàltic i havien estat polonitzats molt abans del seu naixement. Va ser batejat com a membre de l'Església Evangèlica Protestant d'Augsburg a Polònia. Tenia tres germans: Karol, Tadeusz i Jerzy, que també van seguir carreres militars.
Anders va assistir a una escola tècnica secundària a Varsòvia i més tard va estudiar a la Universitat Tècnica de Riga, on es va convertir en membre de la fraternitat estudiantil polonesa Arkonia. Després de graduar-se, Anders va ser acceptat a una Escola Militar Russa per a oficials de la reserva. Com a jove oficial, va servir al 1r Regiment de Llancers Krechowiecki de l'Exèrcit Imperial Rus durant la Primera Guerra Mundial.
Quan Polònia va recuperar la seva independència el novembre de 1918, Anders es va unir a les recentment formades Forces Terrestres Poloneses. Durant la Guerra Poloneso-Soviètica de 1919-1921, va comandar el 15è Regiment d'Uhlans de Poznań i va ser condecorat amb la Creu de Plata de la Virtuti Militari. Després de la guerra, Anders va continuar la seva educació militar a França a l'École spéciale militaire de Saint-Cyr, i en graduar-se va tornar a Polònia, on va servir a l'estat major de l'exèrcit polonès sota el comandament del general Tadeusz Rozwadowski, cap de l'estat major del 1920 al 1921.
Anders es va oposar al cop d'estat de maig de Józef Piłsudski a Polònia el 1926, però a diferència de Rozwadowski, va evitar la persecució del règim de Sanació que va assumir el poder després del cop. Piłsudski el va nomenar comandant d'una brigada de cavalleria el 1931 i va ser ascendit al rang de general tres anys més tard.
Segona Guerra Mundial Anders va comandar la Brigada de Cavalleria de Nowogródzka durant la invasió alemanya de Polònia el setembre de 1939 i va ser cridat immediatament a l'acció, participant a la batalla de Mława. Després del col·lapse del Front Nord polonès, la brigada es va retirar cap a Varsòvia i també va lliurar dures batalles contra els alemanys al voltant de Mińsk Mazowiecki i en la segona fase de la batalla de Tomaszów Lubelski. Després d'assabentar-se de la invasió soviètica de Polònia, Anders es va retirar cap al sud en direcció a Lwów, amb l'esperança d'arribar a la frontera hongaresa o romanesa, però va ser interceptat per les forces soviètiques i capturat el 29 de setembre, després de ser ferit dues vegades.
Anders va ser empresonat inicialment a Lwów i posteriorment transferit a la presó de Lubianka a Moscou el 29 de febrer de 1940. Durant el seu empresonament, va ser interrogat, torturat i instat sense èxit a unir-se a l'Exèrcit Roig.
Després del llançament de l'Operació Barbarroja i la signatura de l'acord Sikorski-Maisky, Anders va ser alliberat pels soviètics amb l'objectiu de formar un exèrcit polonès per lluitar contra els alemanys al costat de l'Exèrcit Roig. La fricció contínua amb els soviètics per qüestions polítiques, així com l'escassetat d'armes, aliments i roba, va conduir a l'eventual evacuació dels homes d'Anders, coneguts com a Exèrcit d'Anders, juntament amb un contingent considerable de civils polonesos que havien estat deportats a l'URSS des de la Polònia ocupada pels soviètics, a través del Corredor Persa cap a l'Iran, l'Iraq i finalment al Mandat de Palestina. L'evacuació, que va tenir lloc el març de 1942, es va basar en l'entesa britànica-soviètica-polonesa. Els soldats implicats van ser evacuats de la Unió Soviètica i van travessar l'Iran fins a la Palestina controlada pels britànics, on van passar sota el comandament britànic. Aquí, Anders va formar i dirigir el II Cos Polonès, mentre continuava a agitar per l'alliberament dels ciutadans polonesos que encara eren a la Unió Soviètica.
miniatura|esquerra|El general Władysław Anders i el comandant dels exèrcits aliats a Itàlia, el general Harold Alexander, saluden després que Alexander investissin Anders amb l'orde del Bany en reconeixement dels serveis polonesos a Monte Cassino. El tinent Eugeniusz Lubomirski, ajudant d'Anders, està dret darrere del seu comandant.
El II Cos Polonès es va convertir en una important unitat tàctica i operativa de les Forces Armades Poloneses a l'Oest. Anders va comandar el Cos durant tota la Campanya d'Itàlia, capturant Monte Cassino el 18 de maig de 1944 i Ancona el 18 de juliol de 1944; posteriorment, el seu Cos va participar en la ruptura de la Línia Gòtica i en l'ofensiva final de primavera.
La moral de les forces poloneses es va debilitar amb el resultat de la Conferència de Ialta, que va acabar l'11 de febrer de 1945, on Winston Churchill i Franklin D. Roosevelt, sense consultar el govern polonès a l'exili, van acceptar el control soviètic sobre una part important dels territoris polonesos de 1921-1939.Zbigniew Wawer, Zdobycie Bolonii, p.8Steven J. Zaloga, Richard Hook, The Polish army 1939–45, Osprey Publishing, 1982, , Google Print, p.20Anthony James Joes, Urban guerrilla warfare, University Press of Kentucky, 2007, , Google Print, p.37 Quan Anders va demanar que la seva unitat es retirés de la línia del front, Churchill va respondre "ja no us necessiten", tot i que els comandants aliats Richard McCreery, Mark Wayne Clark i Harold Alexander van demanar a Anders que ordenés que les seves unitats romanguessin a les seves posicions, ja que no tenien tropes per substituir-les. Anders finalment va decidir mantenir les unitats poloneses compromeses, i posteriorment van lluitar a la batalla de Bolonya.
Després de la Segona Guerra Mundial Després de la guerra, el govern comunista de Polònia instal·lat pels soviètics el va privar de la ciutadania polonesa i del seu rang militar. Anders, però, sempre havia estat reticent a tornar a una Polònia dominada pels soviètics, on probablement hauria estat empresonat i possiblement executat, i va romandre a Gran Bretanya. Va ser prominent al Govern polonès a l'exili a Londres i va esdevenir Inspector General de les Forces Armades, a més de treballar en nom de diverses organitzacions benèfiques i de benestar social. El seu llibre sobre les seves experiències durant la Segona Guerra Mundial, An Army in Exile, va ser publicat per primera vegada per MacMillan & Co, Londres, el 1949.
Anders va morir a Londres el 12 de maig de 1970, sent vetllat a l'església de Sant Andreu Bobola, i molts dels seus antics soldats i les seves famílies van venir a presentar-li els seus últims respectes. Va ser enterrat, d'acord amb els seus desitjos, entre els seus soldats caiguts del 2n Cos Polonès al cementiri de guerra polonès de Monte Cassino, a Itàlia. Després del col·lapse del règim comunista a Polònia el 1989, la seva ciutadania i el seu rang militar van ser restablerts pòstumament.
Molts efectes personals que van pertànyer a Anders s'exposen a l'Institut Polonès i al Museu Sikorski de Londres. El juny de 2021, el bust del general Anders dissenyat per Andrzej Pitynski es va inaugurar oficialment al Museu Nacional de l'Exèrcit de Londres.
Vida privada Anders es va casar dues vegades. Va tenir dos fills amb la seva primera esposa, Irena Maria Jordan-Krąkowska.
El 1948 es va casar amb l'actriu i cantant Irena Jarosiewicz, més coneguda pel seu nom artístic Renata Bogdańska, amb qui va tenir una filla, Anna Maria.
Dates de promocions 50px Alferes de reserva de la cavalleria tsarista - 1911 50px Corneta de cavalleria russa – 1915 50px Capità de la cavalleria russa - 1916 50px Tinent coronel – (nomenat pel Comissariat del Consell Suprem del Poble) - 23 de maig de 1919Tygodnik Urzędowy Naczelnej Rady Ludowej”, nr 16 z 4 czerwca 1919 r. 50px Major – 15 de juliol de 1920 50px Tinent coronel – 15 de juliol de 1920 (antiguitat des de l'1 de juny de 1919) 50px Coronel – 1 de desembre de 1924 (antiguitat des del 15 d'agost de 1924 i 2n lloc al cos d'oficials de cavalleria) 50px General de Brigada – 1 de gener de 1934 50px General de divisió – 11 d'agost de 1941 50px Tinent general – 16 de maig de 1954, nomenat per les autoritats poloneses a l'exili.
Condecoracions miniatura|La sala Władysław Anders room al Polish Institute and Sikorski Museum, Londres miniatura|Ander al Monument de la Batalla de Montecassino a Varsòvia Anders va rebre nombrosos premis i condecoracions: 50px|Order of the White Eagle Orde de l'Àliga Blanca (atorgada a títol pòstum l'11 de novembre de 1995 per Lech Wałęsa) 50px|Virtuti Militari (II Class) Creu de Comandant de l'orde Virtuti Militari 50px|Virtuti Militari (III Class) Creu de Cavaller de l'orde Virtuti Militari 50px|Virtuti Militari (IV Class) Creu d'Or de l'orde Virtuti Militari 50px|Virtuti Militari (V Class) Creu de Plata de l'orde Virtuti Militari 50px|Polonia Restituta (III Class) Creu de Comandant de l'orde de la Polònia Renascuda 50px|Cross of Independence Creu de la Independència 50px|Cross of Valour Creu al Valor (4 ocasions: Guerra Polonesosoviètica (3) & Invasió de Polònia) 50px|Cross of Merit (I Class with Swords) Creu del Mèrit amb Espases (4 ocasions) 50px|Army Medal with 3 bars Medalla de l'Exèrcit de la Guerra 1939-1945 (4 ocasions) 50px|Commemorative medal for war of 1919–1921 Medalla Commemorativa de la Guerra 1918-1921 50px|10-lecia Odzyskania Niepodległości Medalla del 10è Aniversari de la Independència 50px Medalla del 3 de Maig 50px|Silver Long Service Medal Medalla de Plata pel Llarg Servei (20 anys) 50px|Bronze Long Service Medal Medalla de Bronze pel Llarg Servei (10 anys) 50px|Armia Krajowa Cross Creu de l'Exèrcit Local 50px|Cross of Monte Cassino (Poland) Creu Commemorativa de Monte Cassino 60px Insígnia de Ferits (8 ocasions) 50px|Order of the White Lion Orde del Lleó Blanc (Txecoslovàquia) 50px|Légion d'honneur Comandant de la Legió d'Honot (França) 50px|Croix de Guerre – Bronze Palm Creu de Guerra 1939-1945 amb Palma (França) 50px|Médaille Interalliée Medalla interaliada 1914-1918 (França) 50px|Cavaliere di gran Croce Regno SSML Gran Creu de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer (Itàlia) 50px|Croce di guerra al valor militare Creu de Guerra al Valor Militar 50px Gran Creu del Mèrit de l'Orde Sobirà i Militar de Malta 50px|Order of the Lion and the Sun Orde de Homayoun de 1a classe (Iran) 50px|Order of St. George IV class Orde de Sant Jordi de 4a classe - 1915 (Imperi Rus) 50px|Order of St. Vladimir Orde de Sant Vladimir amb Espases de 4a classe - 1915 (Imperi Rus) 50px|Order of St. Anna Orde de Santa Anna de 2a, 3a i 4a classes - 1918 (Imperi Rus) 50px|Order of Saint Stanislaus Orde de Sant Estanislau amb Esoases de 2a i 3a classes - 1918 (Imperi Rus) 50px|Order of the Bath Company Honorífic de l'orde del Bany (Regne Unit)