La Confederació dels Pobles de les Muntanyes del Caucas (en rus: Конфедерация горских народов Кавказа; fins al 1991 coneguda com a Assemblea dels Pobles de les Muntanyes del Caucas) fou una organització política militaritzada del Caucas, activa en l'època anterior a la dissolució de la Unió Soviètica, i després, entre els anys 1989 i 2000. Va exercir un paper decisiu en la Guerra de 1992-1993 entre Abkhàzia i Geòrgia, i aplegà militants de les repúbliques del Caucas septentrional. Les seues forces han estat acusades per Geòrgia de cometre crims de guerra, inclosa el genocidi de georgians. La Confederació ha estat inactiva des de l'assassinat del seu segon dirigent, Yusup Soslanbekov, el 2000.
Creació Per iniciativa del moviment etnonacionalista abkhaz Aidgylara, els dies 25 i 26 d'agost del 1989 es va crear a Sukhumi, capital d'Abkhàzia, l'Assemblea dels Pobles de les Muntanyes del Caucas. Els dies 13 i 14 d'octubre del 1990, l'Assemblea feu el segon congrés a Nàltxik, on es va transformar en l'anomenada República de les Muntanyes. El 4 de novembre del 1990, a Nàltxik, s'amplià en nombre de membres. Setze nacions del Caucas s'uniren a la Confederació. L'Assemblea va elegir-ne el president (Musa Shanibov) i 16 vicepresidents. Yusup Soslanbekov era el president del Parlament del Caucas i Sultan Sosnaliyev fou nomenat cap del departament militar de la Confederació. Se'n feu una tercera assemblea a Sukhumi els dies 1 i 2 de novembre del 1991, en què l'organització canvià el nom a Confederació de Pobles de les Muntanyes del Caucas.
Guerra a Abkhàzia Després de l'esclat de la guerra quan les tropes georgianes entraren a Abkhàzia l'agost del 1992, la Confederació feu una onzena sessió parlamentària a Grozni. Després d'aquesta reunió restà clar el propòsit de la creació d'aquesta organització. La Confederació organitzà destacaments d'assalt de voluntaris que després es desplegaren a Abkhàzia durant la guerra. La confederació reuní uns 1.500 voluntaris en un mes. Es va informar que Xamil Bassàiev esdevingué comandant de les forces del CMPC el 1992.
Massacre de Sukhumi El 27 de setembre del 1993, la part abkhaza va violar l'acord d'alto el foc mediat per l'ONU (la part georgiana havia acordat retirar tota l'artilleria pesant i els tancs de Sukhumi a canvi d'un alto el foc) en atacar la indefensa Sukhumi. Els confederats es van traslladar a Sukhumi i escombraren els carrers de la ciutat. Quan la ciutat es va veure immersa en intensos combats, els civils es refugiaren en cases i edificis d'apartaments abandonats. Alguns dels civils georgians foren massacrats pels confederats. A darrera hora de la vesprada, la resta de les tropes georgianes es rendiren al costat abkhaz. La majoria dels presoners de guerra georgians foren executats el mateix dia per formacions abkhazes i confederades. Pocs civils i militars van poder sobreviure a la massacre. La massacre continuà dues setmanes després de la caiguda de Sukhumi (vegeu genocidi de georgians a Abkhàzia).Human Rights Watch report GEORGIA/ABKHAZIA: VIOLATIONS OF THE LAWS OF WAR AND RUSSIA'S ROLE IN THE CONFLICT, març 1995.U. S. State Department, Country Reports on Human Rights Practices for 1993, February 1994, pàg. 877, 881, 891.
Història posterior Després de la Guerra d'Abkhàzia, la Confederació va entrar en un període de declivi en gran part a causa de les disputes entre les faccions pro Kremlin i els independentistes. Va experimentar un breu ressorgiment al desembre del 1994, quan Shaibov ajuntà milers de persones en tot el Caucas del Nord per a bloquejar les carreteres a les forces russes que es dirigien a Grozni. El canvi de poder en la república natal de Shanibov, Kabardino-Balkària, però, a favor d'un líder fortament pro Moscou li va impedir exercir qualsevol influència política a l'àrea, i l'obligà a retirar-se de la política el 1996. Des de llavors, l'organització no ha tingut cap paper en els afers del Caucas. Mai no es va dissoldre, però ha estat inactiva des que el successor de Shanibov, Yusup Soslambekov, fou assassinat a Moscou el 27 de juliol del 2000.
Les seues forces han sigut acusades (entre altres coses per la Comissió Estatal de Geòrgia per a Determinar els Fets de les Polítiques de Neteja Ètnica i Genocidi) de cometre crims de guerra, inclosa el genocidi de georgians.
Referències
Categoria:Conflicte d'Abkhàzia Categoria:Adiguèsia Categoria:Abkhàzia Categoria:Txetxènia Categoria:Daguestan Categoria:Ingúixia Categoria:Kabardino-Balkària Categoria:Karatxai-Txerquèssia Categoria:Ossètia Categoria:Ossètia del Sud