A escales de temps geològiques, el nivell global del mar ha fluctuat significativament al llarg de la història de la Terra, concretament, en centenars de metres. miniatura|Comparació de dues reconstruccions del nivell del mar durant els darrers 500 milions d'anys. L'escala del canvi durant la darrera transició glacial/interglacial s'indica amb una barra negra.Hallam et al. (1983) and "Exxon", composite from several reconstructions published by the Exxon corporation (Haq et al. 1987, Ross & Ross 1987, Ross & Ross 1988). Both curves are adjusted to the 2004 ICS geologic timescale. Hallam et al. and Exxon use very different techniques to measuring global sea level changes. Hallam's approach is qualitative and relies on regional scale observations from exposed geologic sections and estimates of the areas of flooded continental interiors. Exxon's approach relies on the interpretation of seismic profiles to determine the extent of coastal onlap in subsequently buried sedimentary basins.

En l'època arcaica, la major part de la Terra estava coberta d'aigua i l'escorça oceànica primitiva era relativament poc profunda. No obstant, en algun moment del Proterozoic, en començar a produir-se el fenomen de la tectònica de plaques, la composició de l'escorça oceànica va canviar substancialment, fent-se més profunda i creant oceans com els que tenim actualment. Durant el Fanerozoic, període del qual es disposa de més informació geològica, és a dir, de fòssils marins, el nivell del mar va fluctuar diversos centenars de metres, amb els nivells més baixos fa uns 250 milions d'anys al límit entre el Permià i el Triàsic i els pics més alts durant el Paleozoic mitjà i el Cretaci.

Més en concret, la cronologia més actualitzada del canvi del nivell del mar durant el Fanerozoic mostra les següents tendències a llarg termini:

Augment gradual del nivell del mar durant el Cambrià. Nivell del mar relativament estable a l'Ordovicià, amb una gran caiguda final associada a la glaciació de finals d'aquest període. Estabilitat relativa al nivell inferior durant el Silurià. Una caiguda gradual a través del Devonià, continuant a través del Mississippià fins a un mínim a llarg termini al límit entre el Mississippià i el Pennsilvània. Un ascens gradual fins a l'inici del Permià, seguit d'un suau descens que dura fins al Mesozoic .

En els darrers trenta milions d'anys, les principals fluctuacions del nivell del mar es deuen a les fluctuacions en els volums de la capa de gel antàrtica i, a partir de fa aproximadament 5 milions d'anys, de la capa de gel de Groenlàndia. En aquest últim període, les fluctuacions del gel i del nivell del mar estan sent causades pels cicles de Milankovic. L'última vegada que el nivell del mar va ser més alt que avui va ser durant l'Interglacial Riss-Würm, fa uns 130.000 anys. Per contra, els nivells més baixos es van assolir durant l'Últim Màxim Glacial (LGM), fa uns 20.000 anys, a causa de la gran quantitat d'aigua de mar que s'havia dipositat en forma de neu i gel. El nivell actual del mar és uns 130 metres més alt que el que va assolir el nivell del mar fa uns 20.000 anys.Murray-Wallace, C. V., & Woodroffe, C. D. (n.d.). Pleistocene sea-level changes. Quaternary Sea-Level Changes, 256–319. .

Augment del nivell del mar des de l'últim màxim glacial Durant l'última desglaciació que va tenir lloc a la Terra entre fa aproximadament 19.000 fins a 8.000 anys, el nivell del mar va augmentar a taxes extremadament altes com a resultat de la ràpida fusió de les capes de gel de diverses parts de la Terra, entre elles, parts de la capa de gel de l'Antàrtida.Cronin, T. M. (2012) Invited review: Rapid sea-level rise. Quaternary Science Reviews. 56:11-30.Blanchon, P. (2011a) Meltwater Pulses. In: Hopley, D. (Ed), Encyclopedia of Modern Coral Reefs: Structure, form and process. Springer-Verlag Earth Science Series, p. 683-690.

miniatura|Augment del nivell del mar des del darrer màxim glacial A l'inici de la desglaciació, fa uns 19.000 anys, un breu esdeveniment de com a màxim 500 anys de durada, podria haver contribuït a una pujada de fins a 10 metres del nivell del mar amb una taxa mitjana d'uns 20 mil·límetres per any. Durant la resta de l'Holocè inferior, la taxa d'augment del nivell del mar va variar entre un mínim d'aproximadament 6,0 i 9,9 mil·límetres per any, fins a un màxim de 30–60 mil·límetres per any durant breus períodes d'augment accelerat del nivell del mar.Cronin, T. M. (2012) Invited review: Rapid sea-level rise. Quaternary Science Reviews. 56:11-30.Blanchon, P. (2011a) Meltwater Pulses. In: Hopley, D. (Ed), Encyclopedia of Modern Coral Reefs: Structure, form and process. Springer-Verlag Earth Science Series, p. 683-690.

En total, entre fa 14.000 i 6.500 anys, l'augment del nivell del mar va ser d'uns 110 metres. Posteriorment, en els darrers 6.500 anys, el nivell global del mar s'ha mantingut relativament estable, acabant amb un augment de 50 centímetres durant els darrers 1.500 anys. Aquests canvis van fer, per exemple, que fa uns 10.200 anys l'últim pont terrestre entre l'Europa continental i la Gran Bretanya se submergís, deixant enrere una maresma. Fa 8.000 anys, les maresmes van ser inundades pel mar, sense deixar rastre de cap connexió anterior amb la terra ferma. miniatura|Nivell del mar global durant l'últim període glacial Amb tot, només existeixen proves geològiques sòlides, basades en gran part en l'anàlisi de nuclis profunds d' esculls de corall, per a tres períodes importants d'augment accelerat del nivell del mar, anomenats polsos d'aigua de desglaç, durant la darrera desglaciació. Són el pols d'aigua de desglaç 1A, entre fa aproximadament 14.600 i 14.300 anys; el pols d'aigua de desglaç 1B, entre fa aproximadament 11.400 i 11.100 anys; i el pols d'aigua de desglaç 1C, entre fa 8.200 i 7.600 anys. Durant el pols d'aigua de desglaç 1A es va produir un augment de 13,5 metres durant uns 290 anys centrat fa 14.200 anys; durant el pols d'aigua de desglaç 1B es va experimentar un augment de 7,5 metres durant uns 160 anys centrat fa 11.000 anys i; durant el pols d'aigua de desglaç 1C, que es va centrar fa uns 8.000 anys, es va produir un augment de 6,5 metres en menys de 140 anys, de manera que els nivells del mar fa 5.000 anys ja eren tan sols uns 3 metres més baixos que els actuals, com ho demostren en molts llocs les platges fòssils.Blanchon, P. (2011b) Backstepping. In: Hopley, D. (Ed), Encyclopedia of Modern Coral Reefs: Structure, form and process. Springer-Verlag Earth Science Series, p. 77-84. Blanchon, P., and Shaw, J. (1995) Reef drowning during the last deglaciation: evidence for catastrophic sea-level rise and icesheet collapse. Geology, 23:4–8. Aquestes ràpides taxes d'augment del nivell del mar durant els esdeveniments d'aigua de desglaç impliquen clarament esdeveniments importants de pèrdua de gel relacionats amb el col·lapse de la capa de gel.Blanchon, P., and Shaw, J. (1995) Reef drowning during the last deglaciation: evidence for catastrophic sea-level rise and icesheet collapse. Geology, 23:4–8. miniatura|Augment del nivell del mar a l'Holocè Recentment, s'ha acceptat àmpliament que a finals de l'Holocè, el nivell del mar es va mantenir durant molt de temps gairebé estable, abans d'una acceleració de la taxa d'augment que es data de diverses maneres a partir de la dècada de 1850. Es calcula que el nivell del mar va pujar uns 6 centímetres durant el segle XIX i 19 centímetres durant el segle XX. miniatura|Un mapa que mostra l'extensió hipotètica de Doggerland des de la glaciació de Wichsel En definitiva, durant l'Holocè, els indicadors geològics suggereixen que el nivell global del mar va experimentar tres fases diferents:

- en el període comprès entre fa 11.700 i 4.200 anys, el nivell del mar va augmentar d'una forma relativament ràpida a mesura que les capes de gel continentals es fonien, amb taxes que van anar disminuint, des de més de 10 mil·límetres per any fins a menys d'1 mil·límetre per any;

- en el període posterior d'uns 4.000 anys, és a dir, fins a la dècada del 1850, el nivell global del mar manté un període d'estabilitat remarcable amb taxes que fluctuaven al voltant de 0 mil·límetres per any, llevat un breu període situat entre el 200 aC i el 200 dC que és quan el nivell global del mar es va situar en nivells similars als actuals; i

- des de la dècada de 1850 fins a l'actualitat, es produeix un període d'augment cada vegada més accelerat en el nivell global del mar, aquesta vegada impulsat per les emissions de gasos d'efecte hivernacle causades per l'activitat humana.

Referències

Categoria:Oceans