fou un nedador francès, guanyador d'una medalla olímpica. Era fill del també nedador Georges Vallerey Sr..
Nascut a Amiens, de jove es traslladà al Marroc amb la família, on va aprendre a nedar. Durant la Segona Guerra Mundial salvà nombrosos soldats de morir ofegats a les aigües del Mediterrani, motiu pel qual va rebre la Creu de Guerra amb una Estrella de Bronze.
El 1948 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estiu de Londres, on va guanyar la medalla de bronze en la prova dels 100 metres esquena del programa de natació. En el seu palmarès també destaquen dues medalles en el Campionat d'Europa de natació de 1947, una d'or i una plata.
Entre el 1945 i el 1949 va establir set rècords europeus. El 1946 formà part de l'equip que millor el rècord del món del relleu 3x100 metres estils, i més tard dels relleus 4x100 metres i 4x200 metres lliures.« Décès de Gisèle Vallerey », La Provence, éd. Aix-en-Provence, 30 septembre 2010, p. 26.
El desembre de 1949 va prendre part en una competició de la Copa de Nadal en aigües gèlides que li provocà una infecció, que es va convertir en una infecció renal. Això va provocar-li una nefritis pocs anys després li provocaria la mort. El 2017 va ser inclòs a l'International Swimming Hall of Fame.
Referències
Categoria:Nedadors francesos Categoria:Nedadors d'esquena Categoria:Medallistes francesos als Jocs Olímpics d'Estiu de 1948 Categoria:Persones d'Amiens Categoria:Morts el 1954 Categoria:Morts a Casablanca Categoria:Medallistes olímpics de natació Categoria:Esportistes dels Alts de França Categoria:Nascuts el 1927